Diferència entre revisions de la pàgina «Cimó II»

1.021 bytes afegits ,  fa 9 mesos
referència
m (neteja i estandardització de codi)
(referència)
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:AGMA Ostrakon Cimon.jpg|miniatura|esquerra|L'''[[ostrakon]]'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili.]]
'''Cimó II''' (en [[llatí]] ''Cimon'', Kímon,en [[grec antic]] Κίμων "Kímon") fou un general atenenc, fill de [[Milcíades el Jove|Milcíades II]] i d'[[Hegesípila]].
 
A la mort del seu pare verscap ela l'any [[489 aC]], i per enterrar el seu cos, va pagar la multa de 50 talents[[talent]]s i va ocupar el seu lloc a la presó (la presó fou voluntària però el deute s'heretava legalment). La multa la va pagar amb els diners de [[Càl·lies d'Atenes]], que es va casar amb [[Elpinice]], germana de Cimó II.
 
Després de la batalla de [[Platees]] [[Aristides d'Atenes|Aristides]] se'l va emportar amb ell. El [[477 aC]] al front d'un contingent atenenc sota la direcció suprema de [[Pausànies (regentgeneral)|Pausànies]] i va conquerir la fortalesa d'[[EionEïon]] començant així l'establiment de la supremacia atenenca i obrint la regió a la colonització atenenca,per pelpart qued'Atenes. fouAquest fet va ser reconegut pels seus conciutadans i se li van dedicar tres busts d'[[Hermes]] on hi havia inscrits poemes triumfals.
 
El [[476 aC]] va expulsar de l'illa de [[Esciros]] als pirates [[Dolòpia|dolops]] i hi va establir una [[Colònia grega|colònia;]]. aA l'illa es van descobrir els suposats restes de [[Teseu]] quei forenels portatsva portar a Atenes el [[468 aC]], segons [[Plutarc]] i [[Pausànias (geògraf)|Pausànias]]. Segurament també va dirigir la conquesta de [[Carist]] i de [[Illa de Naxos|Naxos]], segons [[Tucídides]].
 
El [[466 aC]] al front d'una flota aliada de 350 vaixells, es va trobar a la costa asiàtica amb la flota persa, la va derrotar i va capturar 200 vaixells, va perseguir els que fugien i en un segon [[combat al riu Eurimedó]] d'Atenes (''Eurymedon'') va derrotar a la resta, i encara a la nit va derrotar a 80 vaixells de reforç que venien de [[Fenícia]]., Lasegons sevaPlutarc. següentDesprés tascava fouaconseguir l'expulsió dels perses del [[Quersonès Tauric|Quersonès]], incorporant el territori a [[Atenes]]. La [[pau de Cimó o de Càl·lies]], negociada per aquest[[Càl·lies darrerII]] a instàncies de Cimó, va suposar el final de la campanya.
 
VersSobre ell'any [[465 aC]] es va revoltar l'illa de [[Tasos]] però Cimó la va dominar el [[463 aC]]. VersMentrestant, el [[464 aC]] es va produir elun terratrèmol a [[Esparta]] i la revolta dels [[ilotes]] en aquest estat, i es van enviar una o dues expedicions foren enviades des d'Atenes en ajut del govern espartà, sota les ordres de Cimó. Sembla que el [[463 aC]] va ometre socórrer als colons atenencs de la regió de l'[[Estrimó]], que havien estat derrotats pels [[tracis]], i això li va costar un judici, però en fouva resultar absolt.
 
El trencament amb Esparta va provocar la pèrdua de la seva influència, sobretot quan [[Efialtes (general atenenc)|Efialtes]] i [[Pèricles]] van imposar la reducció de l'autoritat de l'aristocràtic [[areòpag]]. Sembla que en aquell moment Cimó va ser al desterrament per [[ostracisme]], i tot seguit, el [[457 aC]], un exèrcit espartà es va presentar a [[Tanagra]] i els atenencs van anar a trobar-los. Cimó va demanar participar en la lluita però els generals atenencs s'hi van negar. Va demanar als seus amics que reivindiquessin el seu nom, i uns cent d'ells, a la batalla, van col·locar la [[panòplia]] de Cimó entremig d'ells, i van lluitar fins a morir. L'any 454 o [[453 aC]] una moció de [[Pèricles]] el va fer tornar a Atenes i va negociar la treva de 5 anys amb Esparta que va començar el [[450 aC]].
 
El [[449 aC]] va sortir amb 200 vaixells cap a [[Xipre]] en una expedició contra els perses, i d'allí a Egipte. Allí estavaEstava assetjant ''[[Citium]]'' quan fouva ser ferit i va morir, però les seves forces encara van poder derrotar a una flota de fenicis i cilicis, completada amb una victòria sobre les forces de terra.
Cimó fou enviat al desterrament (ostracisme) i tot seguit, el [[457 aC]], un exèrcit espartà es va presentar a [[Tanagra]] i els atenencs van anar a trobar-los. Cimnó va demanar participar en la lluita però li fou refusat. El 454 o [[453 aC]] fou cridat per una moció de [[Pèricles]] i va negociar la treva de 5 anys amb Esparta que va començar el [[450 aC]].
 
Se sap que va pagar de la seva butxaca la construcció de les [[Muralla llarga|muralles]] del [[Pireu]]. Es va casar primer amb [[Elpinice]], una germanastra seva, fins que Càl·lies li va demanar per casar-se amb ella. Després amb Isodice (filla d'[[Euriptòlem (alcmeònida)|Euriptòlem]], el cosí de Pèricles) i encara amb una dona arcàdia. Va deixar tres fills, [[Lacedemoni]], Eleu i Tessal. Altres referències li atorguen més fills (Milcíades III, Cimó III i Peisanax).<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/764?rgn=full+text;view=image 1.Cimon] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 749-750</ref>
El [[449 aC]] va sortir amb 200 vaixells cap a [[Xipre]] i d'allí a Egipte. Allí estava assetjant ''[[Citium]]'' quan fou ferit i va morir, però les seves forces encara van poder derrotar a una flota de fenicis i cilicis, completada amb una victòria sobre les forces de terra.
 
== Referències ==
Se sap que va pagar de la seva butxaca la construcció de les muralles del [[Pireu]]. Es va casar amb Isodice (fill d'Euriptòlem, el cosí de Pèricles) i amb una dona arcàdia, i va deixar tres fills; Lacedemoni, Eleu i Tessal. Altres referències li atorguen més fills (Milcíades III, Cimó III i Peisanax)
{{Referències}}
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Cimo II}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Almiralls atenencs]]
[[Categoria:Generals atenencs]]
36.558

modificacions