Andorra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 41:
Tres segles després, els [[musulmans]] conqueriren la península Ibèrica, i traspassaren Pirineus enllà per atacar el [[Francs|Regne franc]]. Durant un temps les valls d'Andorra depengueren indirectament dels sarraïns fins a l'any [[785]].<ref name="Diccionari" /> L'any [[732]], [[Carles Martell]] els va derrotar en la [[batalla de Tours]], frenant la seva expansió cap al nord, encara que continuaren assentats als Pirineus. Posteriorment [[Carlemany]] crea la [[Marca Hispànica]] i integra Andorra a l'[[Imperi Carolingi]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de los Ríos |nom=Fernando |títol=Vida e instituciones de Andorra |url= http://books.google.cat/books?id=IjMUkQZCNgoC&pg=PA216&dq=Marca+Hisp%C3%A0nica+andorra&hl=ca&ei=0De8TZWgIpGr8AP08bTMBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CHEQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà | editorial=Anthropos Editorial |data=1997 |pàgines=p.216 |col·lecció=Obras Completas |isbn=847658511X}}</ref> l'any [[817]].
Ja en plena [[edat mitjana]] les valls d'Andorra pertanyien al [[comtat d'Urgell]], en ser cedides per [[Carles II el Calb]] a [[Sunifred I d'Urgell-Cerdanya|Sunifred I]], l'any [[843]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sánchez de la Campa |nom=Juan M. |títol=El valle de Andorra: examen crítico del origen, naturaleza y circunstancias de los privilegios que disfrutan los andorranos y de los perjuicios que irrogan al tesoro, a la agricultura, al comercio y a la industria nacional |url= http://books.google.cat/books?id=59oDAAAAYAAJ&pg=PA15&dq=843+andorra&hl=ca&ei=8ji8TdDDCImu8QPF2eDEBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CFkQ6AEwAw#v=onepage&q=843%20andorra&f=false |llengua=castellà | editorial=J. Sol |data=1851 |pàgines=p.15 |isbn=}}</ref> Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més [[fertilitat|fèrtils]], les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any [[1133]], [[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]] cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell.<ref name="Diccionari" /> En el [[1095]], el [[Bisbat d'Urgell|bisbat]] a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família [[Caboet]], encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una [[senyoria episcopal]].<ref>{{ref-web |url= http://www.coprince-fr.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2&lang=ca |títol=Elements de la història del principat d'Andorra | consulta=30 abril 2011 | editor=Representació de S.E. Copríncep Francès }}</ref> El [[1185]], Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb [[Arnau I de Castellbò|Arnau I]] de [[Vescomtat de Castellbò|Castellbò]]. Posteriorment el matrimoni d'[[Ermessenda de Castellbò]] amb [[Roger Bernat II de Foix]], el [[1208]], va suposar el domini d'Andorra per part del [[comtat de Foix]], que anirà augmentant el seu poder a [[Bearn]], [[Regne de Navarra]] i, segles més tard, el [[Regne de França]].<ref name="mania" /><ref name="histo1" /><ref name="elements">[http://www.coprince-fr.ad/catala/elements.htm Elements de la història del Principat d'Andorra]. Pàgina web de la Representació Oficial de Copríncep Francès a Andorra. Data d'accés: 5 de setembre, 2008</ref>
Com a conseqüència dels conflictes entre [[Roger Bernat III de Foix]] i [[Pere d'Urtx]], el 8 de setembre de [[1278]] es firma el primer [[pareatge]] a [[Lleida]], que fixa els límits del poder de cada senyor; aquest fet va representar la fundació del Principat d'Andorra i defineix les obligacions dels andorrans en matèria de [[delme]]s i assumptes militars. Deu anys després, a conseqüència de la construcció d'una [[església (arquitectura)|església]] fortificada a [[Sant Vicenç d'Enclar]] per part del comte de Foix, des d'on podia vigilar les activitats del bisbe d'Urgell, es va firmar el segon pareatge el [[1288]]. Aquest segon tractat atorga, entre d'altres aspectes, el dret a nomenar per ambdues parts uns [[notaris]] que ostentin la seva representació al Principat. Des d'aquests pariatges el bisbe d'Urgell i la presidència de França (hereva actual dels drets de Foix) exerceixen de caps d'estat d'Andorra com a cosenyors.<ref name="Diccionari" /> el [[1396]] fou temporalment incorporada a la [[Corona d'Aragó]] arran de la [[Invasió de Mateu I de Foix|Invasió de Catalunya]] de [[Mateu I de Foix]].<ref name=MU>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó |Volum=vol.3 |url= http://books.google.cat/books?id=06fkewceH2AC&pg=PA304&dq=foix+1396&hl=ca&sa=X&ei=TUdWVK7WNo7jase0goAD&ved=0CC4Q6AEwAg#v=onepage&q=foix%201396&f=false |llengua= | editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2003 |pàgines=304 |isbn=8447527417}}</ref>
| |||