Convent de Santa Clara de Manresa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Redundant
Línia 32:
El 1342 comencen les obres del [[claustre]] amb el suport reial.
 
L'any 1346 hi havia a la comunitat setze religioses, però aquesta xifra va disminuir considerablement a començament del segle XV degut a les lluites polítiques que hi havia. Acabat aquest període de temps, tornaren les monges al monestir, on estigueren fins a l'any [[1462]] en què la guerra contra [[Joan el Sense Fe|Joan II el Sense Fe]] les va fer abandonar de nou el monestir i recollir-se dins dels murs de la ciutat mentre dura aquesta.<ref name=":2" /> A principi del segle següent integraven el capítol al voltant de mitja dotzena de monges, fins que al [[1546]] només n'hi restaren dues.<ref name=":1" /> Amb la mort l'any 1599 de la darrera i única monja, sor Jerònima Parés, morí també el monestir de sors menoretes de Santa Clara.<ref name=":2" />
 
El 1602, gràcies als esforços dels manresans perquè el monestir tornés a tenir vida, s'aconseguí arribar a un acord amb el [[convent dels Àngels]] de Barcelona. D'aquesta manera s'instal·laren les primeres cinc religioses dominiques<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Xicota|nom=Josep|article=El monestir de Santa Clara|publicació=Manresa a cop d'[ull]|url=|exemplar=num. 8|any=2013|mes=maig|data=|pàgines=}}</ref> i el convent adoptà el nom formal de '''Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara'''. Aleshores es van fer diverses obres i importants millores com l'engrandiment del [[presbiteri]] de l'altar major, on es posà un altar de la [[Mare de Déu dels Àngels]] i [[Sant Domènec de Guzman|Sant Domènec]], el qual fou cremat pels [[Exèrcit francès|francesos]] el dia de la seva entrada a Manresa l'any 1811.