Diferència entre revisions de la pàgina «Marie Paul de Scépeaux de Bois-Guignot»

cap resum d'edició
{{inacabat}}
{{persona}}
{{IniciBio}} fou un cap de ''Chouan'', durant la Revolució Francesa, general de l'exèrcit catòlic i real de Maine, Anjou i Alta Bretanya el 1795.
Fill de Mathieu de Scépeaux du Bois-Guignot i Marie-Louise Greffier, pertanyia a la darrera branca supervivent de la família Scépeaux, que va acabar el 1855.<ref name="Woelmont">Henri de Woelmont, Notices genealogiques, volum 1, 1923, pàgina 757.[arxiu]</ref>
 
Funcionari de cavalleria, fou un dels caps de la ''chouannerie'' de Maine. Va pertànyer a la sucursal de Cherbonnerie a Ballots. Era cunyat de [[Charles de Bonchamps]]. Va participar en el viatge a [[Gir de galerna]] al capdavant d'una empresa Angevin sota les ordres d'[[Charles AutichampMarie de Beaumont d'Autichamp|Autichamp]]. Invertit en un comandament important a l'exèrcit de la Vendée, després de la derrota[[batalla de Le Mans ]], on fou ferit, va organitzar la ''Chouannerie'' a la riba dreta del Loira (1794-1796) i a l'estiu de 1794 va comandar als ''chouans'' del la meitat nord d’ d'Anjou . Va participar en la negociació el Tractat de Mabilais a19el [[19 d'abril]] de 1795.
 
La seva autoritat nominal es va estendre per la major part del departament de Mayenne, però la seva acció gairebé no supera els límits d'Anjou. Tot i això, parla amb els caps de Bas-Maine. Els seus diputats eren el comte de Châtillon (segon al comandament des de 1795), el comte Louis de Bourmont (general major), el cavaller Louis d'Andigné (adjutant general a partir de 1795), el cavaller Prosper Turpin de Crissé (inspector general) i Pierre-Michel Gourlet (comandant general de la cavalleria). La seva seu principal està a l'Abadia de Pontron, a prop de Candé.
 
Té la seva autoritat directa:
* 2 divisions de Mayenne Angevine, la de Michel-Louis Lecomte a Craon i la de Joseph-Juste Coquereau a Château-Gontier,
* 3 divisions de Bas-Maine, les de Jambe d'Argent a prop de Nuillé-sur-Vicoin, de Michel Jacquet dit Taillefer, després Claude-Augustin Tercier a prop de Vaiges i Guillaume Le Métayer dit Rochambeau a prop de Villaines-la-Juhel,
* 5 divisions més es troben a Maine-et-Loire.
 
Va establir la seva seu al "Château de Bourmont", a Freigné, a principis de 1795. Després va negociar la pau a través dels seus caps subordinats amb el representant Delaunay el 29 de Florida l'any III ([[18 de maig]] de 1795) al districte de Châteauneuf-sur-Sarthe. El [[19 de juliol]] de 1795, se’n va a París amb Béjarry amb el pretext de la pacificació; a la fi de 1795 i principis de l'any 1796, també va manar, en particular, a el cap de la divisió Taillefer continuació Tercier; va ser titulat general en cap de l'exèrcit d'Anjou a principis de 1796, [[14 de maig]] de 1796, a Angers, signa la seva tramesa a [[Lazare Hoche|Hoche]].
 
Al castell de Martigné, a Saint-Denis-d'Anjou, els seus divisionaris (Bourmont, Tercier, Gaullier i els principals oficials de la seva divisió) van deposar les armes [[16 de maig]] de 1796. És aliè al moviment de 1799.
 
Va servir a l'exèrcit sota l'Imperi i es va convertir en mariscal de camp sota la restauració. És un Chevalier de Saint-Louis, i oficial de la Legió d'Honor.
 
Va morir a Angers [[28 d'octubre]] de 1821.
 
== Referències ==
63.175

modificacions