Diferència entre revisions de la pàgina «Moviment Republicà i Ciutadà»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja infotaules i altres canvis menors)
m (neteja i estandardització de codi)
Posteriorment, Jean-Pierre Chevènement dimití del seu càrrec per la seva oposició al projecte d'estatut d'autonomia de [[Còrsega]]. En conseqüència, Jean-Pierre Chevènement no donà suport a la candidatura [[socialista]] a les eleccions presidencials de [[2002]] i preferí presentar-hi una candidatura pròpia. Amb el suport del Pol Republicà (''Pôle Républicain''), que aglutinava a republicans de diferents tendències polítiques (MDC, socialistes, comunistes, ''gaullistes'', radicals, sobiranistes), Jean-Pierre Chevènement va aconseguir el 5,33% dels vots emesos a la primera volta (1.518.528 vots). En les eleccions legislatives del mateix tots els candidats del Pol Republicà van ser derrotats (292.647 vots).
 
El gener de [[2003]], es reconstituí el MDC, que passà a denominar-se Moviment Republicà i Ciutadà. Així mateix, es va decidir mantenir el Pol Republicà com una confederació formada pel MRC i diverses associacions republicanes, tant d'esquerres com de dretes.
 
==Situació actual==
L'any [[2004]], al Congrés de [[París]], el MRC reafirmà la seva voluntat d'actuar en favor d'una refundació republicana de l'esquerra. En aquest congrés, l'exministre Georges Sarre va ser escollit primer secretari en substitució del dirigent històric Jean-Pierre Chevènement, actual president d'honor del partit.
 
El MRC té dos escons al Senat. Els seus senadors formen amb els senadors del [[Partit Comunista Francès]] el Grup Comunista Republicà i Ciutadà.
2.318.873

modificacions