Música instrumental: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilles i neteja d'errors de codi de l'editor visual |
||
Línia 9:
En la cultura europea, fou a partir de finals del {{segle|XVI}}, i sobretot al període del [[Música barroca|Barroc]] quan es començà a gestar una música instrumental exclusivament pensada per a ser interpretada pels nobles [[dilettante|dilettanti]] que exercien de patrons d'aquells compositors que les van escriure, i per a ser escoltades per altres persones de llurs cercles. Si fins llavors major part de música instrumental havia tingut com a finalitat principal la [[dansa]] i, per tant, s'havia dotat de les estructures i de les [[forma musical|formes]] i patrons formal més adients per a satisfer aquesta funció, en aquells moments el gènere tot just naixent va haver d'inventar unes noves estructures formals que permetessin, lentament, construir composicions d'unes dimensions cada vegada més grans, articulades basant-se en moviments juxtaposats, cadascun dels quals, al seu torn treballés basant-se en principis derivats del [[contrapunt imitatiu]] propi de la [[música vocal]] contemporània, però al mateix temps d'altres que han acabat essent més propis de la música instrumental com el de la variació, el del desenvolupament i el de la repetició. Igualment, l'aplicació dels principis de la [[retòrica]] a l’[[anàlisi musical|anàlisi]] i a la [[Composició musical|composició]] també va ser crucial per a la veritable emancipació de la música instrumental europea.
Tot i que quan el mercat musical dels segles XX i XXI ha mirat cap a la música del passat ho ha fet recuperant i difonent molta més música instrumental que no pas vocal, no va ser fins al
En el terreny de la [[música popular]] o de la [[música moderna]], ocupa un lloc menor en comparació amb la música vocal o, si més no, és menys freqüent que composicions originals instrumentals assoleixin cotes altes de popularitat i de vendes. Constitueixen excepcions a aquest fet algunes bandes sonores exclusivament instrumentals com [[Carros de Foc]], de [[Vangelis]] o [[La Pantera Rosa]] de [[Henry Mancini]]; o remuntant-nos més en el temps títols com [[In the Mood]] de [[Glenn Miller]]. Sí que, en canvi, és força més habitual que un cop alguns cançons o altres produccions de [[música vocal]] han esdevingut grans èxits i s'han convertit -o gairebé- en clàssics, apareguin [[versió|versions]] instrumentals d'aquests títols que ajuden a la seva difusió en altres contextos. Entre aquests podríem esmentar èxits de [[The Beatles]] com [[Yesterday]] o altres.
| |||