Ofensiva de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles |
enllaços |
||
Línia 185:
Cap al migdia, a les 14.00, després d'un fort bombardeig, la 150 Divisió intenta atacar des de Tremp les fortificacions de la Serra del Cucuc sense avançar gaire i patint 77 baixes.{{sfn|López Rovira|2012|p=23-24}}
L'avenç en aquest primer dia el durà a terme la 1a Divisió del Maestrat, des del cap de pont de la [[Baronia de Sant Oïsme]]. La 119a Brigada Mixta, protegint un territori menys escarpat i rebent el foc de 116 peces d'artilleria, davant la pressió ha de retrocedir cap a l'est, a la [[Muntanya de Sant Mamet|Serra de Sant Mamet]], fent que caiguin a mans nacionals les poblacions de [[
De nit, aprofitant que els nacionals no tenen suport artiller, la 119a Brigada ataca a la 1a Divisió. Els republicans no poden recuperar el territori i pateixen moltes baixes, inclosos el [[capità]] i el [[comissari polític]], però causen una mortaldat pitjor entre els nacionals, que no s'esperaven una maniobra nocturna.{{sfn|Martínez|2006|p=60}} El mateix fan a la [[Serra del Cucuc]], amb més èxit, causant cinquanta baixes a la 150a Divisió i recuperant el poc territori que havien guanyat.{{sfn|López Rovira|2012|p=30}} L'endemà, el 24 de desembre, l'ofensiva de la 1a Divisió franquista va continuar pressionant la debilitada 119a Brigada Mixta mentre a l'aire hi havia una intensa activitat d'avions d'un i altre bàndol. Finalment, la 119a Brigada perd el puig de Sant Mamet, alhora que es reforça amb la 218a Brigada. La major part dels esforços però, es destina a la Serra del Cucuc on artilleria, aviació i la 150 Divisió es coordinen per anar arrabassant territori, però patint 198 baixes més. També a la vora de la Serra del Cucuc, membres de la 150 ataquen l'[[Mare de Déu de Bonrepòs|ermita de Bonrepòs]] i els combats s'allarguen tot el dia. Mentrestant la 61a Divisió continua encallada al [[Cinglo de Desferrador|Desferrador]].
El dia 25, amb un moviment de pinça i amb molt de suport, la Divisió 150 aconsegueix arribar al cim de lo Pelat. Alhora vencen la resistència a Bonrepòs i aconsegueixen arribar a la carretera d'Artesa a Tremp. La 61a Divisió aprofita aquestes pèrdues i, reforçant-se amb la 51a divisió, supera parcialment les defenses del Desferrador. La 1a Divisió ha tornat a rebre un atac durant la nit, aquest cop però, previnguts, l'han rebutjat causant molts morts entre els republicans.{{sfn|Martínez|2006|p=65}} De dia, i sense descans, continuaran el seu avenç empenyent les delmades brigades 119 i 218, tot i el reforç de la brigada mixta 118, i finalment controlaran tota la [[muntanya de Sant Mamet]], alhora que s'ocupa [[La Maçana (Camarasa)|Maçana]] sense resistència.
Finalment, el dia 26 de desembre de 1938, el front es considera trencat amb el pas aplanat per capturar Artesa de Segre des del nord, mentre que les brigades republicanes es retiren de la zona.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=290-291}} Tot i això, el comandament nacional s'esperava un avenç més fàcil i una defensa menys organitzada. Les baixes i el retard en l'operació són considerables.{{sfn|López Rovira|2012|p=17-19}}
| |||