All: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles
m Tipografia
Línia 12:
 
== Descripció ==
[[Geòfit]] bulbós, en forma herbàcia [[perenne]] de 30 a 60  cm d'altura que presenta una olor forta quan és triturat. Rel formada per diversos bulbs o cabeces, cadascun dels quals conté aproximadament entre 6 i 12 bulbets, denominats també grans d'all. Cada bulbet o gra es troba envoltat per una túnica blanca membranosa, de vegades d'un color vermellós, transparent, molt fina i prima semblant a les que recobreixen la part exterior del [[bulb]]. Aquest conjunt s'anomena popularment «cabeça d'all». De la part superior del bulb, neix la rel pròpiament dita, fasciculada, que arriba fàcilment fins a 50  cm de profunditat i s'introdueix al sòl amb la funció de fixar la planta i també nodrir-la. Els grans d'all es disposen circularment al voltant d'una tija erecta, rígida, buida, central i que és capaç d'assolir normalment al voltant de 5 a 150  cm d'altura. Les fulles es disposen fusionades pels seus marges formant túniques al voltant de la tija principal. Són lineals, oposades, no carnoses sinó herbàcies, primes, planes, allargades, agudes, sòlides, piperàcies (aspecte i tacte de paper) quan s'assequen i d'uns 1,0 a 2,5  cm d'ample i 30 a 60  cm de llarg. Aquestes formen a la base una beina, i el [[limbe]] és sèssil, cintat, amb els marges paral·lels. La secció té forma de "V", i el nervi mitjà està molt ressaltat per l'envers. Són [[glabra|glabres]], de color verdes, més llargues a mesura que van sortint i de vegades es tomben cap a un costat. El limbe mesura des de 45  cm a més de 60  cm de longitud, i entre 30 i 40 mm d'amplada màxima.
 
La [[inflorescència]] consisteix en una cima umbel·liforme envoltada per una gran estructura foliàcia anomenada espata que es retira durant la floració. Els bulbets són produïts a les inflorescències. Les flors són petites, hermafrodites, amb el [[perigoni]] de color blanc, rosat o violaci. El nombre de flors és variable, de vegades no n'hi ha i poc sovint estan obertes. Els [[tèpal]]s tenen sis pètals sense soldar (dialipètales) formant una rotàcia i amb una simetria actinomorfa. L'[[androceu]] està constituït per sis estams opositipètals i el [[gineceu]] és tricarpel·lar amb un pistil que acaba amb un estigma filiriforme que fructifica en una càpsula petita. Així, al tractar-se d'una planta cultivada des de l'antiguitat, ha anat perdent la seva capacitat de reproducció sexual i només es pot propagar per via vegetativa.{{Sfn|Block|any=2010|p=10}}
Línia 33:
Creix tant en llocs freds com càlids, i requereix la llum directa del sol. Tolera les glaçades. Les varietats de primavera proporcionen collites més generoses que les de tardor, però es conserven pitjor. Creix sobre terrenys arenosos, profunds, ben drenats, amb continguts moderats de calci i rics en potassi. Els bulbs d'all es podreixen amb terra densa i grassa, per aquest motiu no s'han de cultivar en terres orgàniques i tampoc es poden utilitzar fems. S'adapta molt bé en la majoria de sòls on es cultiven cereals i tot i que no és una planta molt exigent amb el clima, adquireix un sabor més picant en climes freds. Segons les circumstàncies, s'obté un [[Rendiment en agricultura|rendiment]] de 12 a 20 tones per hectàrea.<ref>{{Ref-llibre |títol=L'all |url= http://www.ruralcat.net/segarragarrigues/FITXA_ALL.pdf|edició=|col·lecció=Fitxa de cultius - Horta| editorial=Punt Segarra - Garrigues |lloc=Tàrrega |pàgines=2|isbn=}}</ref>
 
Si es fa servir cultiu de rotació, es combina en acabat de la [[col]] o el [[cogombre]]. Es pot plantar directament a terra, en files separades de 20  cm, amb una distància entre dents, dins la filera, de vuit a deu centímetres. La profunditat depèn de la qualitat del terreny, en general uns 5  cm. La recollida es duu a terme quan les fulles comencen a fer-se groguenques. Els bulbs es deixen assecar a l'ombra en lloc sec per evitar que brotin.
 
En hiverns humits pateix atacs per [[fongs]]. Es recomana adob en proporció N/P/K de 4/12/20, on l'alta quantitat de [[potassi]] ajuda a la conservació dels bulbs. Esporàdicament els ataquen ocells i cal protegir-los adientment amb xarxa. No té gaire plagues, excepte unes poques larves de mosques o d'escarabats. En l'agricultura ecològica, es fa servir un infusió a base de vint grams d'all per litre contra insectes, àcars i altres malalties.{{sfn|Hort urbà}} Nogensmenys, la propagació vegetativa, l'única possible, té uns inconvenients majors: podridura, germinació prematura, baix rendiment, transferència de malalties d'un any a l'altre. Ja es van desenvolupar variants que es poden sembrar, per el resultat encara no és convincent, ni pel gust, ni pel rendiment.{{Sfn|Block|any=2010|p=11}}