Gaèlic manx: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 17:
El manx data dels voltants del segle V i els seus parlants l'anomenaven '''Yn Ghaelg''' / Yn Ghailck. El [[1800]], a l'illa, gairebé tothom parlava gaèlic manx. Segons un informe eclesiàstic del 1764, la gran majoria dels habitants de Man no coneixia l'anglès. Al seu costat, però, s'han establit darrerament alguns emigrants anglesos, sobretot jubilats que passen llurs darrers anys en el clima benigne de l'illa. D'antuvi ho van fer a l'àrea de Douglas i Onchan, on encara avui dia l'anglès que s'hi parla és diferent del de les àrees rurals.
Al mateix temps que es feien els primers estudis seriosos sobre la llengua, aquesta començà a declinar. Segons es creu, dels 21.000 adults censats a l'illa el [[1817]], només 7.000 comprenien millor l'anglès que el manx, i els altres 14.000 tenien coneixements minsos d'anglès. Segons el cens del [[1831]], l'illa tenia 40.985
Des del 1931, però, molts dels parlants són gent que han adquirit la llengua en edat adulta, i han desaparegut els qui la tenien com a llengua materna. El 1955 només en restaven sis, i a finals dels seixanta només en quedaven dos. Sage Kinvig de Ronague va morir el 1962. I el 1974 va morir el darrer parlant del manx com a llengua materna, Edward [[Ned Maddrell]] (1877-1974) de Glenchass.
| |||