Edith Lagos Sáez: diferència entre les revisions

'''Edith Lagos Sáez''' ( [[Ayacucho]], [[27 de novembre]] de [[1962]] - [[Ocobamba]], [[Regió d'Apurímac|Apurímac]], [[3 de setembre]] de [[1982]] ) va ser una estudiant universitària[[guerrillera]] [[peruans|peruana]], que va formar part dels inicis de la guerrilla maoista [[Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso|SenderoSender LuminosoLluminós]] .

Filla d'un comerciant ayacuchanod'Ayacucho, va ser la sisena de set germans. Va rebre una educació tradicional en un col·legi de monges de la seva ciutat natal. Va formar part de les lluites dels escolars contra les reformes en l'escala de qualificació escolar. AEn l'respecteaquest sentit, en el seu últimdarrer anycurs de secundària, es va integrar aal l'Comitè Coordinador i Unificador de eldel Moviment Estudiantil Secundari (CCUMES), creat pels escolars huamanguinosde la zona. Aquests enfrontaments van tenir un fort impacte en la regió a finals de la dècada de 1970, ja que van costar la mort d'alguns escolars, així com la repressió de la zona.

El 1979 es va mudar a Lima per estudiar [[Dret]] a la [[Universitat de San Martín de Porres]], estudis que va abandonar. A l'any següent va tornar a HuamangaAyacucho i es va integrar als destacaments urbans de [[Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso|SenderoSender LuminosoLluminós]] (SL), de manera que va participar ena les accions inicials d'aquesta organització terroristaarmada. <ref>{{Ref-publicació |format= pdf |url= http://www.verdadyreconciliacionperu.com/admin/files/articulos/1901_digitalizacion.pdf |article=Ser mujer, joven y senderista. Memorias de género y pánico moral en las percepciones del senderismo |cognom=Caro Cárdenas |nom=Ricardo |data=2006 |publicació=Allpanchis |exemplar= núm. 67 |consulta=|doi=|pmidllengua= castellà}}</ref> El 24 de desembre de 1980, set mesos després d'iniciadainiciar la lluita senderista, va ser capturada i acusada de participar en diferents atemptats dinamiters a Ayacucho. Un dia després de la seva detenció, va ser presentada públicament. Una foto d'aquestaquell moment formaria part posteriorment de ''Yuyanapaq,'', l'exposició fotogràfica de la [[Comissió de la Veritat i Reconciliació]] del Perú. Després d'un breu trasllat a Lima, va ser reclosa a la [[presó d'de Huamanga]]. A la presó, juntament amb la també senderista [[Carlota Tello]], es va dedicar a realitzar activitats proselitistesde difusió i propaganda de la lluita comunista. El 25 de juliol de 1981, un poema seu, presentat sota pseudònim, va obtenir el primer lloc en un concurs de composició i poesia de l'Institut Nacional de Cultura d'Ayacucho. AlA l'assalt de eldel 3 de març de 1982 que SLla guerrilla va dirigir contra aquestaaquest penitenciariacentre penitenciari, va estarser entreun elsdels 304 reuspresos que van aconseguir escapolir-se, dels quals aproximadament 70 eren senderistes. <ref>{{Ref-llibre|cognomeditor=ComisiónComissió de la VerdadVeritat yi la Reconciliació Reconciliación|nom=|enllaçautor=|títol=Informe final |format= pdf |url=http://www.cverdad.org.pe/ifinal/pdf/TOMO%20II/CAPITULO%201%20-%20Los%20actores%20armados%20del%20conflicto/1.1.%20PCP-SL/Cap%20II%20SL%2080-82%20lA%20GUERRA%20POPULAR.pdf |any=2003 |editorial=|isbn=|editor=|lloc=|pàginespàgina=36|llengua=españolcastellà|capítol=Los inicios de la denominada «guerra popular» del PCP-SL}}</ref> A l'poc temps, juntament amb Tello, es va traslladar a [[Andahuaylas]], per reforçar el treball de SL en aquesta zona. Entre altres accions, el 18 de juliol va participar en la presa de Ocobamba, en què va morir un guàrdia civil. El 3 de setembre va morir en un confús tiroteig amb la policia a Umaca, quan es disposava a estendre una emboscada a una patrulla. Segons una versió, es trobava amb el seu xicot, qui li donava classes de conduir. Com a part de la lliçó, tots dos van voler robar una camioneta. A l'intentar-ho, ella hauria estat abatuda per la policia, mentre que la seva parella va aconseguir escapolir. <ref>{{Ref-web|url=http://books.google.ca/books?id=5Rjve18dtaYC&pg=PA241&lpg=PA241&dq=%22Edith+Lagos%22&source=bl&ots=KSzm1wZOW2&sig=Q0tjmEuJtulVxxPAiFW51TGvcxQ&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result#PPA240,M1|títol=The Shining Path: A History of the Millenarian War in Peru|consulta=3 de diciembre de 2008|cognom=Gorriti Ellenbogen|nom=Gustavo|enllaçautor=Gustavo Gorriti|any=1999|editor=UNC Press|pàgines=240–241|idioma=inglés|autor2=Robin Kirk|isbn=978-0-8078-4676-6}}</ref> Una altra versió indica que va ser assassinada després de ser detinguda. Les seves restes van ser traslladats a Ayacucho, on van ser enterrats amb una gran assistència de públic. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Ríos|nom=Jerónimo|enllaçautor=|títol=Breve historia de Sendero Luminoso|url=https://books.google.es/books?id=scg6swEACAAJ&|any=|data=2017-12|editorial=Catarata|isbn=9788490973950|editor=|lloc=|pàgines=83|llengua=es|capítol=|autor2=Sánchez}}</ref> Més tard, el Comando Rodrigo Franco va bombardejar la seva tomba.