|
El '''Bagrevand''' (o '''Bagravand''') fou un districte de l'antiga [[Armènia]] a la província o regió delde l'[[Airarat]]. La capital fou [[Valarshakert]]. El seu nom veprové del riu Bagrevand que creua el territori.
Limita al oest amb el [[Basean]]; al nord amb el Gabelian, Arsharuniq i Jataq; al est amb el [[Kagovit]] i el Tsalkotn; i al sud els districtes de l'Aratsatap, l'Apaquniq i l'Aliovit, dins la província del [[Tauruberan]] (Turuberan).
El [[645]] una expedició àrab dirigida per Habib ben Maslama, va tenir l'ajut del ''nakharar'' Vardik de [[Mokq]], i va saquejar [[Apahuniq]], [[Shirak]] i Bagrevand.
A la gran rebel·lió nacional armènia del [[771]] Hamzasp Ardzruni ajudat principalment pels [[Amatuni]] i per Vasak Bagratuni de Taron va atacar [[Ardjesh]], on hi havia una guarnició àrab. El general àrab Amr o Amru va marxar cap allí i va infringir a Hamazasp una derrota total ([[15 d'abril]] delde [[772]]). Els àrabs es van desplaçar llavors al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la noticia de la derrota arribava a [[Karin]] on eren la resta dels rebels assetjant la ciutat. El setge de Karin fou aixecat i van decidir anar a vèncer o morir en batalla contra els musulmans. La batalla de Bagrevand va tenir lloc el [[25 d'abril]] del [[772]] i en ella van morir casi be tots els nakharars destacats d'Armènia. El domini dels Mamikonian sobre la regió va quedar reduït considerablement, però encara va subsistir al menys un principat fins la meitat del segle següent.
Vers el [[851]] el cap de la branca menor dels [Ardzruni], Gurgen fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik Mamikonian al Bagrevand. El governador musulmà [[Bogha al-Khabir]] va anar allí-hi i va capturar al fill de Kurdik, Grigor Mamikonian, que fou enviat a [[Samarra]], i Kurdik va haver de fugir a [[Sper]], principat bagràtida protegit delspels bizantins. Vers el [[860]] va retornar de Samarra Grigor Mamikonian, i va recobrar la seva herència. Però l'[[ostikan]] d'Armènia Muhammad ben Khalib el volia tenir controlat i va ordenar al príncep [[Ashot I el gran]] agafar-lo i portar-lo a la seva presenciali. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneaq a la comarca de Bagaleanq, però va morir súbitamentde sobte als set dies d'arribar i això va evitar a Ashot una situació complicada en la que no podia desobeir al ostikan i no volia perjudicar a Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagués tallat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als bizantins. Ashot fou recompensat amb la cessió del Bagrevand que des llavors va pertànyer als [[Bagràtides]].
El [[910]] segons el l'historiador conegut com Asolik, la ciutat de Valarshakert al Bagrevand fou assetjada per [[Yusuf al-Sadj]] durant la guerra contra [[Sembat I el màrtir]], rei d'Armènia, i fou ocupada. De fet el [[914]] els sadjides dominaven el Bagrevand i la resta d'Armènia però les accions de la resistència van anar creixent i vers el [[915]] el Bagrevand va quedar alliberat.
Vers [[993]] l'emir [[rawwàdida]] d'[[Azerbaidjan]], Mamlan va exigir l'entrega de la ciutat de [[Manazkert]], ocupada per David de [[Klardjètia]]. David va demanar l'ajut de [[Gagik I d'Ani]], d'Abas, rei de [[Regne de Kars|Kars]], i de [[Bagrat III l'unificador]] d'[[Abkhàzia]]. L'emir va entrar a Armènia i va acampar a Kosteanq al nord-est de Manazkert i va incendiar el Bagrevand, però no va voler lluitar a una sola batalla contra les forces armènies- georgianes i es va retirar als seus dominis.
| 