Antíoc Híerax: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Complement directe
Línia 6:
El [[236 aC]] Seleuc va decidir fer retornar al seu germà Antíoc Híerax a l'obediència i va envair els seus territoris iniciant-se l'anomenada "Guerra dels germans". La victòria de l'Híerax, gràcies als gàlates, a [[Ancira]] ([[235 aC]]), va obligar Seleuc II a tornar a Síria deixant l'Àsia Menor en poder de l'Híerax que havia adoptat els títols de "Rei de Cilícia i Àsia Menor", i estava casat amb una filla del rei de [[Regne de Bitínia|Bitínia]] Zielas (+ [[228 aC]]).
 
El [[230 aC]] el rei de [[Pèrgam]] Àtal, que havia derrotat als gàlates, va atacar a Antíoc Híerax, que era aliat d'aquestos. Antíoc, després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àtal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis ([[Cària]]), gàlates i capadocis ([[227 aC]]). Llavors, el mateix any, Antíoc es va presentar a l'Alt [[Eufrates]] on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a [[Hircània]] lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Macedònia) els agents de la qual van revoltar el nord de Síria al seu favor. Seleuc II va retornar a Síria i va derrotar els rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Antíoc va fugir (segons uns vers [[Egipte]] o segon d'altres vers [[Tràcia]]) i va morir poc després (vers [[227 aC]]) a mans d'uns lladres.
 
== Remarques ==