Literatura de canya i cordill: diferència entre les revisions

m
Plantilles i neteja d'errors de codi de l'editor visual
m (neteja i estandardització de codi)
m (Plantilles i neteja d'errors de codi de l'editor visual)
Normalment consisteix en un full, o un foli plegat en quatre, o també en llibrets de diverses pàgines, escrits en vers o en prosa que tracten temes variats. El seu nom, "de fil i canya" o "de canya i cordill", els ve donat per la forma en què el producte s'exposava a la venda: els exemplars estaven penjats d'un cordill i agafats amb un tros de canya a manera de pinça, perquè no se'ls emportés el vent.
 
El format en foli plegat característic dels '''romanços de canya i cordill''', també anomenat ''plec solt'', va ser difós principalment a través dels exemplars que venien cecs i rodamons, transmissors o mediadors entre l'editor i el públic a qui anaven destinats (encara que, de vegades, ells mateixos en fossin els autors i prenguessin part en el negoci).<ref name=":0">Antonio Lorenzo, ''[http://www.funjdiaz.net/folklore/07ficha.cfm?id=151 «Una aproximación a la literatura de cordel» {{es}}]''. (en català: «Una aproximació de la literatura de canya i cordill»</ref> El romanços de canya i cordill o '''[[romanços de cec]]''', van ser sobretot mitjans de comunicació de masses. Anaven encapçalats per una xilografia que no sempre lligava prou bé amb el contingut del text. Els venedors els recitaven o cantaven com a reclam, i la gent els adquiria per a llegir-los i repetir-los en reunions d'amics, al cafè o en trobades familiars. El contingut és divers: poden ser relats fantàstics però d'altres expliquen fets històrics o esdeveniments recents, episodis d'una història popular barrejada amb la llegenda o biografies de personatges coneguts. Parlen de fets sensacionals, expliquen contes o transcriuen novel·les, resumeixen obres conegudes, com ara llibres de cavalleries, expliquen malifetes de lladres i bandolers, tenen to de sàtira o són humorades, tracten també de temes religiosos, vides de sants, miracles, novenes, sermons i moralitats, de vegades són pronòstics, o calendaris. També hi havia lloc per a la descripció de costums o per a la denúncia de les condicions de vida de les classes treballadores, per la difusió de les idees i per a la crítica política, ideològica i social, sobretot als segles XIX i XX. Dins d'aquest camp alliçonador, cal destacar els "Diàlegs", els "Col·loquis" i les "Converses", que des de principis del [[{{segle |XIX]]}} van tenir molta incidència en la divulgació de la ideologia liberal, o, en el seu cas, conservadora.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Arnabat|nom = Ramon|títol = Verds i blancs: el trienni liberal a Reus i al Baix camp (1820-1823)|url = |edició = |llengua = |data = 2002|editorial = Associació d'Estudis Reusencs|lloc = Reus|pàgines = 37|isbn = 8493232416}}</ref> Les cròniques de successos i els afers amorosos hi abunden, i també les històries truculentes.<ref>Palomar, Salvador. "Introducció" A: Josep Ferré (a) [[Queri]]. ''Explicació del carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any''. Reus: Carrutxa, 2010. Pàgs. 7-8. {{ISBN|9788487580499}}</ref> El text era encomanat per l’editor a un autor especialitzat i, després d’imprimir-lo en fulls o plecs solts de poc preu, el venia a llibreters i aquests als cantaires i recitadors populars, que directament el propagaven i el venien (no havien de ser cecs en realitat). Hom pot considerar el cec difusor o el recitador, com un continuador del joglar de l’edat mitjana, però que passà a viure, a més de la caritat, de la venda del producte imprès.
 
Van ser moltes les impremtes especialitzades, i la producció de romanços i de literatura de canya i cordill ha estat molt abundant. La major activitat correspon a [[València]], la ciutat més dinàmica de la península Ibèrica en aquest sentit, seguida de [[Barcelona]]. [[Reus]], des de mitjans del segle XIX, va ser també un important centre productor. [[Palma]] i [[Lleida]] figuren entre les més antigues.<ref>{{GEC|0208614|romanç de cec}}</ref>
2.704.615

modificacions