Diferència entre revisions de la pàgina «Mostra estadística»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
Una '''mostra''' és un subconjunt dels [[individu]]s d'una [[Població estadística|població]].<ref>{{GEC|0195506|mostra}}</ref> El seu ús és fonamental en les ciències observacionals. Una mostra pretén explorar i extrapolar determinades [[Variable aleatòria|variables]] al conjunt de la població estudiada. És particularment usada en aquells casos en què realitzar un [[cens]] és o bé impracticable o massa costós, bé sigui per qüestions econòmiques o de recursos humans de l'estudi. La mostra representa un subconjunt de mida manejable. El procés de recollida d'informació d'una mostra és el '''mostreig'''.
 
Habitualment s'espera d'una mostra que reflecteixi el perfil mitjà de la població, és a dir que eviti ser esbiaixada. Per tal d'evitar aquests [[Biaix estadístic|biaixos]] habitualment es fa servir un [[mostreig aleatori]] o [[mostreig probabilístic]]. Aquest tipus de mostres es defineixen com a mostres on la probabilitat de ser seleccionat de qualsevol individu de la població és exactament igual que qualsevol altre individu de la població. Amb tot en determinats estudis pot ser necessari no realitzar un mostreig aleatori sinó un [[mostreig no probabilístic]].
 
== Mostreig probabilístic ==
=== Mostreig sistemàtic ===
És una variant del mostreig aleatori simple ('''MAS''') en què després de definir la població d'estudi i es té la mostra ordenada en una llista s'inicia la presa del primer element de la mostra de forma aleatòria. Després cal calcular una constant, que es denomina coeficient d'elevació k = N / n; on N és la mida de la població estudiada i n la mida de la mostra. Després cal triar a l'atzar un nombre entre 1 i k, i prendre els elements de k en k al llarg de la llista. Ocasionalment, és convenient tenir en compte la
periodicitat del fenomen.<ref name="DIC"></ref><ref>[http://www.llibreriapedagogica.com/butlletins/revistes43/noticies43.htm adaptat de Cochran, W.G.: Técnicas de muestreo]. Ed. CECSA. 1992</ref>
 
S'utilitza quan l'univers o població és de gran mida, o l'estudi s'ha d'estendre en el temps. Primer cal identificar les unitats i relacionar-les amb el calendari (quan escaigui). Això vol dir que si tenim un determinat nombre de persones que és la població i es vol
 
=== Mostreig aleatori estratificat ===
És una altra variant del '''MAS'''. En aquest cas cal definir la mida de la població (N) i els estrats en què es classificaran cadascun dels individus de la mostra (p. ex.: barri de residència, nivell d'estudis...). És d'interès quan es poden presentar variacions de les variables d'estudi segons l'estrat al qual pertanyen els individus de la mostra. En estudis sobre poblacions humanes resulta d'interès, ja que permet creuar les mostres recollides amb dades recollides en [[cens]]os de població. No obstant afegeix una nova variable a recollir durant el mostreig.<ref name="DIC"></ref>
 
=== Mostreig per estadis múltiples ===
=== Mostreig per conglomerats ===
Tècnica similar al mostreig per estadis múltiples, s'utilitza quan la població està dividida, de manera natural, en grups que se suposa que contenen tota la variabilitat de la població, és a dir, la representen fidelment respecte a la característica a triar, poden
seleccionar només alguns d'aquests grups o conglomerats per a la realització de l'estudi.<ref name="DIC"></ref>
 
Dins dels grups seleccionats s'ubicaran les unitats elementals, per exemple, les persones a enquestar, i podria aplicar-se l'instrument de mesura a totes les unitats, és a dir, els membres del grup, o només se li podria aplicar a alguns d'ells, seleccionats a l'atzar.
2.187.917

modificacions