|
Una '''ciutat intel·ligent''' és un [[ciutat]] dotada ded'una mecanismesorganització basatsbasada en les tecnologies de la [[societat de la informació]] i la comunicació, enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants. El concepte també és conegut amb la paraula anglesa ''smart city''. La forma catalana segueix el paral·lelisme d’altres termes, com ara «telèfon o cotxe intel·ligent» i d'altres.<ref>{{ref-web|url= http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2015/11/17/termedelasetmana-ciutat-intel%C2%B7ligent/| consulta=19 novembre 2015|títol=Ciutat intel·ligent|obra=#termedelasetmana| editor= [[TERMCAT]]}}</ref>
L'atractivitat i l'eficàcia d'una ciutat no només depen de la qualitat de les [[Infraestructura|infraestructures]], sinó també, i cadaicada vegada més, de la qualitat de les xarxes de comunicació, de l'interconnexió dels diferents actors, de l'integració dels serveis. S'hi afegeix a mès la qualitat social, cultural i intel·lectual. Aquesta conjunt contribueix a millorar la competitivitat faç a altres ciutats. Un element estratègic per a abastarmillorar elsl'ecosistema factors de producció urbana moderna en un marc comúurbà rau cada vegada més en les [[Tecnologiestecnologies de la Informacióinformació i la Comunicaciócomunicació]] (TIC).<ref name="caragliu">{{ref-web|autor=Caragliu, A|autor2= Del Bo, C. |autor3= Nijkamp, P |any=2009 | títol=Smart cities in Europe. Serie Research Memoranda 0048| editor=VU University Amsterdam, Faculty of Economics, Business Administration and Econometrics|url= https://ideas.repec.org/p/vua/wpaper/2009-48.html}}</ref> PerAquests, per exemple, les TIC poden contribuir a l'augmentació de la capacitat de les xarxes de transport –en un context d'espai escàs per construir noves infraestructures– o automatitzar molts procediments burocràtics.
L'epítet «ciutat intel·ligent» és utilitzat també com un eslògan comercial.
# Vida digital
# Governança digital
Aquests sis eixos connecten amb les teories del desenvolupament i el creixement urbà. I, per a ser més concrets, estan fonamentats -respectivament- en teories de competitivitat regional, economia del transport i les TIC, recursos naturals, qualitat social i humana, qualitat de vida i participació ciutadana en la governança de les ciutats.
== Context polític ==
La disponibilitatciutat iintel·ligent qualitates debasa principalment en les infraestructures de les TIC , però també creix el consens que el desenvolupament sostenible del medi urbà no ésnomés depèn de la tecnologia, però cal integrar-hi l' únicaeducació, definicióla d'unaqualitat ciutatde digitalles orelacions intel·ligentsocials i del medi ambient, la cultura al sentit ample i la qualitat de vida. D'altres definicions subratllen el paper del capital humà i de l'educació i l'aprenentatge en el desenvolupament urbà. S'ha demostrat, per exemple,<ref>Berry, C. R.; Glaeser, E.L. (2005). "The divergence of human capital levels across cities". Papers in Regional Science 84 (3): 407–444.</ref><ref>Glaeser, E.L; Berry, C. R. (2006). "Why are smart places getting smarter?". Taubman Cente Policy Brief (Cambridge MA: Taubman Centre) 2006-2.</ref> que les taxes de creixement urbà més ràpides s'aconsegueixen en les ciutats on una alta proporció de mà d'obra qualificada i ben educada està disponible. ▼El concepte de ciutat intel·ligent, com a següent etapa en el procés d'urbanització, està molt de moda en l'escena política dels darrers anys, amb l'objectiu d'establir una distinció entre els termes de ciutat digital i de ciutat intel·ligent.<ref name="komninos1">{{ref-llibre|cognom= Komninos|nom=Nicos| any=2002 | títol= Intelligent cities: innovation, knowledge systems and digital spaces |lloc= London| editorial=Spon Press}}</ref> El seu principal objectiu segueix voltant el paper de les infraestructures de les TIC, però també està creixent molt la recerca sobre el rol del capital humà i l'educació, el del capital social i relacional, així com en l'interès del medi ambient com a importants motors del creixement urbà.
La [[Unió Europea]] ha dedicatdedica un esforç constant per a l'elaboració d'una estratègia per aconseguir elde creixement urbà en un sentit intel·ligent per ade les seves ciutats metropolitanes -i regionals.<ref name="komninos2">Komninos, Nicos (2009). "Intelligent cities: towards interactive and global innovation environments". International Journal of Innovation and Regional Development (Inderscience Publishers) 1 (4): 337–355(19).</ref><ref name="paskaleva">Paskaleva, K (25 January 2009). "Enabling the smart city:The progress of e-city governance in Europe". International Journal of Innovation and Regional Development 1 (4): 405–422(18).</ref> Altres institucions internacionals i think tanks també creuen en un desenvolupament basat en el cable i les TIC. El Fòrum de la Comunitat Intel·ligent analitza, per exemple, els efectes locals de la revolució de les TIC arreu del món. ElL{{'}}''Oslo Manual d'Oslo' deeditat per l'OCDE i EUROSTAT M<ref>{{ref-llibre|OECD – EUROSTAT (|data=2005).|títol= Oslo Manual.|lloc= Paris:|editor= OECD - Statistical Office of the European Communities.}}</ref> posa l'accent en el paper que juga la innovació en els sectors de les TIC i ofereix un conjunt d'eines per a identificar indicadors consistents, creant així un marc adequat d'anàlisi per als investigadors en innovació urbana. A nivell mesoregional, s'observa una renovada atenció pel paper de les infraestructures de comunicacions suaus en la determinació dels resultats econòmics.<ref>Del Bo, C.; Florio, M. (2008). "Infrastructure and growth in the European Union: an empirical analysis at the regional level in a spatial framework". Departmental Working Papers 2008-37 (Milan: University of Milan, Department of Economics).</ref>
▲La disponibilitat i qualitat de les infraestructures TIC no és l'única definició d'una ciutat digital o intel·ligent. D'altres definicions subratllen el paper del capital humà i de l'educació i l'aprenentatge en el desenvolupament urbà. S'ha demostrat, per exemple,<ref>Berry, C. R.; Glaeser, E.L. (2005). "The divergence of human capital levels across cities". Papers in Regional Science 84 (3): 407–444.</ref><ref>Glaeser, E.L; Berry, C. R. (2006). "Why are smart places getting smarter?". Taubman Cente Policy Brief (Cambridge MA: Taubman Centre) 2006-2.</ref> que les taxes de creixement urbà més ràpides s'aconsegueixen en les ciutats on una alta proporció de mà d'obra qualificada i ben educada està disponible.
La innovació és impulsada pels emprenedors que innoven en indústries i productes que requereixen una força laboral cada vegada més qualificada. Com que no totes les ciutats tenen el mateix èxit en la inversió en capital humà, una força laboral educada -una "classe creativa"-<ref name="florida">Florida, R. L. (2009). "Class and Well-Being". http://www.creativeclass.com/creative_class/2009/03/17/class-and-well-being/. Retrieved 17 March 2009,7:38am EDT.</ref> és especialment atractiva en el temps. Aquesta tendència entre ciutats que difereixen en termes de capital humà ha atret l'atenció dels investigadors i responsables polítics, resultant que algunes ciutats que temps enrere disposaven d'una força de treball qualificada aconseguien atraure més treballadors capacitats, mentre que les ciutats que competien amb elles no ho van poder fer. Els responsables polítics, i més encara els europeus, estan cada cop més preocupats a aconseguir agrupar aquestes forces del treball, augmentant així l'homogeneïtat espacial.
== Característiques ==
L'etiqueta de ciutat digital o intel·ligent és encaraqueda un concepte bastant difús i es fa servir de maneres que no sempre són coherents. En aquesta secció, se'n resumeixen les característiques més repetides en les discussions sobre aquest tòpic.
=== Una conquesta en el desenvolupament de les infraestructures ===
En aquesta direcció, es fa servir per parlar de la "utilització de les infraestructures en xarxa per millorar l'eficiència econòmica i política, tot permetent el desenvolupament social, cultural i urbà",<ref name="hollands">Hollands, R. G (2008). "Will the real smart city please stand up?". City 12 (3): 303–320.</ref> entenent com a infraestructures els serveis empresarials, els habitatges, els serveis d'oci, l'estil de vida i les TIC (telefonia mòbil i telefonia fixa, TV per satèl·lit, xarxes informàtiques, comerç electrònic, serveis d'Internet), tot posant en primer pla la idea d'una ciutat cablejada com a model principal de desenvolupament i de connectivitat com a principal font de creixement.<ref name="komninos1">{{ref-llibre|cognom=Komninos|nom=Nicos|any=2002|títol=Intelligent cities: innovation, knowledge systems and digital spaces|lloc=London|editorial=Spon Press}}</ref>
Aquí, el creixement urbà posa l'accent en el rol crític que desenvolupen les indústries creatives i d'alta tecnologia a llarg termini. Aquest factor, juntament amb les infraestructures toves ("xarxes de coneixement, organitzacions de voluntaris, els entorns lliures de crims i l'economia del lleure a la nit"),<ref name="hollands"/> són el nucli de les investigacions de Richard Florida.<ref name="florida"/>
|
