Diferència entre revisions de la pàgina «Murcià»

7 octets eliminats ,  fa 8 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (Bot elimina espais sobrants)
m (neteja i estandardització de codi)
Els parlars murcians s'estenen pel que es pot considerar la conca del [[riu Segura]] (és a dir, a grans trets, part de la comarca del [[Baix Segura]], la comunitat autònoma de [[Regió de Múrcia|Múrcia]], el sud de la [[província d'Albacete]] i la comarca de [[Los Vélez]], a la província andalusa d'[[província d'Almeria|Almeria]], a tocar de la [[Regió de Múrcia]]) i per alguns pobles del [[riu Almanzora]], ja més propers al dialecte andalús.
 
La varietat lingüística murciana ha estat configurada per la varietat de pobles que s'han anat assentant al llarg de la història a la conca del Segura per aquesta raó quan es parla del murcià es parteix de la província romana [[Cartaginense]], seguint per la bizantina [[Oròspeda]], la visigòtica [[Aurariola]], a la qual va seguir sota la dominació musulmana la [[Cora de Todmir]] que posteriorment es va anomenar [[Taifa de Múrcia]] o [[Regne de Múrcia]].
 
La parla murciana es va originar a partir d'una base [[Llengües romàniques|romanç]] local ([[mossàrab]]) barrejada i influenciada en diferents graus amb el [[castellà]], l'[[aragonès]], [[català]] i [[occità]], creant un singular dialecte.
 
El text romanç més antic que es coneix data de finals d'agost de 1244 i segons alguns està en [[aragonès]]. La [[Real Academia Española]] considera el murcià com un dialecte de l'[[aragonès]].)
 
== Estatus lingüístic del murcià ==
 
La [[Real Academia Española]] considera el murcià com un dialecte procedent de l'[[aragonès]], mentre per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] és un [[parlar de transició]] entre el [[valencià]] i el [[castellà]].<ref>''Murcia, ¿un país catalán frustrado?'', Vicens M. Rosselló i Verger</ref><ref> ''El murciano como resultado del contacto lingüístico medieval castellano-catalán'', Jordi Colomina i Castanyer.</ref><ref>''El catalán en Murcia'', M. Àngels Viladot i Presas)</ref> Des d'una altra postura, [[L'Ajuntaera|l'Ajuntaera pa la Plática, el Esturrie y'el Escarculle la Llengua Murciana]] és la principal entitat cultural murciana que defensa l'autonomia filològica del murcià com a llengua.
 
L'aspiració de la /s/ implosiva té una capacitat revolucionària superior a la de qualsevol altre fenomen diacrònic de la llengua. Les seues conseqüències afecten radicalment el sistema fonològic, que passa de tindre cinc vocals a tindre'n vuit o deu en andalús i en murcià. Tot plegat és necessari per distingir parelles de paraules com ara ''pato'' i ''pacto'', ''mimo'' i ''mismo'' o ''peca'' i ''pesca'', en què la vocal que precedeix a l'aspiració sol pronunciar-se oberta, i quan l'aspiració desapareix completament la seua funció significativa és desenvolupada per l'obertura de la vocal, que a més a més s'allarga molt més.
 
Com succeeix en altres llengües o parles, el vocabulari comporta diferències notables entre les diferents zones de Múrcia; moltes vegades l'ús de determinades lèxiques és una marca identificadora entre els habitants d'una comarca o d'un poble.
 
:''Abercoque, aína, almarjal, almazara, almenara, arco de San Martín, azarbe, bajoca, baladre, boria, caballico, cabernera, calentor, canute, casilicio, chamada, charraire, chuchaina, cuasi, efelluzar, embolicar, encomedio, engarbarse, entrapizar, esblandir, esclate, esollisparse, esperfollar, esturrear, haiga, helor, melsa, neque, olivera, panocha, pésol, priesa, rasera, rebús, tahulla, tápena, trajamandero, ventregada'', etc.
 
== Exemples de murcià ==
 
: Un salúo i'un envión chillao pa tuiquios. Dist'alluego! ("Una salutació i una abraçada per a tothom. Fins després")
 
=== Mostra de Murcià escrit ===
 
''La esperencia, la cencia''
 
 
''Que á mi m'asusta.''
 
''Tres cosas en er mundo''
2.019.266

modificacions