Diferència entre revisions de la pàgina «Norbert Glanzberg»

cap resum d'edició
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
Norbert Glanzberg va néixer de pares jueus a Rohatyn a Galícia en la doble monarquia real austrohongaresa i imperial. El seu nom original era Nathan, que es va canviar per Norbert quan va arribar a Alemanya.<ref name="Norbert Glanzberg, compositor">Booknik http://booknik.ru/today/all/padam-padam-padam/</ref> El 1911, la seva família es va traslladar a Würzburg a Baviera, on Norbert va rebre la seva primera harmònica de la seva mare, que va donar lloc a la pregunta: "Per què riu la música, per què la música plora?" Va ingressar al Conservatori de Würzburg el 1922, ja un apassionat, i va ser nomenat subdirector d' Aix-la-Chapelle el 1929, on coneixia a Béla Bartók i Alban Berg .
 
Carrera en la doble monarquia real austrohongaresa i imperial i monarquia. El seu nom original era Nathan, que es va canviar per Norbert quan va arribar a Alemanya..<ref [1]name="Norbert Glanzberg, compositor">Booknik http://booknik.ru/today/all/padam-padam-padam/</ref> El 1911, la seva família es va traslladar a Würzburg a Baviera, on Norbert va rebre la seva primera harmònica de la seva mare, que va donar lloc a la pregunta: "Per què riu la música, per què la música plora?" Va ingressar al Conservatori de Würzburg el 1922, sent ja un apassionat per la música, i va ser nomenat subdirector d' Aix-la-Chapelle el 1929, on coneixeria a [[Béla Bartók]] i [[Alban Berg]].
 
== Carrera ==
<ref name="Norbert Glanzberg, compo">Burke, Carolyn. No lamenta: La vida d’Edith Piaf, Alfred A. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3</ref> La seva formació clàssica i els seus alts estàndards van fer que el cant de Piaf fos molt millorat.<ref name="Norbert Glanzberg, compo">Burke, Carolyn. No lamenta: La vida d’Edith Piaf, Alfred A. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3</ref> Van començar a dependre els uns dels altres, ja que va escriure algunes de les seves cançons més reeixides i ella li va donar suport emocional: "Quan Edith es va recolzar en el piano", va recordar, "millor per crear aquesta intimitat que lligava ella a la música, a la seva música, em van agafar un poder misteriós i encantador."<ref name="Norbert Glanzberg, compo">Burke, Carolyn. No lamenta: La vida d’Edith Piaf, Alfred A. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3</ref>
 
Entre les cançons que va escriure per a ella durant la seva carrera com a cantant hi havia "Padam ... padam"<ref name="Norbert [[8]Glanzberg, comp">Piaf singing "Padam ... padam"</ref> "Mon Manege A Moi",<ref [[9]name="Norbert Glanzberg, com">Piaf singing "Mon Manege A Moi"</ref> "Il fait bon t'aimer" ("És bon estimar-te").<ref name="Norbert [[10]Glanzberg, co">Piaf singing "Il fait bon t'aimer" ("It's good loving you")</ref> i "Au bal de la casualitat".<ref name="Norbert [[11]Glanzberg, [12]c">Piaf [13]singing "Au bal de la chance"</ref><ref name="Norbert Glanzberg">Piaf, Edith. Edith Piaf Song Collection, Hal Leonard Corp. (1997)</ref>.<ref name="Norbert Glanzber">Looseley, David. Edith Piaf: A Cultural History, Oxford Univ. Press (2015) pp. 67-69</ref>
 
 
Cap al 1942, el govern de Vichy a la França desocupada també va començar a excloure els jueus de la majoria de professions, cosa que va fer que el nom de Glanzberg es mantingués al marge dels programes de concerts. Va canviar el seu nom per Pierre Minet i va confiar en un fals passaport francès per viatjar pel país. Piaf es va preocupar més per la seva seguretat, un cop escrivint-lo quan estaven a part, "estic preocupat per tu. Bec només aigua i te, vés al llit a mitjanit... Tothom diu que em sembla bé. Ha de ser amor!"<ref name="Norbert Glanzberg, compo">Burke, Carolyn. No lamenta: La vida d’Edith Piaf, Alfred A. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3</ref> Li va donar el sobrenom de "Nono chéri" ("estimat Nono"),<ref name="Norbert Glanzberg, compo">Burke, Carolyn. No lamenta: La vida d’Edith Piaf, Alfred A. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3</ref> i va escriure que ell era el seu "únic amour", el seu únic amor.<ref name="Norbert Glanzberg, compo">Burke, Carolyn. No lamenta: La vida d’Edith Piaf, Alfred A. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3</ref> Ambdós no sabien, com la majoria de la població de França, que els nazis tenien previst arrestar una trentena de jueus parisencs, cosa que van fer dos dies després del dia de la Bastilla.
 
Piaf prenia cada cop més consciència que la vida normal a París empitjorava molt. "Espero que aquesta abominació acabi aviat", li va escriure. Segons Burke, quan Piaf i Glanzberg estaven a part, era "només el pensament de les cançons que ell escrivia per a ella el que li donava qualsevol plaer".
<ref name="Norbert Glanzberg, compo">Burke, Carolyn. No lamenta: La vida d’Edith Piaf, Alfred A. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3</ref> Aleshores, el 1943, quan també va ser envaïda la Zona Lliure, va ser arrestat com a jueu i posat a la presó durant tres mesos.<ref name="Norbert [[13]Glanzber">Looseley, David. Edith Piaf: A Cultural History, Oxford Univ. Press (2015) pp. 67-69</ref> L'actriu [[Marie Bell]] i el cantant cors [[Tino Rossi]], amb l'ajuda econòmica de Piaf, van organitzar la seva escapada amb èxit abans que fos deportat a un camp de concentració.<ref name="Norbert [[13]Glanzber">Looseley, David. Edith Piaf: A Cultural History, Oxford Univ. Press (2015) pp. 67-69</ref>
 
Es va traslladar a Marsella, però allà els alemanys realitzaven recerques diàries contra jueus. Piaf va arranjar llavors que s’amagués en una granja propera que era propietat de la seva secretària, Andrée Bigard. [[6] : 81 Bigard i la seva família havien ajudat a diversos altres amics jueus de Piaf, inclòs el director de cinema [[Marcel Blistène]], a refugiar-se i, per tant, a sobreviure a la guerra.<ref name="Norbert Glanzberg, compo">Burke, Carolyn. No lamenta: La vida d’Edith Piaf, Alfred A. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3</ref>
 
Quan la finca es va fer massa perillosa, Piaf va demanar a una altra amiga, la comtessa Lily Pastré, que l'amagués a Montredon, el seu xalet fora de Marsella. Piaf la va pagar per mantenir-lo alimentat i protegit. La comtessa Pastré era una amant de la música que tenia bones relacions amb les autoritats, ja que sovint les convidava a concerts i a la xerrada.<ref name="Norbert Glanzberg, compo">Burke, Carolyn. No lamenta: La vida d’Edith Piaf, Alfred A. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3</ref> Després de la guerra, es va saber que la comtessa havia aixoplugat una quarantena d'altres compositors i músics jueus de la policia francesa, inclosa [[Clara Haskil]].<ref name="Norbert Glanzberg, compo">Burke, Carolyn. No lamenta: La vida d’Edith Piaf, Alfred A. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3</ref>
A partir de 1953, Glanzberg va compondre moltes partitures de cinema, especialment per a Michel Strogoff amb [[Curd Jürgens]] i, el 1954, per a "La Goualeuse". Édith Piaf va tenir un èxit enorme de la seva cançó "Mon manège à moi".
 
El 1955 va compondre la música per a la pel·lícula ''La sorcière'', amb [[Marina Vlady]],<ref name="Norbert [[14]Glanzbe">Finders Kreepers 7″ Box Set", Vol. 2, Discogs, U.K. (2013)</ref> i el 1956 la partitura de "La mariée est trop belle" (La núvia és molt massa bella), amb [[Brigitte Bardot]]. [[15]
 
El 1983, Glanzberg va tornar a la música clàssica i va compondre una sèrie de ''lieder'' d'una col·lecció de poemes escrits durant la guerra pels interns del camp de concentració, "La mort est un maître de l'Allemagne" (der Tod ist ein... Meister aus Deutschland), el cor del que potser és el poema més gran de [[Paul Celan]], "Todesfuge" (Death Fugue). Va posar en música, en dos cicles cadascun dels deu treballs, cançons de Berlín i clàssics líders romàntics. El 1985, va escriure un concert per a dos pianos, ''La suite y Yiddish'', inspirat en les novel·les d'Isaac Bashevis Singer. Aquesta obra seria organitzada per a una orquestra simfònica pel seu amic, el compositor i director de direcció Frédéric Chaslin.
{{referències}}
 
<ref name="Norbert Glanzberg, compoGlanzbe">Burke,Finders Carolyn.Kreepers No7″ lamenta:Box LaSet", vidaVol. d’Edith2, PiafDiscogs, Alfred AU.K. Knopf 2011,ISBN978-0-307-26801-3(2013)</ref>
65.525

modificacions