Klein Vrystaat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
any en què fou incorporat de nou a la República Sud-Africana (Transvaal) (d'acord amb d'altres viquis) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{| border=1 cellpadding=4 cellspacing=0 align=right width=300 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px gray solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
[[Image:Flag of Klein Vrystaat.svg|thumb|Bandera del Klein Vrystaat]] ▼
|+<font size="+1">'''*'''</font>
El '''Klein Vrystaat''' ([[afrikaans]] ''Petit Estat Lliure'') fou una de les petites repúbliques bòers [[Sud-àfrica|sud-africanes]] que se separaren de la [[República de Transvaal]] del [[10 de març]] del [[1886]] al [[2 de maig]] del [[1891]], any en què fou incorporat de nou a la [[República de Transvaal|República Sud-Africana]] (Transvaal). El seu president fou [[J.J. Bezuidenhout]]. La població era de només 72 persones i actualment s'hi troba la ciutat de Piet Retief, a la província sud-africana de [[Mpumalanga]].▼
|-
| style="background:#efefef;" align="center" colspan=2 |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background:#efefef;"
▲| align="center" width="280px" | [[
|}
|-
| '''[[Capital]]'''
| no hi havia cap ciutat, només granges
|-
| '''Creació'''
| [[10 de març]] del [[1886]]
|-
| '''Dissolució'''
| [[2 de maig]] del [[1891]] Annexió a Transvaal
|-
| '''[[Llengua oficial]]'''
| [[Neerlandès]] ([[afrikaans]] més comú)
|}
▲El '''Klein Vrystaat''' o '''Klein Vrijstaat''' (nom [[afrikaans]] traduït com ''Petit Estat Lliure'', en angles Little Free State) fou una
Els bòers es van establir a terres cedides pel rei [[swazi]] Mbandzeni ([[1875]]-[[1889]]) vers el [[1876]] o [[1877]] a dos casadors, J.J. Ferreira and F.I. Maritz. Les terres mesuraven 14.580 hectàrees al nord-est de la actual ciutat de Piet Retief. El territori els hi fou concedit per a pastures però els dos homes van obrir-lo a la colonització bòer i es van formar diverses petites granges. Uns anys després el rei els va concedir permís per formar un ''labdla'' (consell) i el [[1886]] van proclamat la independència i la república, i van constituir un govern regular dirigit per un president, amb lleis i constitució. Les queixes del rei Mbandzeni per sobrepassar els límits de la concessió, no van tenir efectes.
Els colons tenien forts llaços amb [[Transvaal]], la bandera del qual (''Vierkleur'') van adoptar encara que la franja verda era de la mateixa amplada que les altres franges, mentre que a la bandera de Transvaal era d'una amplada superior (1,25). El [[1888]] Ferreira i Maritz van demanar la incorporació al Transvaal. Mbandzeni va proclamar la recuperació del territori i va exigir el pagament d'una renda anyal de 21 lliures, però ja no va poder fer res i el [[1890]], d'acord als termes de la Primera Convenció de [[Swaziland]], el Petit Estat Lliure va quedar reconegut com a part del Transvaal, dins el districte de Piet Retief, i amb el consentiment britànic.
{{Republiquesboers}}
[[Categoria:Repúbliques bòers]]
| |||