Magnetar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 5:
Els raigs gamma estan formats per [[fotons]] pertanyents a l'extrem més energètic de l'[[espectre electromagnètic]], seguits dels raigs X i, a continuació, dels [[raig ultraviolat|raigs ultraviolats]]. Si els raigs X expulsats pel magnetar són d'alta intensitat rep llavors el nom de ''[[púlsar de raigs X anòmal]]'', (en anglès ''anomalous X-ray pulsars,'' o el seu acrònim '''AXP'''). Si els raigs expulsats pertanyen a l'espectre gamma de més alta intensitat, reben el nom de ''[[flamarada de raigs gamma suaus]],'' '''SGR''' de l'anglès ''soft gamma repeater''.
Els raigs gamma ordinaris coneguts com a '''''GRB''''', ''[[esclat de raigs gamma|esclats de raigs gamma]]'', de l'anglès ''gamma-ray bursts'', ja eren coneguts a les acaballes dels anys [[1960]]. El descobriment d'aquests raigs tremendament energètics provinents de l'espai es va efectuar en plena guerra freda, quan les dues superpotències, [[Estats Units]] i l'[[URSS]], s'espiaven mútuament tractant de controlar el seu arsenal nuclear. Amb la finalitat de verificar el [[tractat de no proliferació d'armes nuclears]], Estats Units va llançar una flota de satèl·lits coneguts com a ''[[Projecte Vela]]''. Amb aquests satèl·lits, dotats especialment per a la captació de raigs X i raigs gamma, es van descobrir el [[1967]] aleatòries explosions d'aquests últims que, a manera de flaixos, semblaven venir des de diferents direccions de l'univers. La troballa es va mantenir en secret fins que, el [[1973]], es va donar a conèixer a l'opinió pública per Ray Klebesabel i el seu equip de ''[[Los Alamos National Laboratory]]''.
La teoria sobre aquests objectes va ser formulada el [[1992]] per '''''Robert C. Duncan''''' de la ''Universitat de Texas'' d'Austin i '''''Christopher Thompson ''''' de l{{'}}''Institut Canadenc de Física Teòrica'',erò el primer esclat de raigs gamma que es creava provinent d'un magnetar s'havia detectat el 5 de març de 1979.<ref name="journal">Kouveliotou, C.; Duncan, R. C.; Thompson, C. (February 2003). "[http://solomon.as.utexas.edu/magnetar.html#SciAm Magnetars Magnetars]". ''[[Scientific American]]''; Page 35.</ref> Posteriorment, aquesta teoria ha estat àmpliament acceptada per la resta de la comunitat científica com una explicació física que satisfà fins al moment les observacions realitzades sobre aquests estranys i misteriosos objectes.
| |||