Cantor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 4:
En l’antiguitat i en l’edat mitjana, el '''cantor''' , també conegut com a '''psalmista''' , era el terme genèric que designava el cantor de música sagrada o profana (en grec, ''psaltēs'').
 
A diferència dels lectors, els cantors normalment no eren inclosos entre els ordes clericals menors i, per tant, no obtenien l'ordenació de [[diaca]] o [[prevere]]. Tanmateix, [[Isidor de Sevilla]] (c. 560 - 636) va assignar al cantor un lloc intermedi entre el porterl'[[ostiari]] i el lector.<ref>Isidor de Sevilla, ''[[Etymologiae]]''. VII.12.</ref>.
 
Secondo un canone del IV Concilio di Cartagine del 419, un prete poteva assegnare l'incarico di cantore senza l'approvazione del vescovo, purché lo ammonisse che doveva credere in cuor suo alle parole che cantava («quod ore cantas, corde credas»), frase ripetuta nel successivo [[Pontificale (libro)|pontificale]] (''Pontificale Romanum: De officio psalmistatus''). Alcuni pontificali francesi prescrivono per il vescovo che benedice il nuovo cantore di mettere nelle sue mani un [[Antifonario]], simbolo del suo ufficio.