Magnetar: diferència entre les revisions

Els raigs gamma ordinaris coneguts com a '''''GRB''''', ''[[esclat de raigs gamma|esclats de raigs gamma]]'', de l'anglès ''gamma-ray bursts'', ja eren coneguts a les acaballes dels anys [[1960]]. El descobriment d'aquests raigs tremendament energètics provinents de l'espai es va efectuar en plena guerra freda, quan les dues superpotències, [[Estats Units]] i l'[[URSS]], s'espiaven mútuament tractant de controlar el seu arsenal nuclear. Amb la finalitat de verificar el [[tractat de no proliferació d'armes nuclears]], Estats Units va llançar una flota de satèl·lits coneguts com a ''[[Projecte Vela]]''. Amb aquests satèl·lits, dotats especialment per a la captació de raigs X i raigs gamma, es van descobrir el [[1967]] aleatòries explosions d'aquests últims que, a manera de flaixos, semblaven venir des de diferents direccions de l'univers. La troballa es va mantenir en secret fins que, el [[1973]], es va donar a conèixer a l'opinió pública per Ray Klebesabel i el seu equip de ''[[Los Alamos National Laboratory]]''.

 

 

Actualment, es considera que de cada deu explosions de supernoves, solament una dóna origen al naixement d'un magnetar. Si la supernova té entre 6 i 12 masses solars, es converteix en una [[estrella de neutrons]] de no més de 10 a 20 km de diàmetre. Segons la hipòtesi dels científics esmentats anteriorment, els requisits previs per a convertir-se en magnetar són una rotació ràpida i un camp magnètic intens abans de l'explosió. Aquest camp magnètic seria creat per un generador elèctric (efecte [[dinamo]]), que utilitza la convecció de matèria nuclear que dura els deu primers segons al voltant de la vida d'una estrella de neutrons. Si aquesta última gira prou ràpid, els corrents de convecció es tornen globals i transfereixen la seva energia al camp magnètic. Quan la rotació és massa lenta, els corrents de convecció només es formen en regions locals. Un [[púlsar]] seria, doncs, una estrella de neutrons que, en el seu naixement, no hauria girat prou ràpid durant un curt lapse de temps per a generar aquest efecte dinamo. El magnetar conté un camp prou poderós com per a aspirar la matèria dels voltants de l'estrella cap al seu interior i comprimir-la; això comporta que es dissipi una quantitat significativa d'energia magnètica durant un període aproximat d'uns deu mil anys. L'1 de juny de 2020, els astrònoms van informar de la reducció de la font de [[Ràfega ràpida de ràdio|ràfegues ràpides de ràdio]] (FRB), que ara poden incloure plausiblement "fusions d'objectes compactes i magnetars derivats de les supernoves de col·lapse central".<ref name="SA-20200601">{{cite news |last=Starr |first=Michelle |title=Astronomers Just Narrowed Down The Source of Those Powerful Radio Signals From Space |url=https://www.sciencealert.com/we-re-starting-to-figure-out-where-fast-radio-bursts-come-from |date=1 June 2020 |work=ScienceAlert.com |accessdate=2 June 2020 }}</ref><ref name="AJL-20200601">{{cite journal |author=Bhandan, Shivani |title=The Host Galaxies and Progenitors of Fast Radio Bursts Localized with the Australian Square Kilometre Array Pathfinder |url=https://iopscience.iop.org/article/10.3847/2041-8213/ab672e |date=1 June 2020 |journal=[[The Astrophysical Journal Letters]] |volume=895 |number=2 |doi=10.3847/2041-8213/ab672e |accessdate=2 June 2020 |arxiv=2005.13160 }}</ref><ref name="QM-20200611">{{cite news |last=Hall |first=Shannon |title=A Surprise Discovery Points to the Source of Fast Radio Bursts - After a burst lit up their telescope “like a Christmas tree,” astronomers were able to finally track down the source of these cosmic oddities. |url=https://www.quantamagazine.org/a-surprise-discovery-shows-magnetars-create-fast-radio-bursts-20200611/ |date=11 June 2020 |work=[[Quantum Magazine]] |accessdate=11 June 2020 }}</ref>

:* Camp generat a la Terra pels electroimants més potents: '''4,5 . 10^5 gauss'''

:* Camp màxim atribuït a una de les denominades ''estrelles blanques'': '''10 . 10^8 gauss'''

 

== Magnetars coneguts ==