Ermita de Sant Joaquim (Nules): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
== Història ==
Segons el cronista oficial de Nules, Vicent Felip Sempere, l'arribada a la població de l'ordre dels Carmelites Descalços va portar amb si una sèrie de transformacions en la població, entre elles, l'inici de la devoció a Sant Joaquim. Aquesta devoció va créixer i es va arrelar ràpidament i amb fervor entre els catòlics practicants d'aquella època fins al punt de tenir-se constància documental que l'any [[1708]] una parroquiana cridada Ana Cavaller, va donar un terreny, que en aquell moment estava dedicat al cultiu de figueres, situat als afores del raval del Portal de València (que estava situat al costat del camí Reial i el pont del Olm), perquè s'utilitzés com a zona de construcció d'un ermitori que estigués dotat d'ermita, casa per a l'ermità i un hort que li permetés proveir-se d'aliment.<ref name=":0">{{ref-web|url=http://sanbartolomeysanjaime.es/index.php/parroquia-nules-ermita-de-san-joaquin/|títol=Ermita de San Joaquín – San Bartolomé y San Jaime|consulta=2017-08-17|sitioweb=sanbartolomeysanjaime.es|llengua=es-ES}}</ref>
D'aquesta manera el [[26 de desembre]] de [[1708]] s'inicia la construcció de l'ermita, que es va acabar amb certa rapidesa. Aviat la gent del raval del Portal de València va agafar a Sant Joaquim com a patró del barri, passant a celebrar la
L'ermita va sofrir danys i profanacions durant l'ocupació napoleònica, la qual cosa va portar al bisbe de Tortosa d'aquell moment, Josep Salines, a prohibir la
En la primera dècada del [[segle XX]], tant l'ermita com la casa de l'ermità estaven en ruïnes el que va portar a l'Alcalde de Nules a desallotjar a l'ermità el [[21 de març]] de [[1910]]. Es va procedir a l'enderrocament del emeritori i s'inicia la construcció d'una nova ermita que quedarà finalitzada l'any [[1926]], en estil [[neogòtic]].<ref name=":2" /><ref name=":0" /><ref name=":1" />
Després de la [[Guerra Civil espanyola|guerra del 36]] el [[Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones|Servei Nacional de Regions Devastades i Reparacions]] va utilitzar part de l'hort de l'ermita i de la
L'ermita ha estat restaurada l'any 1982.<ref>{{Ref-web|url=https://www.clubrural.com/que-ver/castellon/nules/sitios-interes/ermita-de-san-joaquin_8908|títol=Ermita de San Joaquin en Nules, Castellón|consulta=2017-08-17|llengua=es}}</ref>
Linha 17 ⟶ 18:
Es tracta d'una petita ermita d'estil neogòtic de la qual destaca el retaule (del mateix estil) que la decora i que procedeix de la capella de l'antiga casa dels Alemanys. En aquest retaule se situa la imatge de Sant Joaquim venerada pels habitants del raval del Portal de València, barri en el qual es troba l'ermita. L'exterior és blanc<ref name=":0" /> i de la planta de l'ermita destaca l'annex, en la part posterior, de la sagristia que compta amb una teulada independent i porta lateral i ventada enreixada.<ref name=":2" /><ref name=":1" />
Externament poden apreciar-se els contraforts laterals. I de la
La campana té 40 centímetres de diàmetre i un pes de 37 quilos, sent obra del fonedor Manuel Roses Vidal, del Grau de València, i data de 1945. Presenta en el mitjà la inscripció: "SANT JOAQUIN / ANY 1945 / SENT ARXIPRESTE / DON JOAN FIGUEROLA DOMINGO". Aquesta campana presenta una protecció genèrica, ja que forma part d'un immoble catalogat com Bé de rellevància Local, per la qual cosa les intervencions que precisi han de ser comunicades a la Direcció general del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte abans de l'inici dels treballs que requereixi.<ref>{{Ref-web|url=http://campaners.com/php/campana1.php?numer=13843|títol=Sant Xotxim (1) - Ermita de Sant Xotxim - NULES - COMUNITAT VALENCIANA|consulta=2017-08-17}}</ref>
| |||