Arquitectura de Barcelona: diferència entre les revisions

[[Joan Martorell i Montells|Joan Martorell]] va ser autor de diverses esglésies inspirades en el gòtic, com la de les [[Església i convent de les Saleses|Saleses]], al [[passeig de Sant Joan]] (1882-1885), i la del [[Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús#Església del Sagrat Cor de Jesús|Sagrat Cor dels jesuïtes]], al [[carrer de Casp]] (1883-1889). La primera és d'estil eclèctic, amb evidents influències medievals però plasmades de forma personal; té planta de nau única amb forma de creu llatina, amb capelles laterals i absis pentagonal amb girola, així com un creuer que sobresurt volumètricament en la seva part exterior, mentre que a la façana destaca per una alta torre acabada en punta i amb dos pinacles laterals. La segona denota una certa influència [[Arquitectura romànica|romànico]]-[[Art romà d'Orient|romana d'Orientbizantina]], i presenta una planta centralitzada amb cúpula sobre [[tambor (arquitectura)|tambor]] envoltada de cúpules menors per distribuir el pes; la façana és sòbria, i destaca pels efectes cromàtics dels materials utilitzats.{{Sfn|Triadó|Barral i Altet|1999|p=177-184}} Martorell va ser el responsable del trasllat de l'església gòtica de [[Monestir de Montsió|Santa Maria de Montsió]] —pertanyent a un convent agustí i originària del 1388— del [[Portal de l'Àngel]] a la [[Rambla de Catalunya]], i va projectar la seva nova façana neogòtica (1882-1890); és l'actual parròquia de Sant Ramon de Penyafort.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=185}} Va ser autor també del [[Palau Reial de Pedralbes|Palau Güell de Pedralbes]], posterior Palau Reial (1862); de l'església i convent de les Adoratrius (1875); i del [[Col·legi Sant Ignasi - Sarrià|col·legi jesuïta de Sant Ignasi]] (1893-1896).