Josep Olesti Trilles: diferència entre les revisions

Però la seva obra més important és, segons l'historiador reusenc [[Pere Anguera]], el ''Diccionari biogràfic de reusencs'', editat per l'Ajuntament de Reus en dos volums el [[1991]] i [[1992]]. Coincidint amb l'inici de la transició es va jubilar i es va oferir com a auxiliar a l'[[Arxiu Municipal de Reus|Arxiu Municipal]], que aleshores estava sota la direcció de [[Salvador Vilaseca]], i va convertir l'hemeroteca municipal en el seu lloc de treball preferit. Va fer un buidatge sistemàtic de tota la premsa guardada cercant notes biogràfiques de personatges locals, mentre ordenava i organitzava els fons hemerotecari, comprovant i anotant les llacunes de cada sèrie. Aquest treball acumulatiu va ser completat amb la recerca als registres de les dates de naixement i mort, els noms i els oficis dels progenitors i del domicili familiar. En cas de personatges vius o de família coneguda, Olesti va afegir les notícies obtingudes de forma oral o epistolar. A més, Olesti va consultar també un ampli ventall d'obres generals i els escassos i poc exhaustius diccionaris biogràfics d'àmbit restringit, i repertoris diversos, com ara el ''Manual del librero hispano-americano'' d'[[Antoni Palau i Dulcet]]. Aquest diccionari, segons Anguera, té un triple interès: per la quantitat de noms recollits, per la riquesa de la informació i per la diversitat d'actuacions dels biografiats. Recull més de 1.300 biografies d'una gran diversitat de personatges, des del {{segle|IX|s}} al [[{{segle |XX]]}}. El llibre de Josep Olesti conté les dades per a reconstruir una societat plural, dinàmica i oberta. Hi ha eclesiàstics "en la justa mesura" diu Pere Anguera, militars, i professionals de diversa mena, industrials i oficinistes, empresaris, polítics, treballadors manuals i literats, gent de les més diverses ideologies i de tots els estaments i classes socials.<ref name=":0" />