Trompe-l'œil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Escaping criticism-by pere borrel del caso.png|miniatura|“Fugint''Fugint de la crítica”crítica'' ([[1874]]) de [[Pere Borrell del Caso]], oli sobre tela, [[Banco de España]], [[Madrid]]. ''Trompe-l'œil''.]]
Un '''''trompe-l'œil''''' és una [[pintura|obra pictòrica]] que mitjançant els recursos del [[clarobscur]], la [[perspectiva]] i l'[[escorç]], produeix la [[il·lusió òptica]] que es [[Composició visual|compon]] tant dels objectes o figures reals com amb la mateixa creació artística. La confusió dels elements del suport de l'obra amb els elements pintats esdevenen part del joc de l'artista fent l'obra fixa i inamovible.<ref name="MG">M. L. d'Orange Mastai, ''Illusion in Art. Trompe l'oeil. A History of pictorial illusionism'', Abaris Books, New York, 1975; Alberto Veca: ''Inganno e realtá. Trompe l'oeil in Europe. XVI-XVIII'' Galleria Lorenzelli, Bergamo, 1980. Fonts citades per Juan José Martín González [http://fuesp.com/revistas/pag/cai0102.html ''Acerca del "trampantojo" en España'',] «Cuadernos de Arte e Iconografía» tomo I - 1, 1988</ref> Artistes que han fet servir el ''trompe-l'œil'' inclouen [[Masaccio]], [[Luca Giordano]], [[Giovanni Battista Tiepolo]], [[René Magritte]] o [[Julian Beever]].
 
Línia 5:
 
== Història ==
[[Fitxer:False Architecture Brescia 02.jpg|miniatura|Falsa façana pintada al ''trompe-l'œil'' a [[Brescia]].]]
Les fonts literàries de [[Plini el Vell]] i [[Vitruvi]], que recullen dades sobre la pintura grega antiga parlen de ''trompe-l'œil'' en ella: [[Parrasi]] es va considerar superior a [[Zeuxis d'Heraclea]] per haver aconseguit enganyar el seu rival amb una cortina pintada, que aquest va intentar descórrer en prendre-la per real, mentre que els raïms pintats per Zeuxis només havien aconseguit enganyar els ocells que intentaven menjar-les. Aquestes són les descripcions més antigues de la [[història de la pintura]] de ''trompe-l'œil''.<ref name="Ebert">[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.16</ref> Com relatava [[Plini el Vell]] en els temps romans, els artistes grecs de segles abans ja eren molt destres en el retrat i la natura morta. Va distingir a Peiraikos:{{cita|... el mestratge del qual molt pocs sobrepassen... Va pintar paradetes de sabaters i barberies, ases, plantes i coses semblants i, per aquesta raó, el van anomenar «el pintor dels objectes vulgars»; així i tot, aquestes obres eren en conjunt delicioses, i es venien a preus més alts que les més grans pintures de molts altres artistes.<ref name="Ebert-Schifferer15">[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.15</ref>}}