Diferència entre revisions de la pàgina «Ofensiva de Catalunya»

* 20 [[divisió militar|divisions]] d'[[infanteria]] (~220.000  homes){{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=20}}{{sfn|Hernàndez|Riart|Català|2004|p=258}}{{sfn|Martínez|2006|p=28}}

* 22 [[divisió militar|divisions]] d'infanteria (326.000  homes){{sfn|López Rovira|2012|p=18}}{{sfn|Hernàndez|Riart|Català|2004|p=259}}

Les dues primeres opcions ja s'han intentat abans i, en posicions defensives, han demostrat poder aguantar l'embat del bàndol nacional. L'última opció però, es presenta més assequible i important. Durant la [[batalla del Segre]], les forces catalanes ja s'havien anat dessagnant, però durant l'[[Batalla de l'Ebre|atac de l'Ebre]] les pèrdues podrien haver arribat als 60.000  homes, baixes que rondaven el 70% de les forces de combat republicanes. A més a més, pràcticament ja no es podien aconseguir més lleves, Catalunya ja havia aportat tots els recursos humans que era capaç de desplegar.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=6}} Per altra banda, Catalunya estava aïllada de la resta de territori republicà i atacar-la suposaria passar a controlar un nucli industrial important alhora que s'aconseguiria tallar el flux de material bèl·lic a través de la frontera francesa.

Les divisions que iniciaran l'atac, previst pel 10 de desembre, seran la 61, 150, 53 i 1 pel nord dels [[canals d'Urgell]]. Pel sud avançaran dos cossos d'exèrcit al complet, el CTV i el de Navarra. La resta esperaran per entrar en combat tot mantenint el front. Els homes i material total que amassen tots els cossos d'exèrcit és d'uns 326.000  homes amb 4.000 fusells-metrallador, 2.500 [[metralladores]] i 1.900 [[Morter (arma)|morters]]. A més a més, rebran intens suport de 1.100 peces d'artilleria que estaran concentrades en [[bateries d'artilleria]] vora les zones d'atac (400 al nord, al [[cap de pont]] de [[Tremp]], i 500 al sud, al cap de pont de [[Seròs]]). Per encapçalar les ofensives, també disposaran de 300 tancs i tanquetes: unes 100 tanquetes L 3/33 o [[L 3/35]] italianes, 120 [[Panzer I]] o Panzer IB, de fabricació alemanya, i la resta T-26 capturats o d'altres blindats.{{sfn|Martínez|2006|p=217}} Juntament amb camions permetran un ritme ràpid d'avenç. I tot això es culminarà amb el suport aeri de més de 350 avions, sense comptar els de [[Mallorca]], que martellejaran les posicions defensives des de 3 dies abans de l'assalt.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=459}}

En total els dos exèrcits agrupaven una suma que ronda els 220.000  homes. D'aquests homes només 140.000 estan enquadrats a les brigades mixtes, la resta dels efectius tenen un entrenament i equipament deficients. En global només un de cada dos soldats té un [[Fusell (arma)|fusell]] propi i hi ha 5.000 armes automàtiques en total. L'abillament és molt variable però alguns, especialment entre les noves lleves, no disposen d'uniformes i duen roba de civil: jersei, pantalons de pana, mitjons, espardenyes i una manta.{{sfn|Solé|2006|p=40}} De vegades també es disposa d'una careta antigàs, ja que els republicans temien l'ús d'agents químics per part del comandament franquista.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=8}}<ref>{{Ref-llibre |cognom= Riart |nom= Francesc |cognom2= Xavier Hernàndez |nom2= F. |títol= Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans |format= llibre |llengua= català |edició=1a ed.|editorial= [[Rafael Dalmau, Editor]] |lloc= Barcelona |any= 2014 |pàgina= 406-407|isbn= 978-84-232-0788-6}}</ref> Per altra banda, tenen el suport d'unes 250 peces d'artilleria, les úniques que estan operatives, però estan repartides pel front. De blindats només es disposa d'uns 40 [[tanc]]s ([[T-26]]) i 80 [[autometralladora|autometralladores]] ([[AAC-1937]], [[UNL-35]]...) que juntament amb una quantitat insuficient de camions no permetran tenir gaire mobilitat a les forces republicanes. A l'aire, les mancances són pitjors, amb menys de 150 avions, només 80 caces (meitat [[Polikàrpov I-15|I-15]] meitat [[Polikàrpov I-16|I-16]]) i unes poques desenes d'avions bombarders, que no només són inferiors en nombre, sinó també en qualitat.{{sfn|Martínez|2006|p=28}}{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=459}} El problema més gran però, era la [[moral militar|moral]]. L'adhesió de joves sense entrenament, homes grans amb família, desertors i [[emboscat]]s amnistiats l'agost del 1938 van estendre el derrotisme entre la tropa.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=20-22}}

Mentre que al nord els primers dies de l'ofensiva els nacionals van ser continguts, pel sud les defenses van ser ràpidament esmicolades. En aquest sector, a les 8.00 del 23 de desembre de 1938 començava un devastador atac artiller{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=286-287}} amb un nombre que oscil·la entre les 380 i 500 peces d'artilleria a més a més de l'acció combinada de l'[[Aviació Legionària]] i la [[Legió Còndor]] que destrossen les fortificacions republicanes. L'artilleria antiaèria republicana, amb canons Bofors de 40 mm, no dóna l'abast a disparar als raids aeris, ja que hi ha massa objectius i tenen por de quedar-se sense munició.{{sfn|Martínez|2006|p=57}} En aquesta zona planera, els búnquers són objectiu fàcil i després de gairebé 3 hores comencen a avançar els més de 100.000  homes dels cossos d'exèrcit de Navarra i del CTV.

El Cos d'Exèrcit de Navarra, el dia 25, es va trobar amb forces de les divisions 3, 35 i 42 republicanes que s'enfrontarien vora el [[Tossal de la Carbonella]]. Fins a 4 atacs llançarien els republicans, amb suport de [[tanc]]s i aviació.{{sfn|López Rovira|2012|p=52}} Durant les ofensives els navarresos perden uns 350  homes, ferits o morts, però fan 900 presoners. Mentrestant, pel nord, el CTV ocupa el poble de [[Granyena de les Garrigues]] i unes quantes cotes però aviat queda encallat i troba forta resistència.{{sfn|López Rovira|2012|p=36-37}} L'endemà 26, les forces republicanes continuarien atacant les divisions navarreses pel centre però després de dos dies de durs enfrontaments anirien cedint terreny. Igualment al nord, on els italians, patint 350 baixes i perdent dos blindats i un camió, aconsegueixen arribar a la riba sud del Riu Set, on quedaran encallats fins al final de la batalla rebent atacs republicans. El dia 28 la 4a divisió navarresa avançaria pel nord i per la carretera de la Granadella, on els republicans emprarien tancs causant 400 baixes però perdent 500  homes i dos blindats.{{sfn|López Rovira|2012|p=55}} A l'aire els aviadors revoltats, tot i que sempre en superioritat, també pateixen baixes. El foc antiaeri i l'aviació republicana els hi posa les traves que pot i entre el 25 i el 28 abaten múltiples caces i un bombarder trimotor.{{sfn|Martínez|2006|p=65-91}} El dia 29, la 5a divisió navarresa ocuparia l'ermita de Sant Antoni i la [[Punta dels Sabaters]] al nord del poble, després de durs enfrontaments amb la 42a Divisió republicana, amenaçant el flanc nord del front i començarien a entrar a la Granadella, en un combat casa per casa d'on finalment els republicans serien expulsats després de causar vora 350 baixes i patir-ne més de 500. Els dies posteriors a la batalla els nacionals es reagruparien i continuarien avançant lentament cap a l'est i nord ocupant poblacions de mica en mica.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=288-289}}

El dia 23, de matinada al sector nord, avions [[bombarder]]s i gairebé 300 peces d'artilleria comencen un martelleig per preparar l'atac dels 80.000  homes de les divisions 150, 61 i 1. La defensa del XI Cos d'Exèrcit però no s'estova, ja que són veterans del [[Batalla del Segre|front del Segre]] ben atrinxerats a les fortificacions de la L-1.{{sfn|Martínez|2006|p=49}} El mal temps i l'[[orografia]] fan que tant les bombes d'aviació com els 23.000 projectils de l'artilleria perdin efectivitat i la 61a Divisió, avançant des del cap de pont de [[Tremp]], s'encasta contra les defenses del Desferrador{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=290-291}} patint 130 baixes i sense aconseguir avançar.{{sfn|López Rovira|2012|p=23-24}}

Al sud, per arribar a les Borges Blanques, els nacionals disposaven de les tres divisions de Frecce, deixant reposar l'esgotada Littorio, mentre que a l'altre bàndol els esperaven forces del V Cos d'Exèrcit. Des de la [[plana de Comaseca]], després de travessar el [[riu Set]], els italians van llançar una ofensiva contra [[Castelldans]] el 2 de gener de 1939, però van ser rebutjats. L'endemà, amb un intens suport aeri, artiller i de tanquetes [[L 3/35]] ho tornen a intentar. Tot i els bombardeigs, que l'aviació republicana intenta aturar desesperadament sense èxit, els republicans aguanten a dins del poble. Amb uns quants tancs i canons els republicans es fan forts dins la vila i fins a la nit no es rendeixen, quan aleshores 1.000  homes són fets presoners.{{sfn|López Rovira|2012|p=40-43}}

Finalment però, el 15, la divisió 1a capturarà [[Montcortès]] i Cardosa al nord de Cervera i pel sud caurà [[Tàrrega]], deixant via lliure per capturar la capital de la [[Segarra]]. L'endemà, la 1a Divisió s'encarregarà de capturar [[Cervera]] amb ple suport de l'artilleria i de l'aviació, tot i la pluja. Els republicans perdran 200  homes, però causaran 58 baixes als homes de Mizzian,{{sfn|López Rovira|2012|p=85-86}} alguns a causa de [[mines terrestres]].{{sfn|Martínez|2006|p=207}}