Fluorocrom: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
inserció d'enllaços
Línia 1:
{{ICQ}}
[[Fitxer:FISH 13 21.jpg|miniatura|UnaUn [[nucli cel·lular|nucli]] d'un [[limfòcit]] marcat amb diversos fluorocroms: DAPI (blau, tenyeix l'ADN, i seqüències específiques de dos parells de cromosomes, en verd i vermell ([[FISH]]).]]
Un '''fluorocrom''' o '''fluoròfor''', per analogia amb els [[cromòfor|cromòfors]], és un component d'una [[molècula]] que fa que aquesta sigui [[fluorescència|fluorescent]]. És un grup funcional de la molècula que absorbirà energia d'una longitud d'ona específica i la tornarà a emetre en una altra determinada de major longitud d'ona (és a dir, amb menor energia). La quantitat d'energia emesa i la seva longitud d'ona depenen tant del mateix fluorocrom com del seu ambient químic.
 
Aquesta tecnologia és particularment important en el camp de la [[bioquímica]] i dels estudis sobre [[proteïnes]], per exemple en immunofluorescència i immunohistoquímica, o en l'anàlisi d'ADN, mitjançant la tècnica de [[PCR en temps real]].
 
El L'isotiocianat de fluoresceïna, un derivat reactiu de la fluoresceïna ha estat un dels fluorocroms que més habitualment s'han unit químicament a altres molècules no fluorescents per a generar noves molècules fluorescents per a les més diverses aplicacions. Altres fluorocroms que han estat comunes al llarg de la història són els derivats de la [[rodamina]], [[cumarina]] i [[cianina]]. La nova generació de fluorocroms com el l'Alexa Fluor o els DyLight Fluor són generalment amb més fotoestabilitat, brillants i menys sensibles al [[pH]] que altres colorants estàndard d'excitació i emissió comparable.
 
== Enllaços externs ==