Insectes: diferència entre les revisions

* '''Tipus mastegador'''. En aquest tipus d'aparell bucal els apèndixs són essencialment les mandíbules, les maxil·les i el llavi. Les mandíbules tallen i trituren els aliments sòlids i les maxil·les i el llavi els empenyen cap a l'esòfag. L'aparell bucal de tipus mastegador és el més generalitzat entre els insectes i, a partir d'ell, s'han desenvolupat els altres tipus. Aquest punt de vista se sustenta en dues classes de proves importants. En primer lloc, aquest aparell bucal és el més semblant en la seva estructura al dels [[miriàpodes]], per alguns els parents més propers dels insectes. En segon lloc, l'aparell bucal mastegador es troba en gairebé tots els ordres d'insectes com els [[ortòpters]], els [[coleòpters]] i les larves de [[lepidòpters]].

* '''Tipus tallador-xuclador'''. Aquest tipus d'aparell bucal es troba en els [[tàvec]]s ([[Diptera]], [[Tabanidae]]) i alguns altres dípters; les mandíbules es presenten en forma de fulles esmolades i les maxil·les en forma de llargs estilets. Ambdues tallen i esgarren el tegument dels [[mamífers]], fent fluir la sang de la ferida. Aquesta [[sang]] és recollida per la protuberància esponjosa del llavi i conduïda a l'extrem de la hipofaringe. La hipo i l'epifaringe s'ajusten per a formar un tub a través del qual la sang és aspirada cap a l'esòfag.

* '''Tipus xuclador'''. Un gran nombre de dípters no picadors, entre ells la [[mosca domèstica]], tenen aquest tipus d'aparell bucal adaptat solament per a la ingestió d'aliments líquids o fàcilment solubles en saliva. Aquest tipus és el més similar a l'anterior, però les mandíbules i les maxil·les no són funcionals, i les peces restants formen una probòscide amb un àpex en forma d'esponja ([[label·le]]) que s'introdueix en els aliments líquids que són conduïts cap al canal alimentari per diminuts canals capil·lars existents en la superfície del label·le. El canal alimentari també està format per la hipo i l'epifaringe que formen un tub cap a l'esòfag. Les mosques i altres insectes amb aquest tipus d'aparell bucal poden ingerir també aliments sòlids com el [[sucre]]; per fer-ho, aboquen sobre l'aliment una gota de [[saliva]], que el dissol, i després la solució és succionada cap a la boca.

* '''Tipus mastegador-llepador'''. Aquest tipus d'aparell bucal, adaptat a l'absorció de líquids, es troba a les [[Apis (gènere)|abelles]] i [[vespes]], exemplificat per l'[[Apis mellifera|abella]]. Les mandíbules i el labre són de tipus mastegador i les empren per a subjectar les preses i per a pastar la cera o altres tipus de materials amb què construeixen els seus nius. Les maxil·les i el llavi formen una sèrie d'estructures deprimides i allargades de les quals una d'elles forma un òrgan extensible acanalat, que s'utilitza com una sonda per a arribar als profunds [[nectari]]s de les [[flors]]. Les altres llengüetes de les maxil·les i el llavi formen una sèrie de canals pels quals descendeix la saliva i ascendeix l'aliment.

* '''Tipus picador-xuclador'''. L'aparell bucal de molts grups d'insectes està modificat per a perforar teixits i xuclar sucs, com per exemple els [[hemípters]] (anomenats popularment amb els noms de [[pugó|pugons]], xinxes, [[cotxinilla|cotxinilles]], i [[phthiraptera|polls]] i [[puça|puces]] que xuclen la sang de [[mamífers]] i [[aus]]. En aquest tipus d'aparell bucal, el labre, les mandíbules i les maxil·les són prims i llargs, i es reuneixen per a formar una delicada agulla buida. El llavi forma una beina robusta que manté rígida aquesta agulla. La totalitat de l'òrgan es diu bec. Per a alimentar-se, l'insecte estreny la totalitat del bec contra l'[[hoste (biologia)|hoste]], clava aquesta agulla en l'interior dels seus [[teixit (biologia)|teixits]] i xucla els seus sucs a través de l'agulla fins a l'interior de l'esòfag.

* '''Espiritrompa'''. Els [[lepidòpters]] adults s'alimenten de [[nèctar (botànica)|nèctar]] i altres aliments líquids. Aquests són succionats per mitjà d'una llarga probòscide ([[espiritrompa]]) en forma de tub que desemboca a l'esòfag; està formada a partir de les maxil·les, molt modificades.

* '''Coxa''', segment basal

* '''Trocànter''', segment petit, (rarament dos segments), a continuació de la coxa

* '''Fèmur''', primer segment llarg de la pota

* '''Tíbia''', és el segment llarg de la pota

* '''Tars''', una sèrie de petits segments ('''tarsòmers''') després de la tíbia. El nombre de segments tarsals en els insectes varia d'un a cinc. L'últim segment tarsal generalment té un parell d'urpes o ungles i sovint una o més estructures en formes de coixí, entre o en la base de les ungles, com són l'[[aroli]] i el [[pulvil·le]], coberts de pèls glandulars que actuen com a petites ventoses, i l'[[empodi]].

* '''Insectes pol·linitzadors'''. Des de fa milions d'anys les [[plantes]] amb [[flor]] i els insectes han iniciat una associació summament estreta que ha determinat un mecanisme de [[coevolució]] molt singular. Les plantes, per la seva condició d'organismes [[sèsil]]s, necessiten que els seus [[gàmetes]] masculins (els grans de [[pol·len]]) siguin transportats d'una planta a una altra per tal que pugui ocórrer la [[pol·linització]] i, per tant, la generació de nous descendents. En moltíssimes espècies de plantes (denominades [[entomòfiles]], o "amants dels insectes") pertanyents a molt diverses [[família (biologia)|famílies]] aquest transport està a càrrec de diverses espècies d'insectes. La planta necessita atreure els insectes a les seves flors perquè es cobreixin de grans de pol·len, que més tard seran transportats a altres plantes. Per a atreure'ls fan ús d'una varietat de mecanismes, com ara la forma de la [[corol·la]], el color dels [[pètal]]s o [[tèpal]]s i la fragància de les seves flors, si bé el més important és l'aliment que poden proveir-los: el [[nèctar]], utilitzat com "recompensa" per la seva funció. L'extrema diversitat de tipus, colors i aromes de les flors de les [[angiospermes]] és, justament, per la necessitat d'atreure diferents espècies d'insectes pol·linitzadors. La funció de pol·linització dels insectes s'aprofita a l'[[agricultura]], ja que permet la producció de molts cultius, com ara els [[gira-sol]]s i moltes espècies hortícoles i [[fruiter]]es.

* '''Plagues dels grans emmagatzemats'''. Les femelles de moltes espècies d'insectes (com per exemple els [[corc]]s) perforen els [[cariòpside|grans]] dels [[cereals]] ([[blat]], [[blat de moro]], [[arròs]], [[ordi]], etc.) i [[lleguminoses]] ([[cigrons]], [[llenties]], per exemple) per a dipositar-hi els seus ous. Després d'un període d'incubació d'alguns dies, neixen les larves que immediatament comencen a alimentar-se de l'[[endosperma]] i de l'[[embrió]] de les [[llavors]], causant moltes pèrdues econòmiques.<ref name="Velazquez">[http://www.fao.org/docrep/X5030S/x5030S01.htm#Generalidades%20de%20los%20insectos Velasquez,C. A. & Dell'Orto Trivelli, H. 1983. Distribución e importancia de los insectos que dañan granos y productos almacenados en Chile. FAO, último acceso, 14-12-07. ]</ref>

* '''Insectes que transmeten malalties'''. Moltes espècies d'insectes [[hematòfag]]s (és a dir, que s'alimenten de [[sang]]) són [[vector biològic|vectors]] de [[malaltia infecciosa|malalties infeccioses]] greus per a l'ésser humà, com el [[paludisme]] (transmesa pels mosquits del gènere ''[[Anopheles]]''), la [[malaltia de Chagas]] (transmesa per la [[vinxuca]]), la [[malaltia de la son]] (o [[tripanosomosi africana]]) (el seu vector és la [[mosca tse-tse]]), la [[febre groga]] i el [[dengue]] (el mosquit ''[[Stegomyia aegypti]]''), [[tifus]] (transmès pels [[phthiraptera|polls]] i [[puces]]), [[pesta bubònica]] (puces de les [[rates]]), [[leishmaniosi]] (mosquits ''[[Phlebotomus]]''), [[filariosi]] i [[elefantiasi]] (mosquits ''[[Anopheles]]'', ''[[Culex]]'', ''[[Stegomyia]]'', ''[[Mansonia]]''), etc.<ref>May R. Berenbaum. Bugs in the System. Insects and Their Impact on Human Affairs. (1995) Addison-Wesley Publishing Company, New York. {{ISBN|0-201-40824-4}}</ref>

* '''Plagues per a l'agricultura'''. Des dels orígens de l'[[agricultura]] els insectes han produït greus perjudicis als cultius. Existeixen aproximadament 5.000 espècies d'insectes (com les larves de moltes espècies de [[lepidòpters]] o els adults dels [[ortòpter]]s) que s'alimenten tant de les fulles, com de les [[tija|tiges]], [[Arrel (botànica)|arrels]], [[flors]] i [[fruit]]s de les espècies conreades. Els danys que ocasionen poden ser indirectes (disminució de la superfície [[fotosíntesi|fotosintètica]], reducció de la capacitat d'extracció d'aigua i nutrients del [[sòl]]), com directes (pèrdua de flors que han de donar fruits o els mateixos fruits). A més, moltes espècies (com els [[àfid]]s) s'alimenten de la [[Arrel (botànica)|saba]] de les plantes (un perjudici directe, ja que extreuen els nutrients que haurien de dirigir-se a les fulles i fruits) i també transmeten una gran quantitat de malalties, particularment [[virosi]]s que tendeixen a deprimir encara més el rendiment potencial dels [[conreu]]s. Algunes de les plagues més devastadores han estat la [[fil·loxera]] ([[vinya]]) i l'[[escarabat de la patata]], sense oblidar les plagues de [[acrididae|llagostes]] que periòdicament assolen molts països [[Àfrica|africans]].<ref name="Newman" />

* '''Plagues de la fusta i els boscos'''. La producció i recol·lecció de [[fusta]] és una collita a llarg termini i, a causa dels anys que aquesta "collita" triga a madurar, es troba exposada durant molt temps a nombrosos perills, dels quals el més seriós és l'atac dels insectes. Durant el seu creixement els arbres són atacats per dos grans grups d'insectes: els que ataquen les fulles i els que perforen l'escorça o la fusta. Els primers solen ser larves de lepidòpters i himenòpters. El segon grup està constituït per insectes perforadors, en la seva majoria larves de coleòpters, com els [[buprèstids]], [[anòbids]], [[bostríquids]], [[cerambícids]] i [[escolítids]]. Molt nocius són també els [[tèrmits]].<ref name="Newman" />

* '''[[Entomofàgia|Insectes com a aliment]]'''. En occident la idea de menjar insectes causa repugnància, si bé la degustació d'altres artròpodes, com la [[llagosta (crustaci)|llagosta de mar]], es considera un festí. No obstant això, en altres regions del globus els insectes serveixen com aliment per a alguns grups humans (costum denominat [[entomofàgia]]) i per a alguns animals domèstics ([[peixos]], per exemple). Aquestes regions del món inclouen [[Àfrica]], [[Àsia]], [[Austràlia]] i [[Amèrica Llatina]].<ref name="comida">Gullan, P. J. & Cranston, P. S. 1994. ''Insects. An Outline of Entomology''. Kluwer Academic Publishers, Boston. {{ISBN|0-412-49360-8}}</ref> Alguns [[isòpters]] són ingerits a [[Angola]], certes espècies d'erugues al [[Camerun]] i, al [[Congo (regió)|Congo]] certes espècies d'insectes són molt apreciades pel seu alt contingut en [[proteïnes]], [[greix]]os, [[niacina]] i [[riboflavina]].<ref>[http://www.food-insects.com/book7_31/Chapter%2019%20C%20and%20E%20Africa%20Angola,%20etc.htm The Human Use of Insects as a Food Resource: A Bibliographic Account in Progress]</ref> A [[Corea del Sud]] hi ha un hospital on serveixen un púding fet a partir d'insectes comestibles.<ref name="K">{{ref-notícia|cognom=Song|nom=Michael|títol=Insect Pudding Snacks maig Be What the Doctor Ordered|publicació=Koogle.tv|url= http://www.koogle.tv/flatpages/about-us| consulta=11 març 2016|data=7 març 2016}}</ref>

* '''(Subclasse) [[Apterygota]]'''[[parafilètic|*]]. Són un grup [[parafilètic]] que inclou els insectes més primitius que en el curs de l'[[evolució biològica|evolució]] mai han estat proveïts d'[[ala (animal)|ales]] ni experimenten [[metamorfosi]] (són [[ametabolia|ametàbols]]). A part d'aquestes dues característiques, clarament [[plesiomorfia|plesiomòfiques]], no comparteixen cap caràcter derivat ([[apomorfia]]) que justifiqui l'existència d'aquest grup com a entitat [[taxonòmica]]. Els grups parafilètics d'aquesta índole no són acceptats per l'actual [[cladística|taxonomia cladística]].

* '''Subclasse [[Pterygota]]'''. Són els insectes alats, que es caracteritzen per presentar ales en el segon ([[mesotòrax]]) i tercer ([[metatòrax]]) segment [[tòrax (artròpodes)|toràcic]]. La presència d'ales sempre va acompanyada d'un reforç de l'[[exoesquelet]] (esclerotització) en aquests segments toràcics, els quals usualment es troben units formant una estructura coneguda com a [[pterotòrax]]. Tots realitzen una [[metamorfosi]] més o menys complicada.