Gramàtica russa: diferència entre les revisions

Una característica peculiar de la llengua russa és l'existència d'un sistema de parelles de verbs que són traduïts en llengües no eslaves com un únic verb. La majoria de les parelles es componen d'un verb perfectiu i un altre imperfectiu, així:

 

 

Els verbs imperfectius expressen l'acció indicada pel verb en les ocasions en què s'ha produït una repetició o un "allargament" de l'acció (com una acció que estava desenvolupant-se en el moment en què l'altra es produeix puntualment). Per una altra banda, els verbs perfectius s'empren quan una acció ha ocorregut una sola vegada, o de forma puntual o quan existeix una determinació expressa en l'enunciat. Alguns autors senyalen la possibilitat que els verbs perfectius s'emprin quan l'objecte directe és determinat i el verb imperfectiu en cas contrari:

 

 

Els verbs imperfectius tenen un present, un passat, un futur compost i un condicional, mentre que els verbs perfectius es poden conjugar en passat, futur simple i en condicional. Comparant els futurs: