Edith Lagos Sáez: diferència entre les revisions

Guerrillera peruana, membre de Sender Lluminós
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Edith Lagos»
(Cap diferència)

Revisió del 14:33, 6 ago 2020

Edith Lagos Sáez ( Ayacucho, 27 de novembre de 1962 - Ocobamba, Apurímac, 3 de setembre de 1982 ) va ser una estudiant universitària peruana que va formar part dels inicis de la guerrilla maoista Sendero Luminoso .

Infotaula de personaEdith Lagos Sáez
Nom original(es) Gloria Edith Lagos Sáez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1962 Modifica el valor a Wikidata
Ayacucho (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (19 anys)
Ocobamba (Perú) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomscamarada Nelly Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de San Martín de Porres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióterrorista, estudiant Modifica el valor a Wikidata
PartitSendero Luminoso Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteTerrorisme peruà Modifica el valor a Wikidata

Orígens

Filla d'un comerciant ayacuchano, va ser la sisena de set germans. Va rebre una educació tradicional en un col·legi de monges de la seva ciutat. Va formar part de les lluites dels escolars contra les reformes en l'escala de qualificació escolar. A l'respecte, en el seu últim any de secundària, es va integrar a l'Comitè Coordinador i Unificador de el Moviment Estudiantil Secundari (CCUMES), creat pels escolars huamanguinos. Aquests enfrontaments van tenir un fort impacte en la regió a finals de la dècada de 1970, ja que van costar la mort d'alguns escolars, així com la repressió de la zona.

Participació a Sender Lluminós

El 1979 es va mudar a Lima per estudiar Dret a la Universitat San Martín de Porres, estudis que va abandonar. A l'any següent va tornar a Huamanga i es va integrar als destacaments urbans de Sendero Luminoso (SL), de manera que va participar en les accions inicials d'aquesta organització terrorista. [1] El 24 de desembre de 1980, set mesos després d'iniciada la lluita senderista, va ser capturada i acusada de participar en diferents atemptats dinamiters a Ayacucho. Un dia després de la seva detenció, va ser presentada públicament. Una foto d'aquest moment formaria part posteriorment de Yuyanapaq, l'exposició fotogràfica de la Comissió de la Veritat i Reconciliació . Després d'un breu trasllat a Lima, va ser reclosa a la presó d'Huamanga. A la presó, juntament amb la també senderista Carlota Tello, es va dedicar a realitzar activitats proselitistes. El 25 de juliol de 1981, un poema seu, presentat sota pseudònim, va obtenir el primer lloc en un concurs de composició i poesia de l'Institut Nacional de Cultura d'Ayacucho. Al assalt de el 3 de març de 1982 que SL va dirigir contra aquesta penitenciaria, va estar entre els 304 reus que van aconseguir escapolir, dels quals aproximadament 70 eren senderistes. [2] A l'poc temps, juntament amb Tello, es va traslladar a Andahuaylas, per reforçar el treball de SL en aquesta zona. Entre altres accions, el 18 de juliol va participar en la presa de Ocobamba, en què va morir un guàrdia civil. El 3 de setembre va morir en un confús tiroteig amb la policia a Umaca, quan es disposava a estendre una emboscada a una patrulla. Segons una versió, es trobava amb el seu xicot, qui li donava classes de conduir. Com a part de la lliçó, tots dos van voler robar una camioneta. A l'intentar-ho, ella hauria estat abatuda per la policia, mentre que la seva parella va aconseguir escapolir. [3] Una altra versió indica que va ser assassinada després de ser detinguda. Les seves restes van ser traslladats a Ayacucho, on van ser enterrats amb una gran assistència de públic. [4] Més tard, el Comando Rodrigo Franco va bombardejar la seva tomba.

Vegeu també

referències

  1. Caro Cárdenas, Ricardo «Ser mujer, joven y senderista. Memorias de género y pánico moral en las percepciones del senderismo». Allpanchis, 67, 2006.
  2. Comisión de la Verdad y Reconciliación. «Los inicios de la denominada «guerra popular» del PCP-SL». A: Informe final (en español), 2003, p. 36. 
  3. Gorriti Ellenbogen, Gustavo; Robin Kirk. «The Shining Path: A History of the Millenarian War in Peru» (en inglés) p. 240–241. UNC Press, 1999. [Consulta: 3 diciembre 2008].
  4. Ríos, Jerónimo; Sánchez. Breve historia de Sendero Luminoso (en castellà). Catarata, 2017-12, p. 83. ISBN 9788490973950.