Sanatori: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |miniatura|left -> |miniatura|esquerra
m Plantilles i neteja d'errors de codi de l'editor visual
Línia 3:
 
== Història ==
La justificació dels sanatoris era que abans que existissin els tractaments [[antibiòtic]]s, un règim de descans i una bona nutrició oferia la millor possibilitat perquè el [[sistema immunitari]] de la víctima "blindés" els focus d'infecció de tuberculosi pulmonar (TB). El 1863, [[Hermann Brehmer]] va obrir la ''Brehmersche Heilanstalt für Lungenkranke'' a [[Sokołowsko|Görbersdorf (Sokołowsko)]], [[Silèsia]] (ara Polònia), per al tractament de la tuberculosi. Els pacients eren exposats a quantitats abundants de gran altitud, aire fresc, i una bona nutrició.<ref>{{ref-publicació|autor=McCarthy OR |títol=The key to the sanatoria |publicació=J R Soc Med |volum=94 |exemplar=8 |pàgines=413–7 |data= agost del 2001 |pmid=11461990 |pmc=1281640 |url=http://www.jrsm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=11461990}}</ref> Els sanatoris de tuberculosi es van fer comuns a tot Europa a partir de finals del [[{{segle |XIX]]}} en endavant.
 
La base del tractament higiodietètic que s'emprava en els sanatoris era la permanència contínua a l'aire lliure tant a l'hivern com a l'estiu. En uns casos els malalts passejaven per llocs acuradament nets de pols i protegits del vent, especialment entre boscos de [[pi (arbre)|pins]]. En d'altres, descansaven en cadires-llits en sales completament obertes, disposades ''ad hoc'' des de les primeres hores del matí fins que tanca la nit. Durant aquesta, les finestres romanen obertes o bé es renova l'aire mitjançant aparells de ventilació sense que se suspengués aquest procediment, llevat de les èpoques més crues de l'hivern. Representa així mateix paper important l'alimentació en què predominen els albuminoides naturals (carn, ous, llet) o bé els artificials ([[puré]]s, etc.) Completen el pla dietètic la [[gimnàstica]], el [[massatge]], els banys i la [[hidroteràpia]] freda.