Batalla de Montaperti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Tipografia |
||
Línia 31:
A mitjan segle XIII, els güelfs van dominar a Florència mentre que els gibel·lins controlaven Siena. En 1258, els güelfs van aconseguir expulsar de Florència als últims gibel·lins amb qualsevol poder real, a això li va seguir l'assassinat de Tesaurus Beccharia, Abat de [[Vallombrosa]], que va ser acusat de tramar el retorn dels gibel·lins.
La disputa va arribar a un punt crític dos anys després quan els florentins, recolzats pels seus aliats del voltant de la Toscana ([[Bolonya]], [[Prato]], [[Lucca]], [[Orvieto]], [[San Gimignano]], [[San Miniato]], [[Volterra]] i [[Colle Val d'Elsa]]), van moure un exèrcit d'uns 35.000
== Desenvolupament tàctic==
Línia 38:
Encara que aparentment imprudents, els sienesos estaven confiats a contraatacar amb tal desavantatge numèric perquè la seva càrrega va ser un senyal per un membre de l'exèrcit florentí, [[Bocca degli Abati]], que lluitava per Florència amb els güelfs, però era un gibel·lí de cor, i al senyal de contraatac va creuar les línies florentines cap al [[portaestendard]] de l'exèrcit florentí i va tallar la seva mà, fent que caigués la bandera florentina. En aquella època l'estendard era important, perquè les tropes no usaven uniformes, de manera que l'estendard servia com a forma de saber on era el líder i que encara estava fora de perill i al comandament, de manera que la pèrdua del seu estendard va fer que en l'exèrcit florentí s'estengués el pànic.
Aprofitant aquesta oportunitat dins de la confusió, centenars de gibel·lins florentins van atacar als seus compatriotes güelfs mentre carregava el principal exèrcit sienès, i els florentins van ser aixafats, perseguits pels seus enemics mentre fugien. S'estima que van morir uns 15.000
Després de la batalla, els soldats alemanys en l'exèrcit sienés van usar part de la seva paga per fundar l'[[església de San Giorgio]] en Pantanet, els alemanys usaven la crida a Sant Jordi com a crit de batalla.<ref > Gerald Parsons, 2004, '' Siena, Civil Religion, and the sienesa '' Ashgate Press {{ISBN|0-7546-1516-2}} page 21 </ref>
| |||