Andorra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 54:
Abans del {{segle|XVII|s}} la societat andorrana estava conformada per dos grups socials: els '''''focs''''', que eren [[família|famílies]] o cases andorranes existents des de feia segles i que tenien [[factors de producció|recursos econòmics]] suficients per pagar els [[impost]]os del Consell General; i els '''''casalers''''', grup format per les cases més pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (el nombre del qual era de 179 cases davant les 600 dels ''casalers'').
El [[1610]] el fill d'[[Enric IV de França]], [[Lluís XIII de França]], va incorporar el comtat de Foix i tots els seus drets a la corona francesa i, des de llavors, els [[cap d'Estat|partits d'estat]] andorrans foren el [[Bisbat d'Urgell|bisbe de la Seu d'Urgell]] i el [[Llista de reis de França|rei de França]]. Malgrat això, en una ocasió aquest segon va usurpar els drets del primer: quan Catalunya fou integrada a la corona de França el [[1640]] Lluís XIII va negar els drets del bisbe, una situació que es va allargar durant deu anys.<ref name="Diccionari" /> Més endavant la conversió del [[regne de França]] en una [[república]] féu que el coprincipat per la banda francesa sigui exercit pel [[President de la República francesa|President de la República Francesa]].
El [[dret consuetudinari]] de les valls d'Andorra fou recopilat el [[1748]] per [[Antoni Fiter i Rossell]] en el ''[[Manual Digest de les Valls Neutres d'Andorra|Manual Digest de les Valls neutres d'Andorra]]'' , que contenia descripcions de les institucions de la vall acompanyades de màximes sobre la bona governança del país. El 1763 [[Antoni Puig (capellà)|Antoni Puig]] va escriure'n una versió més petita (tot i que més profunda en alguns punts) titulada ''[[Politar Andorrà]]''.<ref name="Diccionari" />
| |||