Castell de Tossa de Mar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 4:
}}
 
La '''Vila Vella de Tossa''', éso una'''Castell ade vilaTossa''', situadaés al'antic recinte emmurallat de [[Tossa de Mar]], que l'any [[1931]] va ser declarat [[Monument Històric Artístic Nacional]]. La Vila Vella es l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana.
 
== Situació ==
Línia 13:
[[Fitxer:Recinte emmurallat i Castell de Tossa (Tossa de Mar) - 2.jpg|miniatura]]
[[Fitxer:Castell de Tossa de Mar des de la platja.JPG|miniatura]]
D'esquena al mar, als peus del vessant nord-oest del promontori que confronta el cap de Tossa, es troba la Vila Vella, protegida per un clos murat als sectors més vulnerables que donen a la badia i a la costa.<ref name="patmapa"/> La Vila Vella, amb carrers irregulars i estrets per tal de salvar els desnivells del turó, s'estén a redós d'un recinte emmurallat que té un perímetre d'uns 300 m. D'aquest recinte, actualment se'n conserva el llenç de muralla amb set torres rodones, de les quals tres es diferencien per la major alçada i per l'acabament amb corseres, formades per mènsules escalonades que sostenen petits arcs de punt rodó. Cadascuna d'elles té un nom: la torre d'en Joanàs, situada a l'extrem més oriental, enfilada al rocam per sobre de la mar, la torre de les Hores o del Rellotge, al mig, a tocar de la porta d'entrada a la vila, i la torre del Codolar o de l'Homenatge, al sector de ponent, al costat del que fou el Palau del Governador, avui dia convertit en museu[[Museu municipalMunicipal (Vegeude fitxaTossa delde MuseuMar|museu Municipal)municipal]]. A la part més alta del promontori no va caldre aixecar muralla, ja que el fort pendent del penya-segat actuava com a defensa natural. Tant la muralla com les torres es confegiren amb la pedra granítica, tan abundant a la zona, i amb morter de calç i sorra.<ref name="patmapa"/>
 
Aquestes torres devien tenir tres pisos amb cobertes de volta de pedra, i l'accés al seu interior es feia a través d'una porta des del camí de ronda.<ref name="patmapa"/> Les altres quatre torres amb un diàmetre i una alçada menor són intercalades a la cortina de la muralla, tres entre la torre d'en Joanàs i la del Rellotge, i una entre aquesta i la del Codolar.<ref name="patmapa"/> La muralla està coronada per merlets rectangulars, ornamentats als angles per petites mènsules i amb espitlleres. A l'alçada de les espitlleres, per la cara interna, trobem el camí de ronda que envolta tot el recinte.<ref name="patmapa"/>
 
L'entrada a la vila, oberta al costat de la torre d'en Joanàs, és totalment artificial. El veritable portal d'entrada al sector de ponent, i protegit per la torre del Rellotge, consisteix en una doble porta de punt rodó amb rastell emmarcada per dovelles i per un parament diferenciat de la resta del recinte amb carreus perfectament treballats. Des d'aquesta porta es passa a una plaça que conserva el seu caràcter de pati d'entrada, ja que des d'aquí s'accedeix pròpiament al nuclínucli de població, bé pel carrer del Batlle o del Governador. A la plaça d'armes, hi ha una escala adossada a la part interna de la muralla que porta al camí de ronda.<ref name="patmapa"/> Les cases que trobem entre els carrers estrets són dels segles XV i XVI, amb edificis que presenten certs elements gòtics, com ara el Palau del Batlle, actual Museu Municipal.<ref name="patmapa"/>
 
== Història ==
Línia 25:
Segons Enric C. Girbal, l'any 1240 és esmentat el castell de Tossa (''castrum de Torsa'') en un document d'un plet causat per drets de pastura. L'any 1285, ran de l'intent d'invasió de Catalunya per part dels francesos, la població va ésser força malmesa. Pel [[fogatge|fogatjament]] dels anys 1365-70, sabem que en aquestes dates hi havia vuitanta-un focs a Tossa, tots pertanyents a l'[[Monestir de Santa Maria de Ripoll|abat de Ripoll]]. El 1371 fou venuda pel [[castlà]] Arnau de Soler a Pere de Riera. Hi ha també notícia d'obres que es feien a les fortificacions de Tossa el 1371. No queda ben clar si la gent tenia un refugi al castell a més de casa a la Vila Vella o si l'anomenat castell correspon de fet a aquesta vila closa per les muralles.
 
La gran varietat en el tipus d'aparell, tant en la muralla com a les torres evidencia una constant transformació en tot el recinte amb obres, reparacions i restauracions. Fins avui i en espera d'estudis més aprofundits i deixant de banda les etapes ibèrica i romana, es distingeixen tres fases. Fase I, construcció d'un primer recinte al final del s. XII. Fase II, reconstrucció de l'abadabat Descatllar el s. XIV. Fase III, Reparacions i restauracions fins als nostres dies.
 
== Referències ==