Revisió del 21:14, 17 jul 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.003 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 16:43, 8 ago 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.666 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 9: [[Fitxer:Banquet d'Herodes-Pere Garcia de Benavarri-ca.1470.jpg\|miniatura\|esquerra\|Pintura de Pere Garcia de Benavarri. s.XV]] La ''flaüta'' arribà a les Pitiüses després de la [[Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera\| conquesta catalana]] de l'any [[1235]] i gràcies a l'aïllament i la insularitat que han patit les illes Pitiüses fins a arribar al [[{{segle \|XX]]}} han ajudat al fet que, mentre aquest instrument anava desapareixent de forma gradual de la península Ibèrica a Eivissa i Formentera es conservés. Al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] hi ha una [[pintura gòtica]] amb la representació del [[Banquet d'Herodes]] pintada pel pintor català [[Pere Garcia de Benavarri]] on hi apareix un joglar en segon pla que fa sonar una flauta de tres forats acompanyada d'un tamboret. Aquest instrument va patir una forta decadència durant la [[postguerra espanyola]] havent-hi avui en dia un buit generacional en la societat pitiüsa on gairebé no hi ha ningú nascut entre [[1940]] i [[1970]] que sàpiga sonar aquest instrument. Així i tot a finals de la dècada de [[1980]] i durant la de [[1990]] hi va haver un cert ànim de renaixença ajudat per l'embranzida de grups i cantautors com [[Isidor Marí]], [[Aires Formenterencs]] o [[Uc]] que han facilitat que la gent jove conegui aquest instrument i aprengui a fer-lo sonar.<ref>Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, veu: Formentera</ref>

Flaüta: diferència entre les revisions