Shuar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
{{Grup humà}}
[[Fitxer:Tupi languages.png|miniatura|Llengües tupí (violeta) llengües tupí-guaranís (rosa) en l'actualitat àrees d'extensió probables en el passat]]
Els '''shuars''' (també coneguts com a '''jívaros''') són un poble amerindi que viu a la [[selva amazònica]] del [[Perú]] i l'[[Equador]]. Els shuar de l'Equador estan assentats a les províncies de Morona Santiago, Zamora Chinchipe i en menor nombre a les províncies de Napo, Orellana, Sucumbíos i Guayas.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.flacsoandes.edu.ec/lenguas-culturas/lenguas/shuar-chicham/informacion-general/|títol=» Información General Archivo de Lenguas y Culturas del Ecuador|consulta=2017-12-18}}</ref>
 
La denominació jívaro té una connotació fortament despectiva en el seu ús perquè és un sinònim de “salvatge” o “bàrbar”. Aquest terme és rebutjat pels shuar.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Mader|nom=Elke|títol=Metamorfosis del poder. Persona, mito y visión en la sociedad Shuar y Achuar (Ecuador y Perú)|url=|edició=|llengua=castellà|data=1999|editorial=Abya-Yala|lloc=Quito|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
La paraula “shuar” no vol dir només ''jívaro'', com s’ha dit a vegades, sinó “home”, “homes” o “gent” i és usada per tots els grups shuar -exceptatsexceptuats els [[aguaruna]]s- per a indicar qualsevol indígena o grup indígena sense considerar la seva afiliació cultural o lingüística.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Harner|nom=Michael J.|títol=Shuar, pueblo de las cascadas sagradas|url=|edició=|llengua=castellà|data=1978 [1972]|editorial=Abya-Yala|lloc=Quito|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
==Llengua i família lingüística ==
La llengua dels shuar és el shuar-chicham i actualment, també parlen el castellà. Formen part de la família lingüística Chichamchicham, la qual també pertanyen els grups ètnics: Achuarachuar, Shiwiarshiwiar, Wampiswampis yi Awajunawajun.  Chicham és la denominació que els és pròpia, però al llarg de la història i el món de la ciència, de manera errònia, els hanha denominat com a família lingüística ''jívara.'' <ref name=":0" />
 
L’any 2001, segons el "Instituto Nacional de Estadísticas y Censos" equatorià, la segona llengua més important era el shuar-chicham  representat en el 8,8% del total de llengües indígenes.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ecuadorencifras.gob.ec/documentos/web-inec/Bibliotecas/Estudios/Estudios_Socio-demograficos/Poblacion_Indigena_del_Ecuador.pdf|títol=Instituto Nacional de Estadística y Censos|consulta=|llengua=castellà|editor=|data=novembre del 2006}}</ref>
 
== Història ==
Abans de la conquesta espanyolacastellana, els shuar convivienconviuen a l'Oest d'Equador amb l'Imperi Inca, el qual havia conquerit tots els grups equatorians de la Serra. L'emperador Inca,inca Huayna-Cápac va dirigir aleshores un exèrcit per conquerir als shuar. La invasió, que possiblement va tenir lloc a les conques dels rius Zamora superior i Chinchipe, va rebrerep tanta resistència que Huayna-Cápac vafinalment haverha d'escapar, declarant que aquells habitants eren indignes de ser súbdits.<ref name=":2" />
 
La primera "penetració"incursió occidentald'europeus al territori shuar vaes serprodueix l'any 1549, peren virtut d'una expedició castellanacastelllana conduïda per Hernando Benavente. VaBenavente va entrar, segurament, pels contraforts orientals dels Andes des de les fonts del riu Upano, continuencontinuant pel sud d'aquests fins a arribar a la l'unió amb el riu Paute. Un cop va arribararribat a territori shuar, ambi intencionscontràriament a l'intenció inicial de fundar allà una ciutat, vaes retirar-seretira perquè es va trobartroba amb una societat molt hostil, amb habitatgesasentaments molt separadesseparats lesels unesuns amb lesdels altres i un ambient moltmassa desagradable com per establir-hi una coloniacolònia. PeròMés endavant, però, el Virreivirrei del Perú va enviarenvia una nova expedició de colons i soldats al territori shuar. Aquests nouvinguts van crearestableixen tractatsacords de pau amb els shuar, i van començarcomencen a explotar jaciments molt rics d'or molt rics als rius Paute, Zamora i Upano. En tenir tant d'èxit amb aquestes explotacions, el 1552, vanes decidir fundarfunden dues comunitats principals, descrites com a "ciutats": Logroño (possiblement a la l'unió del riu Paute amb el riu Zamora) i Sevilla de Oro, (probablement cap a la meitat del riucurs de l'Upano).
 
Tot i haver aconseguit la cooperació d'alguns shuar a les explotacions aurífiques, d'altres s'hi van oposar, arribant revoltar-se i a matar a un gran nombre de castellans, però sense arribar no obstant a anorrear-los. L'èxit obtingut pels castellans en la mineria de l'or d'aquelles terres fa despertar en molts colons actituds cobdícioses i també despòtiques envers els shuar, fins que l<nowiki>''</nowiki>any 1599 es produeix la seva coneguda revolta. El detonant va ser l'exagerada cobdícia mostrada per l'últim governador de Macas, i les festes celebrades amb motiu de la coronació de Felip III de Castella. La revolta té greus conseqüències pels colons castellans; els pocs que sobreviuen han de marxar cap al nord, a la part superior de la vall d'Upano, on es funda la colònia dels refugiats de Macas.
Tot i que havien aconseguit la cooperació d'alguns shuar en les explotacions, va haver-hi d'altres que s'hi van oposar, matant a un gran nombre d'espanyols, sense arribar-los a derrotat.
 
Des del 1599 fins quasi la meitat del segle XX els shuar mantenen contactes intermitents amb les nacions colonials. Hi ha diversos intents d'expedicions missioneres i militars per entrar a la zona, però totes acaben en desastre. Ja al voltant del 1941, les relacions entre els shuar i els hispanoamericans esdevenen de nou tenses a causa de la guerra entre el Perú i l'Equador. Quan tropes equatorianes ataquen una casa shuar pensant-se que s'hi allotjaven peruans, els shuar comencen a témer que els hispanoamericans els vulguin exterminar per quedar-se amb les seves terres, i decideixen organitzar-se per combatre'ls. Aquesta confrontació no arriba a produir-se, perquè la temuda ofensiva mai es du a terme. No obstant, més endavant s'envien noves missions per tal d'evangelitzar els shuar, obrint-se així la via que acabarà permetent finalment als equatorians ocupar gairebé totes les terres shuar cultivables de la vall de l'Upano, amb els shuar reduits a la condició de mà d'obra. És així com l'any 1950 els shuar de l'occident de la serralada andina queden definitivament exposats al contacte continu amb la població hispanoamericana de l'Equador. A les zones frontereres, soldats i policies ecuatorians contibueixen a imposar als shuar les lleis nacionals. D'altra banda els missioners, amb el suport d'estaments político-legals, duen nens shuar a internats on els aculturen per tal d'oferir-los una nova vida.<ref name=":2" />
L'èxit que van tenir els espanyols a aquelles terres va crear un desig d'aconseguir més i més or, tornant-se més exigents amb els shuar, fins que l<nowiki>''</nowiki>any 1599, es va produir la famosa revolta. El motiu va ser l'exagerada cobdícia de l'últim governador de Macas i les festes per la coronació del rei Felip III. La revolta va acabar molt malament pels espanyols els quals els pocs que van sobreviure van haver de marxar cap al nord, a la part superior del Valle de Upano on van fundar la colonia dels refugiats de Macas.
 
Des del 1599 fins quasi la meitat del segle XIX els shuar van tenir contactes intermitents amb els blancs. Va haver-hi intents d'expedicions missioneres i militars per entrar a la zona, però totes van acabar amb desastre.
 
Al voltant del 1941 les relacions shuar-blancs es van tornar tenses a causa de la guerra entre el Perú i Equador. Tropes equatorianes van atacar una casa shuar, pensant-se que eren peruans. Amb aquest fet, els shuar van començar a témer que els blancs els volguessin exterminar per quedar-se amb les seves terres i van decidir organitzar-se per combatre'ls. Aquesta tàctica no la van dur a terme perquè la temuda ofensiva mai es va produir.
 
Anys més tard i amb la creació de les armes de foc, es van produir missions per evangelitzar als shuar i els colons equatorians van aconseguir ocupar quasi totes les terres cultivables al Valle del Upano.
 
Així doncs, l'any 1950 els shuar de l'occident de la Cordillera estaven en contacte directe i continu amb la població equatoriana de parla hispana.
 
En aquesta zona de frontera, els soldats i policies blancs havien imposat als shuar les lleis nacionals. Els colons blancs havien ocupat la casi tota la terra, i els huar treballaven per ells. Els missioners, amb el suport de les oficines político-legals, posaven als nens shuar a internats i els aculturaven per tal d'oferir-los una nova vida.<ref name=":2" />
 
== Sistema econòmic tradicional i actual ==