Mètode Decroly: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
{{Millorar redacció|Aquest article és confùs. Tracta primer la biografia d'[[Ovide Decroly]], que ja es tractada a l'article ''ad hoc'' i després el mètode. La introducció hauria de ser sobre el mètode i no pas sobre l'autor del mètode.|data=2019}}
 
'''Ovide Decroly''' (23 de juliol 1871 - 12 de setembre 1932) neix a [[Bèlgica]].<ref name="Houssaye">Houssaye, J. (1995). ''Quinze pedagogs'' (1ª ed.). Barcelona: Proa.</ref> Cursa estudis de medicina a la [[Universitat de Gant]] i completa la seva formació a [[Berlín]] i a [[París]], on s'interessa en la neurologia i en les [[Malaltia mental|malalties mentals]]. Es va educar en un mitjà obert i amb la influència d'una sensibilitat per la recerca gràcies al seu pare. Va rebre el càrrec de co-director de l'Institut de la Província de Brabant, on va estar-hi temporalment. Recentment, fins i tot va adquirir un lloc al panteó dels cent educadors més important de la història (Dubreucq, 1994).<ref>Van Gorp, A. (2006). ''Ovide Decroly, a hero of education.'' Extret de https://www-scopus-com.sabidi.urv.cat/record/display.uri?eid=2-s2.0-79961050855&origin=resultslist&sort=plf-f&src=s&st1=method+decroly&st2=&sid=2b3cefe84efd1876266abd87514fde4a&sot=b&sdt=b&sl=29&s=TITLE-ABS-KEY%28method+decroly%29&relpos=6&citeCnt=5&searchTerm=</ref>
 
Decroly va impartir cursos a professors i ha estudiants d'educació. Es va convertir en un referent important en aquest entorn educatiu.
 
El Dr. Jean Demoor, va animar a l'autor a interessar-se en nens amb [http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_malaltia_mental/malaltia-mental-discapacitat-i-dependencia/ discapacitat mental], per aquesta raó, al 1901 funda una institució d'ensenyament per infants amb necessitats especials.<ref>Smeyers, P., Deapaepe, M. (2018). ''Educational Research: Ethics, Social Justice, and Funding Dynamics.'' Extret de https://link-springer-com.sabidi.urv.cat/content/pdf/10.1007%2F978-3-319-73921-2.pdf</ref> Proposa per a aquests infants una educació diferent, que estigui lligada als seus interessos, una educació destinada a satisfer la seva curiositat natural, a estimular el seu pensament, a posar-los en contacte amb les realitats físiques i socials. Arriba molt ràpidament a la conclusió que aquests principis pedagògics són igualment vàlids per als infants -en realitat, els records que té de la seva experiència escolar no són gaire agradables. Així, crea el 1907 l'escola ''Per a la vida, per la vida,'' destinada a infants. A partir d'aquest moment polaritza tota la seva energia en l'educació, encara que fins a la fi de la seva vida continua fent recerca en psicologia, psicometria, psicologia genètica i psicopatologia, i és nomenat professor de psicologia infantil a la [[Universitat Lliure de Brussel·les]].
 
Decroly és, abans que res, un home d'acció que actua sobre el terreny. Per bé que ens ha llegat nombrosos textos i anàlisis aprofundides sobre problemes de psicologia infantil, no ens ha deixat en canvi cap obra de teorització general. En realitat, en la seva obra, la teoria i la pràctica es barregen íntimament. Per ell, la teoria no té cap valor mentre no la confirmi la pràctica. H. Wallon en deia: "Decroly ha posat molt de la seva vida en la seva obra (...) D'aquesta tasca conscienciosa i contínua, n'ha sorgit, de mica en mica, una obra que l'ha situat en el primer rengle, no sols dels pedagogs, sinó també dels psicòlegs. La pedagogia ha estat el seu mètode experimental, que l'ha ajudat a complementar els seus dots d'observador atent i de psicòleg sagaç. Les dues cares de la seva obra són inseparables." Contrari als ''creadors de sistemes pedagògics,'' Decroly mai no va voler instaurar formes metodològiques immutables. Al contrari, sempre va posar l'accent en les ''conclusions temporals,'' amb vista a emprendre-hi reformes i a preparar-ne de noves.
 
L'any 1930 es va posar malalt i dos anys més tard, el 12 de setembre de 1932 va morir a [[:es:Brabante|Brabant]] ([[Brussel·les]]).
 
== Els fenòmens teòrics i filosòfics de la seva obra pedagògica ==
Les bases de la seva obra són fonamentalment biosocials, i són dos els principis essencials subjacents a tota la seva acció pedagògica: d'una banda, l'educador ha d'evitar trasbalsar el curs natural de l'evolució de l'infant; de l'altra, ha de col·locar l'infant en un entorn ric, per tal d'estimular-ne les potencialitats.<ref name="Houssaye"/>
 
Decroly insisteix molt en el fet que l'infant porta dins seu potencials indelebles, una estructura influïda pels seus pares i els seus avantpassats. De manera que l'educació actuaria sobre tots els éssers "que l'herència ha equipat millor o pitjor per a la vida". Considera que l'infant no és una ''[[tabula rasa]]'' de cera blanca. L'herència ha proveït tots els individus d'un cert dinamisme que els permet, sota la influència del medi, de desenvolupar-se. Particularment, l'herència transmet a l'ésser humà l'instint de conservació, que determina la seva activitat. Decroly distingeix diversos tipus de necessitats:
Línia 23:
* Els instints anticipats (joc, imitació)
 
Tots aquests instints contribueixen al [http://www.xtec.cat/~mcatal35/3_6fisic.htm desenvolupament físic] i [[psíquic]] de l'infant.
 
Paral·lelament, l'autor emfatitza la importància de l{{subratllat|'herència patològica:}} observa la transmissió de [[Malaltia|malalties]] i d'alteracions congènites i també la transmissió de les constitucions patològiques. També insisteix molt en la {{subratllat|influència del medi}} amb el desenvolupament de l'individu; subratlla amb força la {{subratllat|importància del medi familiar}} com a factor favorable o desfavorable. Afirma que si l'{{subratllat|escola}} està ben organitzada, pot ajudar a l'infant a adaptar-se a la vida; acusa el sistema escolar de no practicar res més que la [[disciplina]] autoritària i no l'educació.
 
Conclou que l'escola és el factor essencial de les deformacions psíquiques de l'infant: coneixements incomplets, actituds de desmotivació envers l'escola, disgust per l'estudi, decepcions, etc.
Línia 70:
L'any 1889 es va fundar la primera  "Escola Nova " a [[:en:Abbotsholme_School|Abbotsholme.]] Aquests anys es caracteritzaven per la forta influència de les teories pedagògiques, que van arribar a un punt notori a Espanya, potser a conseqüència de la influència i el prestigi dels autors pertanyents al moviment de la nova escola i la institució lliure d'educació.<ref>Castillo, F.O. (2014). ''Presence of Ovide Decroly in the Boletín and the revista de Escuelas Normales (Spain, 1922 – 1936)''. Extret de https://www-scopus-com.sabidi.urv.cat/record/display.uri?eid=2-s2.0-85011584162&origin=resultslist&sort=plf-f&src=s&st1=method+decroly&st2=&sid=2b3cefe84efd1876266abd87514fde4a&sot=b&sdt=b&sl=29&s=TITLE-ABS-KEY%28method+decroly%29&relpos=3&citeCnt=1&searchTerm=</ref>
 
Fou una proposta pedagògica que es basava en la personalitat i el respecte del nen, amb l'objectiu de què els infants visquessin en llibertat, creant un ambient favorable, tranquil, motivador, etc.
 
El llibre sobre el seu mètode va ser compost per vàries lliçons on constaven diversos punts fonamentals de l'[[Escola Nova]],<ref>Arce Hai, A., Simon, F., & Depaepe, M. (2016). ''From practice to theory, Ovide Decroly for Brazilian classrooms: a tale of appropriation.'' Vol. 45, No. 6, 794-812.http://dx.doi.org/10.1080/0046760X.2016.1154191</ref> les seves idees educatives i sistemes educatius. A la tercera edició d'aquest llibre, ''Els sistemes d'Educació Renovats'', fa referència també a [[Maria Montessori|Montessori]] i [[John Dewey|Dewey]] com a exemples de pedagogs que havien construït sistemes d'aplicació científica per a l'educació.
Línia 86:
 
== La globalització==
Decroly entén per globalització <ref name="Houssaye"/>un fenomen en què "els objectes i els fets percebuts, els records, els pensaments elaborats i els actes i les paraules expressats ho són sovint com conjunts en què els detalls no són buscats sinó que s'imposen per ells mateixos sense que ens n'adonem". La globalització és un [[procés]] [[intel·lectual]] complex que s'oposa al procés ''analític-sintètic'' però que alhora hi està associat i el prepara. Parteix del principi que l'infant aprèn i acumula les experiències sense ordre; que capta, primer globalment, els éssers i les coses segons les seves relacions entre ells i en relació amb ell mateix; que percep el món com una realitat viva.
 
Decroly subratlla que aquest mecanisme, natural en l'infant, és també el que hauria d'adoptar l'escola, sobretot durant l'[[ensenyament]] [[preescolar]] i els començaments de l'ensenyament [[Educació primària|primari]]. Cal donar un conjunt, una idea completa a l'infant. L'ensenyament ha de proporcionar una imatge visual general que constitueixi un comport concret, real, amb significat; més tard ja passarà als detalls particulars i a l'abstracció. En l'aprenentatge de la lectura, per exemple, partirà de la idea completa, representada per la frase, per arribar després a la lletra. D'aquesta manera, Decroly rebutja absolutament el principi aplicat generalment a classe que consisteix en anar del simple al complex, del particular al general, perquè, diu que aquesta interpretació va contra la psicologia de l'infant.
Línia 99:
 
Per l'autor, un coneixement només pot ser aprehès veritablement si ho ha estat mitjançant una fórmula personal, una fórmula descoberta per un mateix; tota expressió és una creació.
== L'ús del temps, dels espais i dels recursos ==
 
== L'ús del temps, dels espais i dels recursos ==
=== Ús del temps ===
Cal diferenciar als alumnes segons les seves característiques i [[Necessitat|necessitats]], adequant els objectius a les seves capacitats. Decroly coneix a l'infant, comprèn que és un ésser actiu i singular i fa la seva programació centrada i treta dels interessos i necessitats infantils. A partir del concepte de globalització es formulen els '''centres d'interès''', que són congeniar els sabers harmònicament assemblats, atenent l'atenció, comprensió, expressió i creació, respectant les diferències individuals dels infants.
 
=== Ús dels espais===
Segons Decroly, és molt important que els [[Espai|espais]] educatius <ref>Nessi, S. (2012). ''Método Educativo Científico Decroly: ¿Es tan bueno como dicen?.'' Extret de https://educarcel.com/metodo-educativo-cientifico-decroly/</ref>en els quals es troba l'infant tinguin llum, claredat, siguin de colors diversos... A més a més, han de tenir bancs, taules, cavallets i espais verds (el pati). Al pati, si és possible, podrien haver-hi animals, ja que d'aquesta manera els infants aprendran conceptes i valors mitjançant la [[cura]] d'ells.
 
Les parets han de ser blanques per tal que els infants les puguin decorar amb dibuixos i escrits, ja que així dona [[vitalitat]] al centre.
Línia 142:
 
== La influència del mètode ==
 
=== A Espanya ===
Aquesta influència es va produir a través de [[Congrés|congressos]], publicacions, simposis, etc. Amb la presència a [[Espanya]] <ref>Van Gorp, A., Simon, F., Depaepe, M., & Monés, J. (2006). ''La función de la globalización y la enseñanza''. Madrid: Biblioteca Nueva.</ref>d'especialistes declorians i, d'una manera especial, a través de les visites del mateix director Decroly a [[Barcelona]] i [[Madrid]] en 1921 i 1926, respectivament.
Linha 170 ⟶ 169:
 
El moment culminant de la presència decrolyana al nostre país, cal situar-lo a la Setmana Final de l'Escola d'Estiu de 1935, en la qual va tenir lloc un curs monogràfic dedicat a l'obra de Decroly, on s'intentava agermanar practica i teoria. Des d'aleshores, ha plogut força i Decroly ocupa, més o menys, el lloc que li correspon en el món educatiu català, malgrat que els postulats tecnocràtics hagin adulterat, en bona part, els seus principis.
 
== Referències ==
{{Referències}}