Batalla de Platea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 25:
Quan els perses van tornar a ocupar el sud de Grècia, Mègara i Platea es van afegir a Atenes a demanar l'ajuda d'Esparta. Els espartans encara hi eren reticents, fent servir com a excusa la celebració d'un festival religiós. Finalment Xileu de [[Tegea]], va convèncer als espartans fent-los veure el perill que suposaria per ells no que Atenes fos derrotada, sinó que Atenes acceptés l'oferta de Mardoni i s'aliés amb els perses contra ells.
 
Els espartans van enviar 45.000  homes sota el comandament de [[Pausànies (general)|Pausànies]], compostos per 5.000 ''spartiates'' (ciutadans guerrers de ple dret), 5.000 ''perioikoi'' (guerrers lliures sense ciutadania) i 35.000 ''helotes'' (servents i esclaus). Era el contingent d'espartans més gran que mai apareixeria en batalla.
 
Quan Mardoni va assabentar-se de l'aproximació de l'exèrcit espartà, va afanyar-se a finalitzar la destrucció d'Atenes i es va retirar cap a [[Tebes (Grècia)|Tebes]].
 
== Preludi ==
Mardoni fortificà el riu [[Asop de Beòcia]], confiant que els grecs serien incapaços d'unir-se en contra seu. Però els atenencs van reunir 8.000  homes i es van unir a la columna espartana fins a arribar al pas del mont [[Citaeró]], des d'on es podien defensar de les ràtzies perses. Mardoni va enviar una càrrega de cavalleria liderada per Masist per atacar els grecs, amb la intenció de provocar els grecs per fer-los sortir a camp obert i també per observar com se'n podia sortir la cavalleria persa enfrontant-se a la falange grega en un terreny muntanyós.
 
La càrrega va ser repel·lida pels [[Mègara|megarans]] i els atenencs amb Olimipodor al capdavant. Masist va ser mort i la cavalleria fugí en retirada. Els grecs, als que ja s'hi havien unit contingents arribats d'altres polis, van sortir a camp obert.
Línia 41:
 
==L'exèrcit grec ==
L'historiador [[Heròdot d'Halicarnàs]] va xifrar les forces gregues a Platea en 110.000  homes, compostos per 38.700 hoplites i 71.300 tropes lleugeres.
 
L'origen dels hoplites per [[polis]] que ens ofereix és la següent: 10.000 d'[[Esparta]], 8.000 d'[[Atenes]], 5.000 de [[Corint]], 3.000 de [[Mègara]], 3.000 de [[Sició]], 1.500 de [[Tegea]], 1.000 d'[[Orcomen (Beòcia)|Orcomen]], 1.000 de [[Trozen]], 1.000 de [[Floia]], 800 d'[[Epidaure (Grècia)|Epidaure]], 800 de [[Lèucada]] i [[Anactorium]], 600 de [[Platees|Platea]], 600 d'[[Arcàdia]], 600 d'[[Erètria]] i [[Estira]], 500 d'[[Egina (illa)|Egina]], 500 d'[[Ambràcia]], 400 de [[Calcis]], 400 de [[Micenes]] i [[Tirint]], 300 de [[Potidea]], 300 d'[[Hermion]], 200 de [[Cefalònia]] i 200 de [[Leprea]].