Diferència entre revisions de la pàgina «Alfonso Sorrosal de Villalonga»

m
Plantilla
m (neteja i estandardització de codi)
m (Plantilla)
 
== Anàlisi tècnica==
La crítica coincideix en apreciar que Sorrosal supedità les seves facultats al sentiment. Tocava tant amb les mans com amb el [[cor]]. Una autoritat tan competent com [[Franz Konwitschny]], director de l'Orquestra Simfònica de [[Frankfurt del Main]], afirmà que la {{Cita|<guitarra de Sorrosal era una orquestra d'on sorgien tots els colors del somni i de la poesia..., fina sensibilitat musical, amb un sentit de dicció perfecte>.}}I una autoritat tant rellevant com [[Benvenuto Terzi]], professor del [[Conservatori de Milà]], escriví en fer la crítica d'un concert de Sorrosal en l'Òpera de Milà:{{Cita|força personalitat, temperament apassionat, imprimeix extraordinària puresa i qualitat en el so..., musicalitat en alt grau; aquest són els més destacats valors del guitarrista espanyol>.}}Sorrosal fou un virtuós incomparable i un dels intèrprets més preeminents i complets de la primera meitat del [[{{segle |XX]]}}.
 
La seva prodigiosa tècnica aconseguia els efectes més variats i subtils. De les sis cordes de la seva guitarra emergien amb dicció fàcil i senzilla, amb pulsació ja intensa, ja suau, els més bells i delicats efectes sonors. El seu extens i divers repertori estava constituït per pinzellades exquisides de [[Mozart]], [[Chopin]], [[Haydn]] i [[César Franck]], junt amb [[Enric Granados i Campiña]], [[Rafael Calleja Gómez|Calleja]], [[Andrés Segovia]], [[Emili Pujol i Villarrubí]] i [[Llovet]]. La tendresa melodiosa i una fraseologia brillant i expressiva constituïren el millor exponent musical de Sorrosal.
612.360

modificacions