Blasquisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Horta de València |
||
Línia 5:
Quan el [[1908]] Lerroux va crear el [[Partit Republicà Radical]], però, no el va secundar, i fundà el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA). Tanmateix, com a home inquiet que era, va perdre l'interès per la política activa i deixà el partit, cosa que provocà dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Fèlix Azzati i Descalci]]. Aquest va mantenir el partit dins la mateixa ambigüitat ideològica, cosa que el va enfrontar amb el creixent [[anarcosindicalisme]]. Però no li va impedir mantenir el domini polític de l'ajuntament de València del 1901 al 1911, mercè mitjans dubtosament legals, endemés d'aliar-se amb qui convingués en el moment polític adequat.
El moviment fou paral·lel i semblant al [[lerrouxisme]], però la seva força política era centrada a les comarques de l'[[Horta de València|Horta]]. La clau del seu èxit radicava en un discurs populista i anticlerical capaç de mobilitzar a les masses. La seva ideologia difusa i ambigua es feia palesa en un discurs que, alhora que recolzava un cert reformisme social i un suport a l’obrerisme apolític, pretenia satisfer els interessos de la burgesia amb la seva política urbanística. Així mantenir una certa base interclassista amb gran capacitat de mobilització, en bona part també a les apel·lacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l’educació.
Durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] el partit es va mantenir en suspens, força desprestigiat per les lluites polítiques amb els [[sorianisme|sorianistes]], que a vegades acabaren amb enfrontaments físics a nivell personal, i fins i tot a trets<ref>Antoni Ferret ''Compendi d'Història de Catalunya'' Editorial Claret</ref>. A la mort d'Azzati el [[1929]] es va fer cap del partit [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], qui va adoptar un ideari conservador i es va apropar novament al [[Partit Republicà Radical]] i a la [[CEDA]].
| |||