Associació lliure: diferència entre les revisions

En un sentit ampli, les associacions induïdes per un mot estímul (per exemple, en els [[Experiment d'associació de mots|experiments d'associació verbal]] de [[Francis Galton]], [[Wilhelm Wundt]] o [[Carl Gustav Jung]] i l'Escola de Zuric, a l'entorn de l'Hospital Psiquiàtric de la Universitat de Zuric) també s'han englobat en la idea més general, tot i que una associació lliure hauria de sorgir espontàniament, sense estímul inductor.

Per tal que l'analitzat puga associar lliurement de manera òptima, l'enquadrament terapèutic ha de garantir que puga estar tranquil, relaxat i, mentre siga possible, poc estimulat o influenciat per l'entorn. En l'enquadrament clàssic, que molts psicoanalistes no consideren obligatori, aquesta condició es compleix en estar l'analitzat estirat en un divan, sense contacte visual amb el psicoanalista, de manera que no se senta observat o jutjat per aquest i puga concentrar-se en les seues associacions. Per a l'analista aquest enquadrament també seria convenient, perquè possibilita l'exercici d'una manera d'escoltar més neutral, i açò facilita el flux lliure d'associacions del pacient, i permet a l'analista que la seua interpretació ulterior siga menys esbiaixada, ja que s'acostarà a recollir el que ha dit l'analitzat sense judicis de valor, escoltant els continguts simplement com a material d'anàlisi.

En una descripció que Freud feu del seu mètode en un llibre de L. Löwenfeld sobre la neurosi obsessiva, publicat el 1904, explica que a partir del seu treball amb Josef Breuer se n'adonà que la hipnosi només podia produir resultats parcials i transitoris perquè tenia el desavantatge de no suprimir la resistència del pacient, i descobria que era molt més fàcil l'accés al material inconscient (afectes, records, representacions) per l'associació lliure.<ref>[[Freud]], Sigmund, ''El método psicoanalítico de Freud'' en Obras Completas, Vol. VII, Amorrotu, B. Aires 9a edició, 1996, pàg. 233, ISBN 950-518-583-9 (Títol original: ''Die Freudsche psychoanalitische Methode'', 1904).</ref>

A la fi, l'associació lliure substituí definitivament el mètode catàrtic i esdevingué des de llavors per a Freud i els seus seguidors la regla fonamental de la cura psicoanalítica: el mitjà privilegiat de recerca de l'[[inconscient]]. Amb el temps i el sorgiment de diferents orientacions teòriques i escoles psicoanalítiques, la diferenciació entre el que és clínica psicoanalítica i el que no ho és es feu difícil. Hi ha, però, un cert consens acadèmic i epistemològic a marcar aquesta frontera en l'aplicació de l'associació lliure com a norma fonamental de la tècnica.