Guerra de Numància: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 26:
El [[138 aC]] va arribar un nou general, [[Marc Popil·li Laenes IV|Marc Popil·li Laenes]], i l'assumpte es va remetre al [[Senat romà]] per a un judici, i Roma va decidir fer cas omís de la pau Pompeu i va enviar [[Gai Hostili Mancí]] per continuar la guerra a [[136 aC]], que assaltat la ciutat i va ser rebutjat diverses vegades i finalment, rodejat per l'enemic, va haver de signar la pau amb la intervenció del seu [[qüestor]] [[Tiberi Grac]] que era molt respectat pels numantins. El tractat reconeixia amb molta probabilitat la independència de Numància i el seu territori, però el Senat no va ratificar-lo i els seus successors [[Luci Furi Fil (cònsol)|Luci Furi Fil]] i Gaius Calpurnius Piso evitar conflictes amb els numantins.
 
En el [[134 aC]], el cònsol [[Publi Corneli Escipió Emilià]] va ser enviat a [[Hispània Citerior]] per posar final a la guerra. Reclutant a 20.000  homes i 40.000 aliats, entre ells la cavalleria [[númida]] de [[Jugurta]]. Escipió va construir un anell de set fortaleses al voltant de Numància, abans de començar el setge. Després de patir la pesta i la fam, la majoria dels numantins supervivents es van suïcidar abans de rendir-se a Roma el [[133 aC]]. [[Numància (Hispània)|Numància]] fou destruïda
 
== Conseqüències ==