Diferència entre revisions de la pàgina «Llista de mots catalans d'origen cèltic»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
* '''Amblet''' i '''amblera'''. 'Anella de redorta per estacar l'arada al jou a un andà o a un altre'. Del cèltic *AMBILATIO (compost de AMBI 'entorn de' i un element incert, potser procedent de LLATA o del llatí LATUM (indoeuropeu TLA- 'col·locar, aguantar'). Francès dialectal ''amblais'', alemany ''amblätz'', engandinès i sobreselvà ''umblaz''. Coromines diu que és mot heretat del cèltic pel llenguatge primiktiu del Pallars.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''.Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.274-275.</ref>
* '''Anderris'''. 'Clemàstecs' o 'capfoguers'. Occità antic ''andès'', occità dialectal ''anderre'', francès ''landier'', gascó ''landrè''. Probablement del cèltic ANDERI 'vedella', 'noia' (irlandès antic ''ainder'').<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.306-309.</ref>
* '''Anyoc'''. 'aplec de fruits apinyats i sortits del mateix brot'. Potser emparentat amb el castellà ''añicos'' 'bocinets' i amb el gallec i portuguès ''anaco'' 'tros'. A la Vall d'Aran ''nòc'' 'manyoc, cosa arraïmada', bearnès ''gnoque'', ''gnosque'', ''mougnòc'', delfinès ''nióc'', italià ''nòcchio'', ''gnòcco''. Probablement d'un *ANNOKKO cèltic.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.340-341.</ref>
* '''Aranyó'''. 'Fruita de l'arç negre o aranyoner'. D'una forma propera al cèltic *AGRANIO,-ON o *AGRINIO (irlandès antic ''airne'', gal·lès ''eirinen'' 'pruna'). La -G- s'ha conservat en formes dialectals pirinenques i mallorquines com ''agranyó'', ''agrinyó'', ''arangó'', i tenint en compte el basc ''aran'' o ''okaran'' 'pruna' i l'occità de Provença ''agreno'' 'prunyó', Joan Coromines es va decantar més per una forma del cèltic pirinenc *AGRANIO,-ON.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.355-357.</ref>
* '''Avenc'''. 'Cavitat subterrània de dimensió quasi vertical'. Podria venir d'un mot indoeuropeu, potser cèltic, *ABINKO, derivat del nom indoeuropeu de l'aigua AB- o AP-. És un mot comú amb l'occità.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.509-513.</ref>
* '''Beç'''. Nom del bedoll en català oriental, que deriva del cèltic BETWIO, cèltic comú BETWA.<ref name="COROMINES03">COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.744-747.</ref>
* '''Bedoll'''. Del cèltic BETULLOS, diminutiu de BETWA, que a través del femení BETULLA va passar al llatí.<ref name="COROMINES03"/>
* '''Bèrbol'''. 'Espècie d'herpes'. En els dialectes occitans apareix ''bèrbi'' i ''bers''. En altres dialectes occitans trobam les formes ''derbi'' i ''derbesse'', que van amb ''dérbeda'' i ''dérbia'' de l'Alta Itàlia, reto-romànic ''dìervet'' i amb el francès ''dart(r)e'', provinents del cèltic *DERVETA (documentat en llatí tardà en les formes ''derbita'' 'herpes' i ''derbiosus'' 'herpètic'. La forma catalana vendria d'una variant consonàntica BERB- de la mateixa arrel.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.766-768.</ref>
* '''Bitlla''' o '''birla'''. 'Peça de fusta tornejada en forma que s'aguanti dreta, destinada al joc i a diversos usos tècnics'. Francès ''bille'', avui relegat als parlars de Bèlgica i la Vall d'Aosta en el sentit de bitlla de jugar; valencià,aragonès,murcià i basc de Güipúscoa ''birla'', algunes parles castellanes ''birlo''. Podria venir d'una base cèltica *BIDLA o *BIDLO, derivada de l'arrel BHEID- 'fendre, estellar, partir'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.812-815.</ref>
* '''Blaca'''. 'Garric, alzinoi'. Nom sobretot occità. Vendria del gal *BLAKKA 'plantació'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.820-822.</ref>
* '''Blair o bleir.''' 'Abrusar, mustigar, fer malbé'. Occità antic ''blaïr'' (més comunament ''blazir'' o ''blezir''), 'marcir, descolorir, tornar lívid'. Probablement de *BLESTUIARE o *BLASTIARE, derivat cèltic d'un germànic BLAST.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.844-846.</ref>
* '''Envà'''. 'Paret prima' i ant, 'espècie de barbacana'. Occità antic ''anvan''; francès antic ''anvan'', avui ''auvent''. Del cèltic *ANDEBANNON, compost de BANNOM 'banya' i ANDE 'gran'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum III. Barcelona: Curial, 1982, p. 406-408.</ref>
* '''Esbardellar-se''' o '''esbardellar'''. 'Clivellar.se, esclatar, badar'. Francès dialectal ''ébardeler'', 'esclafar', derivat de *BARRUM/BARDUM 'argila, fang', potser precèltic o cèltic.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum III. Barcelona: Curial, 1982, p. 431-432.</ref>
* '''Escaig'''. 'Retall, escapoló, sobrant'. Occità antic i modern ''esca(i)g''; aragonès dialectal ''escay, desgay''; basc ''eskai''. D'un *SKAIDIO O *SKADIO, de l'arrel indoeuropea SKID- 'tallar, retallar' o SKED- 'partir, fendre'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum III. Barcelona: Curial, 1982, p. 453-455.</ref>
* '''Esdernegat'''. 'Cruixit, destrossat'. Català antic ''esdernar'', 'estellar, fendre' i ''derna'', 'tros, bocí en què es parteixen fruits i altres coses'. Occità ''darno'', francès dialectal ''darne''. D'un gal *DARNOM (plural DARNA), germà del bretó, còrnic i gal·lès ''darn'' 'part, tall, tros'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum III. Barcelona: Curial, 1982, p. 570-574.</ref>
 
=== G-M ===
* '''Gallard'''. Occità i francès ''gaillard'', 'vigorós, valent'. Del celta britònic GUALART 'dominador, dominant, sobirà'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 301-304.</ref>
* '''Ganxo'''. Segons Coromines podria venir d'un cèltic *GANSKIO (irlandès antic ''gesca'') i *GANKIO (gal·lès ''cainc''), amb el sentit de 'branca' i altres espècies de ramatge.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 343-347.</ref>
* '''Garra'''. 'Part inferior de la cama de l'home, de les cavalleries i algun altre quadrúpede', 'sofraja', 'garró'. Del cèltic *GARRA. Occità ''garra''. francès ''jarret''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 380-387.</ref>
* '''Garric'''. 'Varietat d'alzina, alzina petita'. D'un cèltic *KARRIKA, a partir de l'arrel preromana KARR-/KERR-.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum IV. Barcelona: Curial, 1982, p. 390-395.</ref>
* '''Soca'''. 'Tronc de l'arbre, part inferior del tronc que resta a terra quan es talla l'arbre'. Probablement d'un gàl·lic TSŪKKA que correspon al germànic ''stokk'' 'bastó', 'cep', 'rabassa'. El mateix origen deu tenir el català '''soc'''.<ref>[http://dcvb.iec.cat/ Diccionari Alcover-Moll, "Soca"]</ref>
* '''Soll'''. 'Cort de porcs'. Segurament preromà, d'un compost de l'indoeuropeu SUS 'porc', com el gal SǓTĚGIS, alterat per influx d'un llatí vulgar *SŬBTŬLUS 'soterrani' en *SŬTĚLIS, *SŬTLE. Aragonès ''zolle''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 45-49.</ref>
* '''Sorna'''. Occità ''sorn'' 'fosc, melancòlic', en els Alps 'sord, cec'. Potser d'un cèltic (T)SURN/STURN. Llombard i tirolès ''sturn'', piemontès ''tsorn'' 'sord'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 84-90.</ref>
* '''Suca''' i '''Suc'''. 'Turó prominent', 'cap'. Occità ''suc, suca'' id. i 'cim del cap'; italià antic i dialectal ''zucca'', 'punta del cap', 'cap'. D'una base TSOKK-, que es tancà en TSUKK-, amb diferents canvis a l'inicial (''tuc'', ''truc'', ''suc''…).<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 134-140.</ref>
* '''Sutja'''. Occità ''sueja, suja'', francès ''suie''. D'una base cèltica *SOUDIA, que passà a *SUDIA.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 160-163.</ref> Irlandès antic ''suide'' 'sutge', formes obscures en britònic sobre una base *SUD- : gal·lès ''huddygl'' ''sutge''.<ref>{{Ref llibre|cognom=DELAMARRE|nom=Xavier|títol=Dictionnaire de la langue gauloise|url=|edició=|llengua=Francès|data=2001|editorial=Editions Errance|lloc=París|pàgines=|isbn=2-87772-198-1}}</ref>
* '''Tacó'''. 'Varietat de peix?'. Probablement d'un gal·loromà TEKKO, documentat en el segle VI.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 198-201.</ref>
* '''Talús'''. A Mallorca ''tarús''. 'Inclinació del parament d'un mur, d'un marge o d'una porció de terreny'. És un manlleu del francès ''talus''. Probablement d'un derivat gàl·lic *TALUTTON, del cèltic TALOS 'front'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 245-247.</ref>
* '''Tancar'''. 'Fer que una obertura sigui obstruïda i que l'interior quedi aïllat de l'exterior'. Occità ''tancar'' id. i 'deturar'. Cèltic *TANKO 'jo subject, jo fix'. Cèltic comú TNK 'coagular, fixar, arreglar'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 255-268.</ref>
* '''Tany'''. 'Rebrot, branqueta'. Occità ''tann'' 'grop, escorça de planta'. francès ''tan'' 'escorça'. Del gàl·lic TANNOS 'roure', amb possible influència del gòtic TAIN 'brot, branca'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 279-284.</ref>
* '''Tarot'''. 'Broc, barretot'. Portuguès dialectal ''taroco'' 'tros de fusta'. italià ''tarocco'', francès ''tarot'' 'mena de cartes de joc' i castellà ''tarugo'' 'tasconet, clavilla'. Relacionats amb un cèltic *TARUCON, que tendria el significat de 'pern, clavilla'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 317-318.</ref>
* '''Tasca'''. 'Prestació forçosa, de caràcter feudal'. Mot comú amb l'occità, francès ''tâche''. D'un *TASKA protocèltic, amb molts de paral·lels en les llengües germàniques i eslaves.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 331-335.</ref>
* '''Tascó'''. ?Cuny'. Mot català i occità. Aragonès i gascó ''tasca'' 'gleva, tarròs'; castellà i portuguès ''tascos'' 'estopa espadada de cànem o de lli'; gallec ''tascon, tasca'' 'espadadora'; castellà ''atascar'' 'embossar'. Afí al cèltic galata ''τασχός'' 'permòdol, clavilla, estaca', d'un cèltic *TASKOS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 335-339.</ref>
* '''Timba'''. 'Precipici'. Sicilià i calabrès ''timpa''; Salerno ''tèmba'' 'penyal'; Basilicata ''tèmba'', ''témba'', ''tèmbe'', ''tèmp'' 'pujol, altura, penyal', amb formes semblants a Cilento, Campània, Apúlia i Abruços. Algunes romanalles als Alps suïssos. Al Bearn ''templà, temblà'' i a l'Alt Aragó ''templar'' 'vessant de muntanya'. El mot reapareix als Balcans. Vinculat als desce4ndents protocèltics de l'indoeuropea TEMP- 'rigidesa, tibantor, tensió'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 480-484.</ref>
* '''Toll'''. 'Gorga'. Castellà ''atollar, atolladero'', portuguès ''toleiro'', gallec ''tola''. Possible origen del cèltic TULLOS, TULLON 'forat, buit'. Irlandès ''toll'', gal·lès ''twll'', bretó ''tull''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 539-545.</ref>
* '''Torm'''. 'Penyal isolat, terròs'. Castellà ''tormo''. Alt aragonès ''turmo''. gascó ''turmo, turmu''. Probablement d'una base preromana i potser cèltica o protocèltica TǓR-MO. s'hi vinculen els mots catalans '''turma''' 'tòfona, testicle' i '''turmell''' 'bony del coll del peu'. Occità ''turmel'', ''trumet'', basc de Guipúscoa ''txurnillo'', ''txurnio'', basc navarrès ''txurmio'', francès ''trumeau'', francoprovençal ''tremé'', portuguès i gallec ''tornozelo'', procedent d'un antic i documentat ''tormezelo''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 598-605.</ref> S
* '''Toron'''. 'Font, deu, ullal'. Occità antic ''toronn, teronn''. D'una possible base *TUROMNOS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 616-620.</ref>
* '''Traire'''. 'Arpó'. Occità ''taraire'', castellà ''taladro'', portuguès ''trado'', francès antic ''tarere'', avui ''tariere'' 'barrina'. Del llatí TARATRUM, d'origen cèltic.<ref name="COROMINES02">COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 697.</ref>
* '''Tranca''' 'barra, bernat' i '''tranc''' 'passa llarga, marxa, bona marxa'. Castellà i portuguès ''tranca'' i ''tranco''. Arrel indoeuropea TER/TR 'perforar'. Baix llatí TARǏNCAS. Gal ''tarinca'' 'ast o pern llargs'. Francès ''taranche'', occità ''tarenco''. Irlandès mitjà i modern, gaèlic ''tairnge'' 'clavilla. clau'. D'un cèltic TARANKĀ o TARǏNKA, D'ON *TRANKA (amb vocalització N > an de tipus gal·lobritònic).<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 701-705.</ref>
* '''Trau'''. 'Forat'. Antigament '''trauc''' i el verb '''traucar'''. Occità ''trauc'' i ''traucar'', francès ''trou'' i ''trouer''. Bretó ''troh'' o ''truh'' 'incisió, osca'. gal·lès ''truwch'' 'mutilat'. Bretó antic ''treorgam'' 'jo perforo'. Podria procedir tot d'un cèltic *TRAORKA, d'on *TRAOCARE i el substantiu *TRÁOCOM.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 725-732.</ref>
* '''Trencar'''. Occità ''trencar'', francès antic ''trenchier''. Cèltic *TRENKO 'jo tallo, trenco, destrueixo'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 757-768.</ref>
* '''Tronya'''. 'Belitre, garneu'. Antic '''trony''' o '''tron''' 'camús'. Occità antic ''tronn'' 'camús' i francès ''trogne'' 'morros, boca o cara deforme'. Del cèltic *TRǓGNA, amb una variant *TRǓNNO en els dialectes britònics.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 878-880.</ref>
* '''Truan''' o '''truà'''. Pres de l'occità antic i el francès antic ''truan''. De l'arrel indoeuropea TREU-/TROU-, d'on en sortiria un cèltic *TROUGANNOS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 895-897.</ref>
* '''Truja'''. Occità antic ''trueja'' (o ''troia''). francès ''truie'' i italià ''tria''. Base cèltica *TRǑGIĀ, cèltic comú TORKOS 'verro, senglar'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 908-912.</ref>
* '''Tupí'''. Occità antic i modern ''topin'', francès dialectal ''to(u)pin'', alemany antic ''töpfen'' (avui ''topf'' 'pot, olla'). Potser vinculat al mateix origen que ''pot'', *POTTĪNO > *TOPPĪNO, amb metàtesi.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 929-932.</ref>
* '''Turó'''. 'Puig'. D'una base *TŪRŌN, present en parlars gascons, francesos i suditalians.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 935-945.</ref>
* '''Vebre'''. 'Castor'. Del cèltic BEBROS o BIBROS, i aquest de l'indoeuropeu *BHEBHRUS.<ref name="COROMINES02"/>
* '''Vern''' 'Arbre caducifoli (Alnus glutinosa)'. Del cèltic UERNO. Irlandès ''fern'', bretó ''gwern'', gal·lès ''gwern'' 'verneda'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 173-176.</ref>
* '''Volant'''. 'Falç sense dents, més ampla i gran que la falç dentada'. Occità antic ''volam''. occità modern ''volame, volama''. Sembla venir del cèltic comú *LAMA 'mà', amb el prefix cèltic UO-.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 348-351.</ref>
* '''Volca'''. Mot comarcal, potser 'quinta ufanosa', 'indret o cosa fèrtil'. Sense cap seguretat podria tractar-se del cèltic OLCA 'camps fèrtils'. Castellà antic ''huelga'' 'horta a les vores d'un riu'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 361.</ref>
* '''Volva'''. 'Partícula petita i lleu d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió', 'filament, pellofa'. Probablement del gal·loromànic *ULVA 'polsim, filagarses', d'un cèltic ULUO-. Gal·lès ''ulw'' 'cendra en pols', bretó ''ulvenn'' 'volves de lli, filagarses'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 386-392.</ref>
* '''Xaragall'''. 'Incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat'. D'una base ARGALIO, que es podria relacionar amb l'arrel indoeuropea ARG- 'terra blanquinosa'. Asturià i lleonès ''argayu'' 'ensulsiada, despreniment de terres', llenguadocià antic ''aragalh'', ''issarag(u)alh'' 'xaragall'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 450-458.</ref>
* '''Xeixa'''. 'Varietat de blat'. Llenguadocià ''sieisso'', llenguadocià i provençal ''saisseto''. D'un cèltic *SASSIA. Gal·lès ''haidd'' i bretó ''heiz'' 'ordi'. ''Sasia'' o ''asia'' consta com a nom del sègol a la Gàl·lia Cisalpina, segons Plini.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 492-495.</ref>
* '''Xerigot'''. D'una base SORO-, d'on *SORIKOTTO, que Coromines qualifica de [[sorotapte]]. Occità antic ''serigot'' i ''saligot'', ''xerigot'' en algunes parles modernes; alt aragonès ''sirigüeta'' i ''siriketa''; basc ''xirigota'', ''zirikot''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 505-511.</ref>
 
== Vegeu també ==
1.855.075

modificacions