Magnetar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 3:
Un '''magnetar''' o '''magnetoestrella''' és una [[estrella de neutrons]] alimentada amb un [[camp magnètic]] extremadament fort. Es tracta d'una varietat de [[púlsar]] la característica principal de la qual és l'expulsió, en un breu període (equivalent a la durada d'un llampec), d'enormes quantitats d'alta energia en forma de [[raigs X]] i [[raigs gamma]].
 
Els raigs gamma estan formats per [[fotons]] pertanyents a l'extrem més energètic de l'[[espectre electromagnètic]], seguits dels raigs X i, a continuació, dels [[raig ultraviolat|raigs ultraviolats]]. Si els raigs X expulsats pel magnetar són d'alta intensitat rep llavors el nom de ''[[púlsar anòmal de raigs X anòmal]]'', (en anglès ''anomalous X-ray pulsars,'' o el seu acrònim '''AXP'''). Si els raigs expulsats pertanyen a l'espectre gamma de més alta intensitat, reben el nom de ''repetidors de gamma suau,'' '''SGR''' de l'anglès ''soft gamma repeater''.
 
Els raigs gamma ordinaris coneguts com a '''''GRB''''', ''esclats de raigs gamma'', de l'anglès ''gamma-ray bursts'', ja eren coneguts a les acaballes dels anys [[1960]]. El descobriment d'aquests raigs tremendament energètics provinents de l'espai es va efectuar en plena guerra freda, quan les dues superpotències, [[Estats Units]] i l'[[URSS]], s'espiaven mútuament tractant de controlar el seu arsenal nuclear. Amb la finalitat de verificar el [[tractat de no proliferació d'armes nuclears]], Estats Units va llançar una flota de satèl·lits coneguts com a ''[[Projecte Vela]]''. Amb aquests satèl·lits, dotats especialment per a la captació de raigs X i raigs gamma, es van descobrir el [[1967]] aleatòries explosions d'aquests últims que, a manera de flaixos, semblaven venir des de diferents direccions de l'univers. La troballa es va mantenir en secret fins que, el [[1973]], es va donar a conèixer a l'opinió pública per Ray Klebesabel i el seu equip de ''Los Alamos National Laboratory''.