Ratpenats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Enllaços
Línia 61:
A més d'escoltar sons externs, els ratpenats utilitzen les orelles per sentir el seu propi [[eco]]. Les orelles d'alguns grups, com ara els [[rinolòfids]], són molt mòbils i poden moure's independentment l'una de l'altra, cosa que els permet una audició estereofònica i detectar el «relleu» de la imatge rebuda. L'ecolocalització proporciona informació sobre la mida, la velocitat i la direcció de la presa.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=78}} El pavelló auricular dels quiròpters sent tot això i està adaptat al tipus de vol de cada espècie; com més ràpid volen, més curtes són les orelles. El pavelló auricular de les dues espècies de ''[[Mormoops]]'' és un dels més sofisticats entre els mamífers.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=79}}
 
Els diferents ratpenats tenen freqüències diferents. Els humans poden sentir-hi fins a 18 [[Hertz|kHz]], però els ratpenats hi senten fins a 120 kHz. Les freqüències emeses pels quiròpters poden ser constants (no canvien durant la durada del senyal) o modulades (varien en menor o major mesura durant el senyal). Els crits poden acabar-se sobtadament o gradual, segons l'espècie. Els [[megadermàtid]]s, [[fil·lostòmidlostòmids]]s, [[nictèrid]]s i alguns [[vespertiliònids]] utilitzen intensitats febles, mentre que els ''[[Nyctalus]]'' tenen crides molt potents que es poden sentir des d'una distància molt superior.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=79}}
 
[[Fitxer:Pipistrellus flight2.jpg|miniatura|Pipistrel·la (''Pipistrellus pipistrellus'') volant]]