Revisió del 20:39, 8 ago 2020 modifica Friviere (discussió \| contribucions) 14.608 edits →‎L'Obra de la Mancomunitat: referencies ← Edició anterior		Revisió del 20:45, 8 ago 2020 modifica desfés Friviere (discussió \| contribucions) 14.608 edits m →‎L'Obra de la Mancomunitat: vincles Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 10: Fill de Marcel·lí Terradas i Domingo natural de [[Barcelona]] i de Leonor Illa i Navarro natural de [[L'Arboç]]. Estudià a [[Charlottenburg]] ([[Berlín]]), Barcelona i Madrid. Alumne prodigi, va ingressar a la universitat amb 15 anys. Es doctorà també en ciències exactes i físiques, l'any [[1904]], i fou professor de les universitats de [[Saragossa]], Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el [[1909]] llegí a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada: "Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento". Fou catedràtic de Física matemàtica i anteriorment, d'Anàlisi Matemàtica, tercer curs ([[Equació diferencial\|Equacions Diferencials]]), a la [[Universitat Central de Barcelona\|Universitat Central]] i, per oposició, d'[[Acústica]] i [[Òptica]] l'any [[1907]], [[Electricitat]] i [[Magnetisme]] i [[Mecànica Racional]] a la [[Universitat de Barcelona]], i de l'última assignatura a la [[Universitat de Saragossa]] i de les Universitats de [[Buenos Aires]] i [[La Plata (ciutat de l'Argentina)\|La Plata]] ([[Argentina]]) i [[Montevideo]] ([[Uruguai]]). L'any [[1914]] va guanyar la càtedra d'[[Automobilisme]] de l'[[Escola del Treball de Barcelona\|Escola del Treball]]. Va ser membre de la [[Reial Acadèmia Espanyola]], Individu de número de la [[Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals]] l'any [[1911]], de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]] ([[1909]]), i honorari de la de Medicina de la mateixa capital. També va ser distingit com a Doctor Honoris causa de les universitats de [[Buenos Aires]], de [[Santiago de Xile]] i de [[Tolosa de Llenguadoc]]; membre honorari de l'Associació d'Enginyers Argentins, i de la Societat d'Enginyers del [[Perú]] entre moltes altres. L'any [[1911]] fou el primer president de la [[Societat Astronòmica de Barcelona]]. Línia 23: El [[1919]] fundà l'[[Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades]]<ref>{{format ref}} http://www.iecat.net/institucio/presidencia/Gabinet/membres/numeraris/esteveterrades.htm</ref> i en fou director; també fou professor de la secció d'electrotècnia de l'Escola del Treball. Molt interessat per les teories dels [[Teoria dels camps quàntics\|quanta]] i de la [[Teoria de la relativitat\|relativitat]], feu venir a Barcelona professors com [[Jacques Hadamard]]) ([[1921]]), [[Hermann Weyl]] ([[1921]]), [[Arnold Sommerfeld]] ([[1922]]), [[Tullio Levi-Civita]] ([[1922]]) i [[Albert Einstein]] ([[1923]]), amb el darrer dels quals tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany,<ref>Correspondència de Terradas a Einstein a [http://alberteinstein.info/vufind1/Author/Home?author=Terradas%2C%20Esteban%20%28Author%29 Einstein Archives Online]</ref><ref>Carta de Einstein a Terradas a [http://alberteinstein.info/vufind1/Record/EAR000064668 Einstein Archives Online]</ref> i altres, en el marc dels ''[[Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi]]'' promoguts per la [[Mancomunitat de Catalunya]]. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d'aquestes conferències i de pròpies i d'altres, com [[Julio Palacios Martínez\|Julio Palacios]], [[Julio Rey Pastor]], [[Jacques Hadamard]], entre altres, editades per l'Institut d'Estudis Catalans dins la sèrie "Cursos de Física i Matemàtica". Com a resultat de la invitació de Terradas, Albert Einstein va visitar Barcelona entre el [[22 de febrer\|22]] i el [[28 de febrer]] de [[1923]], com a part dels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per [[Rafael de Campalans]]. Línia 34: == L'Obra de la Mancomunitat == El [[1916]] guanyà el concurs per ocupar la direcció de la [[Mancomunitat de Catalunya#Construcció d'infraestructures\|Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya]],<ref>[http://dbe.rah.es/biografias/8647/esteban-terradas-e-illa Real Academia de la Historia. Biografia de Esteban Terradas. José M. Sánchez Ron]</ref> que havia de fer arribar el [[telèfon]] fins a tots el racons de Catalunya. L'any [[1924]] va instal·lar la primera central automàtica a [[Balaguer]]. L'any [[1918]], Terradas va ser triat per dirigir la [[Mancomunitat de Catalunya#Construcció d'infraestructures\|Secció de Ferrocarrils Secundaris]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1919/08/28/pagina-4/33308267/pdf.html?search=esteban%20terradas La Vanguardia 28-8-1919. pàg. 4]</ref> de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar perquè el [[13 de setembre]] de [[1923]] va esclatar la [[dictadura]] de [[Primo de Rivera]]. També fou director d'obres dels Ferrocarrils de la [[Mancomunitat de Catalunya]], dirigí ([[1923]]-25) i projectà la construcció del [[Metro de Barcelona#Línia 1\|Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona]], inaugurat l'any [[1926]], i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya. En ell introduí al nostre país el [[mètode alemany]] de construcció de [[túnel]]s.<ref>Roca Rosell, Antoni: [http://atenas.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/Roca%20Rosell,%20Antoni_808_07_1.shtml Esteban Terradas (1883-1950) : ciencia y técnica en la España contemporánea]; Antoni Roca Rosell, José Manuel Sánchez Ron; pròleg d'Enric Trillas.- Barcelona : Serbal : INTA, 1990.- 358 p.</ref>

Esteve Terradas i Illa: diferència entre les revisions