Setge de Toló (1707): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
m Tipografia |
||
Línia 31:
Després del fracàs del [[Setge de Torí (1706)|setge de Torí]] en [[1706]], les forces franceses del Piemont van retirar-se a través dels Alps fins al [[Comtat de Savoia]]. Malgrat la victòria a [[Batalla de Castiglione (1707)|Castiglione]] dos dies després, les guarnicions a Llombardia van quedar aïllades i no es van poder reforçar. La Convenció de Milà de març de 1707 entre França i Àustria va lliurar Milà i altres ciutats franceses ocupades a Llombardia a l'exèrcit imperial, i les guarnicions pogueren tornar a França.
[[Víctor Amadeu II de Savoia]] finalment va recolzar un atac a la base francesa a [[Toló]] per reforçar la supremacia naval aliada,<ref>{{ref-llibre|cognom1=Blackley|nom1=William|títol=The Diplomatic Correspondence of the Right Hon. Richard Hill ...: Envoy Extraordinary from the Court of St. James to the Duke of Savoy ... from July 1703, to May 1706|data=1845|editorial=Nabu Press|isbn=1145943462|pàgina=707 passim|edició=2010}}</ref> i donant suport a la revolta protestant dels [[camisard]]s aconseguiria la retirada de les forces borbòniques d'Espanya i podria recuperar [[Villefranche]] i al [[comtat de Savoia]]. L'abril de 1707, els aliats ja havien reunit un exèrcit de 35.000
== El setge ==
Línia 41:
Més de 46 vaixells de guerra francesos d'entre 50 i 110 canons es van basar al port de Toulon i, quan els dos forts van caure el 19 d'agost, van ser enfonsats per evitar la captura o la destrucció del foc dels atacants i bloquejar l'entrada al port. Molts van resultar danyats més enllà de la reparació o no es van aixecar fins que acabés la guerra, donant als aliats el control de la Mediterrània occidental.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Holmes|nom1=Richard|títol=Marlborough; England's Fragile Genius|data=2008|editorial=Harper Press|isbn=0007225725|pàgina=359}}</ref> El [[Eugeni de Savoia|príncep Eugeni]] i Víctor Amadeus van recórrer els Alps a principis de setembre i van expulsar les restants guarnicions franceses al nord-oest del Piemont, però [[Vilafranca de Mar|Villefranche]] i el [[comtat de Savoia]] van romandre en mans franceses fins al 1714.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Bancks|nom1=John|títol=The history of Francis-Eugene Prince of Savoy|data=1745|editorial=Gale ECCO|isbn=1170621236|pàgines=258-259|edició=2010}}</ref> [[Sébastien Le Prestre de Vauban|Vauban]], en el seu llibre Oisivetés, atribueix aquesta explotació parcial a l'optimisme de les autoritats locals que esperaven recuperar els vaixells després del final del setge.
L'intent d'ocupar [[Toló]] va costar 10.000
== Referències ==
| |||