Aiguabarreig (Mequinensa): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Una referència bibliogràfica
m enllaç nou
Línia 30:
Els amfibis i rèptils identificats en el Aiguabarreig són [[Tòtil|tòtil comú]], [[gripau d'esperons]], [[renoquet]], [[gripau comú]], [[gripau corredor]], [[Granota verda|granota comuna]], [[tortuga de rierol]] i [[Tortuga d'estany|d'estany]], [[dragó comú]], [[sargantana cua-roja]], [[llangardaix ocel·lat]], [[sargantana ibèrica]], [[sargantana cuallarga]], [[sargantana corredora]],[[serp blanca]], [[colobra bordelesa]], [[serp verda]] i [[colobra escurçonera]].
 
Des del 1993 l'[[Estació Biològica de l'Aiguabarreig]] fa [http://metode.cat/revistes-metode/monografics/laiguabarreig-on-suneixen-els-rius-mes-cabdalosos.html l'Estació Biològica de l'Aiguabarreigrecerca] i la seva Escola de Natura tenente cura de la recerca i també de la sensibilització de la població envers aquest patrimoni biològic.
 
== Patrimoni cultural ==
Línia 39:
Els [[Museus de Mequinensa|Museus de Mequinenza]] expliquen el patrimoni miner i històric del [[Poble Vell de Mequinensa]] que va ser demolit i inundat sota les aigües del ric [[Ebre]] després de la construcció dels [[Pantà de Riba-roja|embassaments de Riba-roja]] i [[Mar d'Aragó|Mequinenza]]. Al Museu de la Mina es pot visitar una [[Mineria de carbó|mina de carbó]] autèntica de més d'un quilòmetre de recorregut interior amb material històric i màquines que han estat utilitzades per a l'extracció de carbó durant més de 150 anys a la conca minera de Mequinensa. Al Museu de la Història de Mequinensa es pot recórrer el passat de la població, des de la Prehistòria fins a l'enderrocament del [[Poble Vell de Mequinensa|poble vell de Mequinensa]] així com un espai dedicat a l'escriptor mequinensà [[Jesús Moncada i Estruga|Jesús Moncada]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.museosdemequinenza.com/|títol=Inicio|consulta=2019-11-24|obra=Museos de Mequinenza|llengua=es-ES}}</ref>
[[Fitxer:Mequinenza-PM_65910.jpg|miniatura|[[Castell de Mequinensa]].]]
El [[Castell de Mequinensa|Castell de Mequinenza]] s'alça gairebé a la vora d'un gran escarpat just en la confluència dels rius [[Ebre]], [[Segre]] i [[Cinca]] a [[Mequinensa]]. La seva planta és un quadrilàter irregular, amb set torrasses rectangulars excepte un, el més robust, que és de planta pentagonal. Poques fortaleses tindran un millor emplaçament que aquesta, contemplant un extens i impressionant paisatge sobre la confluència dels rius i les seves terres circumdants aconseguint a veure en dies clars els [[Pirineus]]. L'edifici és un autèntic [[Castell|Castell-Palau]], un dels millors que l'art gòtic va llegar a la [[Corona d'Aragó]], datat als segles {{Romanes|XIV}} i XV.<ref>{{Ref-web|url=http://www.museosdemequinenza.com/castillo-de-mequinenza/|títol=Castillo de Mequinenza|consulta=2019-11-24|obra=Museos de Mequinenza|llengua=es-ES}}</ref>
 
Part de l'antiga població de Mequinensa pot visitar-se avui dia perquè s'ha convertit en un gran parc de la memòria a l'aire lliure després del seu enderrocament i inundació pels pantans de l'Ebre. S'han recuperat de les runes els traçats originals dels carrers i de les cases que quedaven per sobre del nivell de l'aigua. La [[Poble Vell de Mequinensa|Mequinensa antiga]], el “Poble Vell” com la coneixen els mequinensans, és una invitació a passejar pel record dels seus carrers i carrerons, a redescobrir part de l'antiga església, a imaginar els antics molls i conèixer mil històries, curiositats i llegendes d'aquella mil·lenària i històrica vila de navegants i miners a la vora del ric [[Ebre]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.museosdemequinenza.com/pueblo-viejo-de-mequinenza/|títol=Pueblo Viejo de Mequinenza|consulta=2019-11-24|obra=Museos de Mequinenza|llengua=es-ES}}</ref>