Diferència entre revisions de la pàgina «Aiguabarreig (Mequinensa)»

m
Errades ortogràfiques i afegit referència bibliogràfica
m (Enllaços a Google Llibres en català)
m (Errades ortogràfiques i afegit referència bibliogràfica)
{{Indret}}
'''L'Aiguabarreig''' dels rius Ebre, Segre i Cinca és un espai natural de gran transcendència com a àrea de reproducció, hivernada i descans de fauna migratòria situada en [[Mequinensa]] ([[AragóBaix Cinca]]). Constitueix la major [[confluència]] fluvial de la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] (amb la unió dels rius [[Ebre]], [[Segre]] i [[Cinca]]), una de les més grans d'Europa i una de les quals té major interès biològic i ambiental aal [[Espanya]]sud d'Europa.
 
== Topònim ==
El terme "Aiguabarreig" provéés una paraula catalana que fou rescatada el 1993 pel naturalista [[Guillem Chacon i Cabas|Guillem Chacon]] i proposada amb èxit als governs de laCatalunya paraulai dde l'origenAragó catalàcom quea nom oficial de l'indret. designaDesigna la mescla d'aigües en el lloc en el qual dos o més corrents d'aigües s'ajunten i formen una sola. El L'Aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre es forma quan el [[Cinca|riu Cinca]] aporta les seves aigües al [[Segre|riu Segre]], al terme municipal de [[La Granja d'Escarp]], i al seu torn aquestes són aportades al [[Ebre|riu Ebre]], ja a [[Mequinensa]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Una visión multidisciplinar del patrimonio geológico y minero|url=https://books.google.cat/books?id=eZlyqyIZbaAC&pg=PA121&lpg=PA121&dq=mata+perell%C3%B3+aiguabarreig&source=bl&ots=1XgbalHNdA&sig=ACfU3U2wR0_Z6Dj6QdTiacaxwPqiWoaUQA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiU9pvO8IPmAhVI1xoKHdTED7gQ6AEwAXoECAoQAQ#v=onepage&q=mata%20perell%C3%B3%20aiguabarreig&f=false|editorial=IGME|data=2010|isbn=978-84-7840-836-8|llengua=es|nom=Pedro|cognom=Florido|enllaçautor=|any=|editor=|lloc=|pàgines=|capítol=}}</ref>
 
== MarcoMarc Geogràfic ==
Territorialment es troba al centre de la [[Depressió de l'Ebre|Depressió mitjana de l'Ebre]]. Limita a l'oest amb els Monegres, a l'est amb els Tossals de Montmeneu i [[Almatret]] i cap al sud amb la cua de l'embassament de Riba-roja. Aquest gran espai natural està dividit entre dues comunitats autònomes ([[Aragó]] i [[Catalunya]]) i les seves extremitats en duestres comarques; [[Segrià]] a [[Catalunya]] i, [[Baix Cinca]] i una petita part del [[Matarranya]] a [[Aragó]]. El [[Segre]] i el Cinca formen un primer [[Aiguabarreig Segre-Cinca|Aiguabarreig]] entre les poblacions de [[Fraga]], [[La Granja d'Escarp]], [[Massalcoreig]] i [[Torrent de [[Cinca]], les dues primeres en territori de Catalunya i a la comunitat d'[[Aragó]], a pocs quilòmetres convergeixen amb les aigües de l'Ebre, ja en el terme municipal de [[Mequinensa]].
 
L'Aiguabarreig de Mequinensa està controlat per la ZEPA Matarranya-Aiguabarreig,” de 36.821 ha, de les quals 7.417.26 ha se situen al municipi de [[Mequinensa]]. La ZEPA engloba la zona central delde l'Aiguabarreig, des del sud de [[Torrent de Cinca]], tot l'espai fluvial de [[Mequinensa]] fins a la unió amb el [[riu Matarranya]] a la comarca homònima. Per a la conca del [[Riu Matarranya|Matarranya]], la ZEPA inclou els municipis de [[Faió]], [[Nonasp]], [[Favara de Matarranya|Favara]] i [[Maella]].<ref>MATA-PERELLÓ, J.M. y COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (2001). ''Itinerario Minero y Geológico entre Serós y Mequinenza (Segrià-Baix Cinca, Depresión Geológica del Ebro). Los Itinerarios Minero-Geológicos, una forma práctica para el aprendizaje de las Ciencias y Técnicas de la Tierra.'' Actas del Primer Simposio Ibérico sobre Geología, Patrimonio y Sociedad. Tarazona.</ref>
 
== Paisatge ==
A l'Aiguabarreig trobem centenars de metres d'amplària d'aigua, amb nombroses illes fluvials i boscos de ribera, de. lesLes més extenses de l'Ebre, grans masses de senill (canyissars), [[Macar (platja)|platges de còdols]] i galatxos. És també punt de confluència de la flora esteparia, provinent de la zona àrida de Monegres i la flora mediterrània que ascendeix per la [[Depressió de l'Ebre|vall de l'Ebre]], incloent alguns elements propis de la muntanya. L'entrellaçada connexió de les riberes fluvials i les llacunes amb un entorn àrid i mediterrani on abunden cingles verticals (escarps) i alhora planes de fruiteres li atorguen aquesta riquesa biològica excepcional.
 
El paisatge és d'un gran contrast entre el gran [[Zona humida|aiguamoll]] que formen la unió dels rius [[Ebre]], [[Segre]] i [[Cinca]] i la aridesa circumdant, circumstància que fa d'aquest lloc un punt estratègic per a moltes aus, ja sigui per hivernar, per reproduir-se o com a punt de parada en el llarg [[Ocell migrador|recorregut migratori]]. El fet d'estar situat en plena [[depressió de l'Ebre]] i la proximitat del [[Parc Natural del Delta de l'Ebre|Parc natural del Delta]] permeten ala l'Aiguabarreig convertir-se en un extraordinari connector biològic.<ref name=":1">Carceller, F. & Chacon, G. 2003. L’aiguabarreig on s’uneixen els rius més cabalosos. Mètode 38: 52-59 (en catalán).</ref>
 
=== Vegetació ===
A l'Aiguabarreig es troba vegetació repoblada de [[Pi blanc|Pinus halepensis]]. També hi ha [[Romaní (planta)|romaní]] i algunes espècies termòfilastermòfiles. És freqüent trobar petites masses de [[Garric|Quercus coccifera]] o [[Savina comuna|Juniperus phoenicea]]. Existeixen també algunes espècies característiques tals com ara [[Àlber|Populus alba]], [[Salze blanc|Salix alba]] o [[Tamariu (arbre)|Tamarix gallica]], i helòfits com [[Senill|Phragmites australis]] o Typha domingensis.
 
== Biodiversitat i birdwatchingbirding ==
[[Fitxer:Vista_General_Aiguabarreig.jpg|miniatura|Confluència fluvial d'Ebre, Segre i Cinca a [[Mequinensa]].]]
Gràcies a aquestes característiques conviuen espècies d'ambients ben oposats on les aus són el grup més destacat, abastant des de colònies de [[ardèids]], a les illes fluvials, a tot tipus de [[Rapinyaire|r]]<nowiki/>apinyaires així com aus pròpies d'ambients desèrtics, incloent una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa. Altres grups faunístics ben representats són: [[rèptils]], [[amfibis]] i [[mamífers]], aquests últims, amb una extraordinària representació de diferents espècies de [[Ratpenats|ratapinyades]], una abundant població de [[cérvols]], [[Cabirol|cabirols]], presència de la sigilosa [[Llúdries|llúdria]] i la cada vegada més abundant [[cabra salvatge]], podent-se arribar a observar des del mateix [[Mequinensa|poble]] o al [[castell de Mequinensa]]. Els [[Endemisme|endemismes]] són notables en la entomofauna i dins de les aigües, juntament amb les [[Nàiade auriculada|náiadesnàiades]], subsisteixen amb dificultat (pels efectes dels embassaments i la introducció d'espècies piscícoles amb [[Pesca esportiva|finalitats esportives]]) poblacions de peixos [[Espècie nadiua|autòctons]] com el [[Bavosa de riu|fraret]] o [[Bavosa de riu|guineurabosa de riu]].<ref>{{Ref-publicació|url=http://www2.monitoreducador.org/me120/enruta120.pdf|article=Cinca, Segre y Ebro: el encuentro de tres ríos|cognom=Lon Quintana|nom=Jordi|data=|publicació=Amalgama|consulta=|doi=|pmid=}}</ref>
 
L'acumulació de sediments a la cua de l'embassament de Riba-roja ha permès que al llarg dels últims anys s'hagin constituït diferents illes entre les confluències primer del [[Segre]] amb el [[Cinca]] fins a arribar a l'Ebre, ja en la població aragonesa de [[Mequinensa]]. De totes elles cal destacar l’Illa dels Martinets que s'ha convertit al llarg dels anys en una important colònia de nidificació per a moltes espècies d'[[ardèids]], com l'[[esplugabous]], lael [[GarsaMartinet ros comú|garçamartinet comunaros]], el [[martinet menut comú]], el [[martinet de nit comú]], el [[martinet blanc comú]], el [[bernat pescaire]] i l'[[agró roig]], a les quals en els últims anys s'ha afegit el [[martinet ros comú]] i on també hivernen ben camuflats entre les masses de canyís, uns pocs exemplars de [[bitó comú]].<ref name=":1">Carceller, F. & Chacon, G. 2003. L’aiguabarreig on s’uneixen els rius més cabalosos. Mètode 38: 52-59 (en catalán).</ref>
[[Fitxer:Buitres_(Gyps_fulvus)_en_Mequinenza.jpg|miniatura|[[Voltor comú|Gyps fulvus]] a l'Aiguabarreig de Mequinensa.]]
Els boscos de ribera i els senills ben conservats i de gran extensió alberguen una població ornítica, interessant i ben nodrida, que pot ser observada al llarg de tot l'any, aprofitant les diferents fases d'aquest ecosistema; [[ràl·lids]], pícids, [[túrdids]], [[fringíl·lids]] o [[Emberízid|emberízids]]. A l'entorn d'estepa trobarem: [[sisó comú]], [[Xurra|xurres]], [[ganga eurasiàtica]], [[gaig blau comú]] o les [[Terrerola vulgar|terreroles vulgars]] i [[Terrerola rogenca|rogenques]], per destacar algunes de les més emblemàtiques, i a les àrees de transició entre aquests espais: [[tallarol emmascarat]] i [[tallarol trencamates]], [[merla blava]] i [[còlit negre]] i [[Còlit ros|ros]], per citar algunes de les més representatives.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.mequinenza.es/naturaleza|títol=Mequinenza|consulta=2019-11-24|obra=www.mequinenza.es}}</ref> Entre els senills es troben espècies com [[Damisel·la blava|calopteryx virgo]], [[sympetrum flaveolum]], [[Ischnura|ishnura pumilio]] i fins i tot [[Libèl·lula emperador|anax imperator]].
 
Finalment, destacar els escarps, característics de la [[Depressió de l'Ebre|Vall de l'Ebre]], i que sense cap dubte alberguen a un nodrit grup d'espècies rupícoles, especialment [[Rapinyaire|rapinyaires]], podent-se observar sense gran dificultat moltes d'elles, entre les que cal destacar algunes d'elles amb un gran interès de conservació, a nivell nacional i autonòmic, per citar algunes d'elles; [[voltor comú]], [[aufrany comú]], [[Àguila daurada|aguila daurada]], [[Àliga cuabarrada|aguila cuabarrada]], [[Àguila calçada comuna|aguila calçada]], [[Àguila marcenca|aguila marcenca]], [[aligot comú]], [[Arpella comuna|arpella comunal]], [[milà negre]] i [[Milà reial|reial]], [[falcó pelegrí]] i mussol reialduc.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.mequinenza.es/naturaleza|títol=Mequinenza|consulta=2019-11-24|obra=www.mequinenza.es}}</ref>
 
Els amfibis i rèptils identificats en el Aiguabarreig són [[Tòtil|tòtil comú]], [[gripau d'esperons]], [[renoquet]], [[gripau comú]], [[gripau corredor]], [[Granota verda|granota comuna]], [[tortuga de rierol]] i [[Tortuga d'estany|d'estany]], [[dragó comú]], [[sargantana cua-roja]], [[llangardaix ocel·lat]], [[sargantana ibèrica]], [[sargantana cuallarga]], [[sargantana corredora]],[[serp blanca]], [[colobra bordelesa]], [[serp verda]] i [[colobra escurçonera]].
 
Des del 1993 l'Estació Biològica de l'Aiguabarreig i la seva Escola de Natura tenen cura de la recerca i també de la sensibilització de la població envers aquest patrimoni biològic.
 
== Patrimoni cultural ==
La [[pesca esportiva]] i la navegació són dues de les activitats més freqüents. L'Aiguabarreig és, gràcies a la pesca, un punt d'interès internacional amb centenars de pescadors, particularment centreeuropeus, que visiten cada any aquests rius i gaudeixen de l'extensa xarxa d'ofertes existents entorn d'aquesta activitat. Les espècies de peixos introduïdes, de gran atracció per als pescadors, són sobretot el [[Perca americana|black bass]], el [[lucioperca]] o el conegut [[Silur|siluro]]. No hem d'oblidar els centenars de naturalistes que visiten cada any la zona, atrets per la seva gran diversitat biològica, particularment els birdwatchersbirders.
 
L'entorn del Aiguabarreig està marcat per la [[Conca carbonífera de Mequinenza|conca carbonífera de Mequinensa]] i els més de 150 anys d'història minera en la localitat. L'extracció de [[Lignit|lignits]] i el seu transport ha marcat els pobles del Aiguabarreig, donat el seu estret vincle amb els rius. Símbol són els extingits "[[Llagut|llauts]]", unes embarcacions que mantenien unides les persones i la cultura de totes les viles ribereñas. Encara poden veure's diferents espais de [[patrimoni industrial]] miner al voltant dels rius les aigües dels quals van servir per transportar el [[Lignit|carbó]] en unes embarcacions típiques de [[Mequinensa]] conegudes com "[[Llagut|llauts]]".<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Una visión multidisciplinar del patrimonio geológico y minero|url=https://books.google.cat/books?id=eZlyqyIZbaAC&pg=PA121&lpg=PA121&dq=mata+perell%C3%B3+aiguabarreig&source=bl&ots=1XgbalHNdA&sig=ACfU3U2wR0_Z6Dj6QdTiacaxwPqiWoaUQA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiU9pvO8IPmAhVI1xoKHdTED7gQ6AEwAXoECAoQAQ#v=onepage&q=mata%20perell%C3%B3%20aiguabarreig&f=false|editorial=IGME|data=2010|isbn=978-84-7840-836-8|llengua=es|nom=Pedro|cognom=Florido|enllaçautor=|any=|editor=|lloc=|pàgines=|capítol=}}</ref>
51

modificacions