Diferència entre revisions de la pàgina «Nana (novel·la)»

m
neteja i estandardització de codi
m (|right|thumb -> |miniatura)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Argument ==
 
Nana és una cortesana pobra, que aconsegueix seduir la majoria de persones riques de [[París]] gràcies al seu cos i els seus excessos sexuals. De caràcter infantil, debuta en un teatre per anar ascendint socialment. Té com a amants banquers, nobles, periodistes i joves burgesos, per a escàndol de la ciutat, que no obstant això acaba copiant part del seu estil de vida. Amant del luxe, dilapida les fortunes dels homes que l'envolten fins que cau malalta de [[verola]] i mor. No aconsegueix donar un futur millor al seu fill, mort també de la infecció, ni aconsegueix el respecte social que buscava.
 
La novel·la està dividida en dues parts (no marcades per l'autor) i cadascuna acaba amb un descens de Nana. En la primera, la cortesana sedueix Paris i comença l'ascens social, però s'enamora d'un còmic que la maltracta i la fa viure en la indigència. Quan l'abandona torna a escalar socialment, cada cop a un ritme més vertiginós de sexe i luxe, fins que mata indirectament alguns dels seus amants (un se suïcida, un altre desapareix, diversos queden arruïnats i deshonrats) i ha de fugir. La seva reaparició coincideix amb l'inici de la malaltia infecciosa, que la desfigura abans de morir. Aquí s'ha vist la crítica de Zola, malgrat el seu suposat positivisme, que ataca la bellesa que ha permès la dona pujar socialment i la fa morir entre les dones de la seva condició, lluny de la seva amiga Satin i els seus antics amants.
 
Nana és filla dels dos protagonistes de ''L'Assommoir'', en què es tracta de l'alcoholisme i la misèria. Ella intenta, doncs, escapar del seu destí usant la seva única arma, el cos, però el [[determinisme]] de l'autor pesa i no pot tenir un final feliç, amb la posició respectable que somniava. La crítica, però, comprèn també la classe alta, que perd el seny i els principis pel sexe.
 
La novel·la també és una crítica a la hipocresia social, que amaga les relacions no aprovades, i a la religió, ja que els personatges són falsament devots, com la mateixa Nana o el comte Muffaut, el principal mantenidor de la noia. El sacerdot Venot apareix com un [[corb]], esperant la desgràcia dels seus fidels per prendre el poder. Totes les classes socials apareixen representades, compartint el mateix anhel pel sexe i el luxe.
 
== Referències ==
* Jill Warren, « Zola’s View of Prostitution in Nana », The Image of the Prostitute in Modern Literature, New York, Ungar, 1984, p. 29-41.
* Peter Brooks, « Le Corps-Récit, ou Nana enfin dévoilée », Romantisme, 1989, n° 18 (63), p. 66-86.
{{Autoritat}}
2.195.826

modificacions