Associació lliure: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
Les associacions poden emergir de manera espontània (associació lliure en sentit estricte) o induïdes per algun element d'un somni o per qualsevol altre objecte de pensament (per exemple, una fantasia).
 
En un sentit ampli, les associacions induïdes per un mot estímul (per exemple, en els [[Experiment d'associació de mots|experiments d'associació verbal]] de [[Francis Galton]], [[Wilhelm Wundt]] o [[Carl Gustav Jung]] i l'Escola de Zuric, a l'entorn de l'Hospital Psiquiàtric de la Universitat de Zuric) també s'han englobat en la idea més general, tot i que una associació lliure hauria de sorgir espontàniament, sense estímul inductor.
 
Per a la psicoanàlisi és l'observació d'aquesta tècnica essencial la que contribueix al fet que afloren les representacions inconscients, actualitzant els mecanismes de resistència. Com més lliures siguen les associacions, més probable serà que els continguts inconscients apareguen en l'anàlisi.
 
Per tal que l'analitzat puga associar lliurement de manera òptima, l'enquadrament terapèutic ha de garantir que puga estar tranquil, relaxat i, mentre siga possible, poc estimulat o influenciat per l'entorn. En l'enquadrament clàssic, que molts psicoanalistes no consideren obligatori, aquesta condició es compleix en estar l'analitzat estirat en un divan, sense contacte visual amb el psicoanalista, de manera que no se senta observat o jutjat per aquest i puga concentrar-se en les seues associacions. Per a l'analista aquest enquadrament també seria convenient, perquè possibilita l'exercici d'una manera d'escoltar més neutral, i açò facilita el flux lliure d'associacions del pacient, i permet a l'analista que la seua interpretació ulterior siga menys esbiaixada, ja que s'acostarà a recollir el que ha dit l'analitzat sense judicis de valor, escoltant els continguts simplement com a material d'anàlisi.
 
Mentre que la instrucció que el pacient rep és molt senzilla («parle de tot el que se li ocórrega, sense filtrar ni seleccionar»), atenir-se a la norma sol resultar prou més complex, requereix un cert exercici i estableix una relació de confiança entre l'analista i el pacient. No resulta fàcil donar lliure curs a les associacions d'idees perquè, d'una banda, es tracta d'una pràctica inusual (en cap altre espai social les persones parlen sense estructurar el discurs, prescindint de seleccionar-ne els continguts) i, d'altra, cal véncer fortes resistències a l'anàlisi, conscients i inconscients.
En ''Estudis sobre la histèria'', Freud explica que una pacient (Emmy von N.) li demanà durant el seu tractament el [[1892]] que cessàs d'intervenir en el curs dels seus pensaments i que la deixàs parlar lliurement: aquest cas marcà una primera fita en el desenvolupament de la tècnica.<ref> Breuer,Josef y Freud, Sigmund, ''Estudios sobre la histeria'' en Obras Completas, Vol. II, Amorrotu, B.Aires, 9ª. Edición 1996, p. 71, ISBN 950-518-578-2 (Título original: ''Studien über Hysterie'', 1895)</ref>
 
En una descripció que Freud feu del seu mètode en un llibre de L. Löwenfeld sobre la neurosi obsessiva, publicat el 1904, explica que a partir del seu treball amb Josef Breuer se n'adonà que la hipnosi només podia produir resultats parcials i transitoris perquè tenia el desavantatge de no suprimir la resistència del pacient, i descobria que era molt més fàcil l'accés al material inconscient (afectes, records, representacions) per l'associació lliure.<ref>[[Freud]], Sigmund, ''El método psicoanalítico de Freud'' en Obras Completas, Vol. VII, Amorrotu, B. Aires 9a edició, 1996, pàg. 233, ISBN 950-518-583-9 (Títol original: ''Die Freudsche psychoanalitische Methode'', 1904).</ref>
 
A la fi, l'associació lliure substituí definitivament el mètode catàrtic i esdevingué des de llavors per a Freud i els seus seguidors la regla fonamental de la cura psicoanalítica: el mitjà privilegiat de recerca de l'[[inconscient]]. Amb el temps i el sorgiment de diferents orientacions teòriques i escoles psicoanalítiques, la diferenciació entre el que és clínica psicoanalítica i el que no ho és es feu difícil. Hi ha, però, un cert consens acadèmic i epistemològic a marcar aquesta frontera en l'aplicació de l'associació lliure com a norma fonamental de la tècnica.
 
== L'associació lliure en contextos externs a la psicoanàlisi ==
 
== Vegeu també ==
 
* [[Experiment d'associació de mots|Experiment d'associació de paraules]].
 
2.431.304

modificacions