All: diferència entre les revisions

[[Geòfit]] bulbós, en forma herbàcia [[perenne]] de 30 a 60  cm d'altura que presenta una olor forta quan és triturat. Rel formada per diversos bulbs o cabeces, cadascun dels quals conté aproximadament entre 6 i 12 bulbets, denominats també grans d'all. Cada bulbet o gra es troba envoltat per una túnica blanca membranosa, de vegades d'un color vermellós, transparent, molt fina i prima semblant a les que recobreixen la part exterior del [[bulb]]. Aquest conjunt s'anomena popularment «cabeça d'all». De la part superior del bulb, neix la rel pròpiament dita, fasciculada, que arriba fàcilment fins a 50  cm de profunditat i s'introdueix al sòl amb la funció de fixar la planta i també nodrir-la. Els grans d'all es disposen circularment al voltant d'una tija erecta, rígida, buida, central i que és capaç d'assolir normalment al voltant de 5 a 150  cm d'altura. Les fulles es disposen fusionades pels seus marges formant túniques al voltant de la tija principal. Són lineals, oposades, no carnoses sinó herbàcies, primes, planes, allargades, agudes, sòlides, piperàcies (aspecte i tacte de paper) quan s'assequen i d'uns 1,0 a 2,5  cm d'ample i 30 a 60  cm de llarg. Aquestes formen a la base una beina, i el [[limbe]] és sèssil, cintat, amb els marges paral·lels. La secció té forma de "V", i el nervi mitjà està molt ressaltat per l'envers. Són [[glabra|glabres]], de color verdes, més llargues a mesura que van sortint i de vegades es tomben cap a un costat. El limbe mesura des de 45  cm a més de 60  cm de longitud, i entre 30 i 40 mm d'amplada màxima.

Si es fa servir cultiu de rotació, es combina en acabat de la [[col]] o el [[cogombre]]. Es pot plantar directament a terra, en files separades de 20  cm, amb una distància entre dents, dins la filera, de vuit a deu centímetres. La profunditat depèn de la qualitat del terreny, en general uns 5  cm. La recollida es duu a terme quan les fulles comencen a fer-se groguenques. Els bulbs es deixen assecar a l'ombra en lloc sec per evitar que brotin.